BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

TRAVETA DESAFORTUNADA

Sabadell ret homenatge a Xavier Vinader, referent antifeixista i a favor de la llibertat d’expressió. Durant l'acte s'ha inaugurat el grafitti en memòria del periodista que l'artista Zubir ha hagut de refer a corre-cuita després de l'atac feixista de la nit de dimarts passat.

Un centenar de persones es varen acostar divendres passat al Centre Cívic de Sant Oleguer de Sabadell per retre homenatge a la figura del periodista Xavier Vinader, referent de la lluita contra el feixisme i de la defensa de la llibertat d’expressió. L’acte es va fer coincidir amb la celebració del 70è aniversari de Vinader, que va morir el 9 d’abril de 2015, i la commemoració dels 40 anys de la vaga general del 1976 a la ciutat, la primera que es va fer a l’estat espanyol.
Durant l’acte es va inaugurar el mural en memòria del periodista que l’artista Zubir va pintar al mur del centre cívic i que ha hagut de refer pràcticament en la seva totalitat treballant contrarellotge després de l’atac que va partir la nit de dimarts passat. 
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, amiga i companya de feina de Vinader, va parafrasejar Vinader quan recordava que ‘la llibertat d’expressió, com tots els drets que es conquereixen, s’ha de defensar cada dia, a cada moment, perquè sinó la vigiles te l’aniran esquilant’.



En aquest documental es pot entreveure la dimensió de la figura del periodista Xavier Vinader, a qui vaig conèixer, en uns circusntàncies no massa favorables per a mi. En Xavier era una mica mes jove que jo, ens portàvem un any i mig. Quan jo tenia tretze anys, estudiaba a l'Academia del Sr. Caldes, al carrer Josep Renom, eren clases de 30/40 alumnes, esbojarrats i pocasoltes, jo el primer. En Xavier va arribar un dia a classe, el curs ja havia començat, i ningú ens va avisar de la seva minusvalía encara que ens hem podíem haber adonat facilment, però no ho varem fer, ni jo ni els meus companys. 
Nosaltres, ens asseiem al final de la clase, just al costat del passadís que duia al lavabo i allí va anar en Xavier, i nosaltres, un altre i jo, per fer la gracieta, quan  passaba li vàrem fer la traveta i ell va caure al terra, però com no tenia força als braços i mans, va caure a plom espategant amb la cara al terra. Ens varem espantar en veure que havia perdut el coneixement i no es movia, en adonar-nos del que havíem fet,i afortunadament és va refer, i després a banda de la bronca que vàrem rebre, va ser quan ens varen comentar la seva minusvalía. Una minusvalía física, car intel·lectualment Xavier Vinader fou un periodista immens, honest, tenaç i valent, que va crear escola en la branca de periodisme de investigació. Ja no hi ha periodistes com ell, però si que encara queden feixistes que embruten el seu grafitti.

2 comentaris :

  1. Porque la gente tiene la memoria fragil, por eso ensucian el graffiti.

    ResponElimina
  2. o porquè la conserven i el recorden con a un enemic, els feixistes tenen bona memòria.

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes