BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

ADICCIÓ AL MÒBIL


Pels voltants dels anys 80, es va incorporar a l'Empresa on jo treballava un encarregat nou, era molt vàlid i venía d'Astorga, a Lleó. Al segon dia em comentava sorprés, la quantidad de treballadores sordes que teniem (n'hi havia unes 200) i vaig haver d'explicar-li no sense sentir rubor aliè, que no eren sordes, que l'aparell que duien a l'orella era per escoltar la ràdio que duien a la butxaca, el Transistor, ara ja gairebé desaparegut.
Ve de vell doncs, l'acceptació i comprensió de les noves tecnologíes a la ciutadania. A mí, no deixa de sorprendre'm veure a la gent anant pel carrer gairebé sempre somrient mentre escriuen amb el mòbil davant seu amb les dues mans, i ja havia pensant més d'una vegada que a veure si prendrien mal, atès pel carrer no es pot badar.

A la ciutat nord-americana de Fort Lee, a Nova Jersey, ha decidit aplicar una nova norma mitjançant la qual s'aplicarà multes de 85 dòlars (66 euros) a les persones que escriguin missatges als seus mòbils mentre caminen per evitar accidents. La norma es va anunciar al març i ja s'aplica. A la Xina en una ciutat igual que el carril bici, han posar un carril Whataspp, i en algunes poblacions semàfors al terra al pas de vianants, perquè així el vegin els compulsius.
Investigadors de la Universitat Stony Brook a Nova York han demostrat que les persones que escriuen al mateix temps que caminen tenen un 60 per cent més de possibilitats de desviar de la seva trajectòria. Aquesta desviació pot derivar en accident, ja que no s'observa els objectes o persones que hi ha a la trajectòria. Per evitar aquest tipus de problemes, ja han nascut iniciatives com la de Type and Walk, una aplicació que utilitza la realitat augmentada per mostrar als usuaris en els seus telèfons el que tenen davant mentre caminen i miren el seu 'smartphone'.

Tot plegat molt modern i que ens costa d'entendre als qui som d'una altra generació, de la mateixa manera que a l'anterior li costava entendre moltes de les costums que teniem nosaltres. Tractava el Salvados de diumenge de l'adicció al mòbil, i aquí s'hauria de fer un parell de disquisicions: segons les estadistiques el 77% dels espanyols pateix adicció al mòbil o nomofòbia, però estic gairebè segur que això no afecta o ho fa en molta menor mesura als que tenim mòbil de vell, que per l'época (fa 22 anys en el meu cas) i tambè limitacions de l'estri, teniem i crec tenim clar, com deia Cesar Alierta, que la funció del mòbil és trucar i rebre trucades i com a molt enviar algun SMS. 
Pero hi ha tota una generació que ja ha nascut amb el mòbil, i un mòbil amb moltes prestacions, i gairebè la necesitat imperiosa d'usar-lo en totes les seves possibilitats, i això és el que ha creat aquesta dependència, quasi obligada i difícilment aconseguiràn desenganxar-se del que ja comença a ser una Pandemia, una adicció que no fa a la gent més feliç, però si més idiota.

3 comentaris :

  1. Imposible de parar porque ya son adictas.

    ResponElimina
  2. No sé quina mania teniu al pobre mòbil, sempre hi ha algun estri modern que es converteix en l'ase dels cops del moment...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, no és manía al mòbil, que ja no és modern, pensa que ve del segle passat. És el mal ús que se'n fa, jo n'he estat sempre un gran defensor, i fa molts anys que el tinc, però fent-ne un ús racional, no irracional.

      Elimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes