- John Pilger (9 d'octubre de 1939) és un reporter australià, procedent de Sydney, que viu a Londres. Va començar la seva carrera com a reporter en 1958, famós per llibres i documentals que ha escrit o produït. El seu periodisme d'investigació -que ha pretès ser desmerescut des de posicions conservadores- va merèixer el premi Periodista de l'Any anglès en dues ocasions i el Premi de la Pau als Mitjans de l'Associació de l'ONU. Al Regne Unit és més conegut pels seus documentals, en particular els rodats a Cambodja i Timor Oriental. Ha treballat com a corresponsal de guerra durant conflictes a Vietnam, Cambodja, Egipte, Índia, Bangla Desh i Biafra. Té un fill, Sam (nascut el 1973) i una filla, Zoe (nascuda el 1984) - wikipedia.
Aquesta breu sinopsi del reporter John Pilquer té a veure amb aquest reportatge sobre Milosevic què us enllaço aqui que he trobat al bloc arrezafe. Parla de la seva absolució tardana i gairebé silenciada, i dóna una versió sobre el personatge completament diferent de la que ens havien venut, i un ja no sap a qui creure; però li diu la seva intuïció que Pilger està explicant la veritat, una veritat que fins ara ens havia estat amagada. Veritat, o millor dit Postveritat
Tags:
FI DE LA CITA
N se a quien creer.
aquest és el drama, no sabem a qui creuren's
El comentaris que fas tu, Francesc, els subscric jo mateixa. Quanta gent escriu la Història i de quantes maneres?. I sempre queda el dubte...
Molt interessant el teu comentari i l'enllaç que ens permets llegir.
Salut, Francesc!
a vegades s'escriu la història des de la histèria Gloria, i la sol escriure un idiota ple d'ira i furia.
Jo tampoc se a qui creure.
A banda de la guerra, també hi ha la neteja "etnica" de Kosovo, i aquesta si que va ser cosa de Milósevic.
Diuen que la primera víctima d´una guerra sempre es la veritat.
Salutacions.
així és, si es que existeix la veritat, alguna veritat.
Conec historiadors molt seriosos que s'enfaden molt quan els hi comentes en quins dubtes ens fan viure. Em diuen que ells i molts dels seus col·legues busquen el màxim rigor, investiguen fins al moll de l'os per apropar-se el màxim a la veritat i que se'ls ha de respectar perquè deixen anys de vida per reflectir els fets verídics...
En el fons el seu rigor acaba allí on els paguen per escriure la historia i hi ha tambè la seva pròpia ideologia.