Quan algú fa la mili o servisio melitar a un destacament de míssils antiaèris a Mallorca i aquests míssils no hi eren ni sel's esperava, ja és veu que del tot, del que s'en pot dir del tot no hi és. Aquest seria el cas d'en Pere, el soldat, dit també caloio o polaco, que tenia a veure amb el portejador de coloms, i que tenia sovint un comportament rar. Va tenir una certa notorietat car en unes pràctiques de tir, no era on li tocava i una bala li va passar fregant, no li va fer a penes res, però clar, era un ferit en acte de servisio i aixó era rellevant.
En Pere era molt tafaner, i fàcil d'ensarronar, com quan li varen fer creure que al port de Palma, allí on tenien aquells barquets de guerra amb casc de fusta lligats els uns als altres i amb bombes extraient permanentment l'aigua per tal que no s'enfonsessin, hi habia també un submarí que el cap de setmana anava fins a Barcelona i se li podien entregar les cartes que s'enviessin a la familia o a la novia, i no calia segell.
Mira que la historia era inversemblant, però en Pere s'ho va creure, i un matí es va presentar al port de Palma, i al soldat que hi havia a l'entrada li va preguntar on havia de deixar les cartes pel submarí. El soldat encara es recaragola de riure.
En Pere, no va arribar a protagonitzar l'escena del 'ochu', ruc no ho era pas, però si que tenia comportaments estranys, o diguem-ne peculiars.
Uns anys més tard, ja 'lilis' (llicenciats) estàvem asseguts al Restaurant Catalunya (ara es una botiga del Zara) i veiem que davant nostre arriba en Pere amb el seu 600, l'aparca davant l'Euterpe, baixa i està una estona a dalt, surt, es posa dins el 600, veiem que remena no sabem que i torna a sortir del 600 i a pujar a dalt de l'Euterpe, i clar, a la tercera vegada ja no vàrem poder més, ens hi atansarem i li vàrem preguntar que feia:
- Oh!, vaig al limpia a que em netegi les sabates.
- Ja! però, per què vas amunt i avall amb aquesta tres vegades?
- Home! per què quan m'han enllustrat unes sabates, baixo al cotxe, m'en poso unes altres i aixì fins que les tinc totes netes i enllustrades.
- I no se t'ha passat pel caparró de pujar totes les sabates a dalt de cop i alli que te les embetumin i t'estalviaries uns quants viatges?
- Oh!contesta en Pere amb cara de sorprés, no se m'havia ocorregut. M'ho pensaré.
Peculiar ho era en Pere, les coses com siguin. L'he recordat per què ahir al matí el vaig veure. Per cert que no hi ha ni Restaurant, ni café teatre ni cinema Euterpe, ni per suposat el 'limpia' on podíem veure revistes de senyoretes lleugeres de roba o sense, ara hi estan construïnt un bloc de pisos d'alt standing 'Rambla one'.
Peculiar ho era en Pere, les coses com siguin. L'he recordat per què ahir al matí el vaig veure. Per cert que no hi ha ni Restaurant, ni café teatre ni cinema Euterpe, ni per suposat el 'limpia' on podíem veure revistes de senyoretes lleugeres de roba o sense, ara hi estan construïnt un bloc de pisos d'alt standing 'Rambla one'.
jejejeje un poco capullo si que res...jajajaja palomas mensajeras... jajajajaja
ResponEliminaEn fin, amic, quieres creer que me pongo en la piel del Puigdemont (joder con los Puig, los demont y los carbó) , y que pienso que no tienen ninguna maldad, acaso le asalta alguna contradicción , y que se ha visto en medio(iba en el 17 puesto de la Generalitat) y que intenta salir de todo este berenjenal de CiU , que es quien sabe, corta, aporta , digiere y atornilla, y que se ha encontrado en un proyecto no digo obra de teatro, no es el caso, al menos para mi, y que está solo, que se encuentra en solitud.
Joder, mira que lo pienso muchas veces.
Salut
Puigdemont va prou perdut enmig del sarao de l'antiga CDC ara PDcat, segur que no va fer la mili.... Allà s'aprenia a remenar aquestes situacions.
EliminaA la meva época al desaparegut DD-43 els engegavem a demanarli al contramaestre el pasador de L´ancora.
ResponEliminaDesprés, teniem que esquivar al contramaestre que ens volía arrestar per fer-li la punyeta amb els novatos.
Una abraçada
Són histories de la puta mili que els més joves ja no podrán explicar.
ResponElimina