Igual que altres grans invents, internet s'usa també per fer el mal o incórrer en la imbecil·litat.
Cada vegada que Kim Kardashian penja a Instagram una nova foto del seu cul, ens fa a tots una mica més idiotes, encara que cal dir en descàrrec seu que, almenys, el material que ofereix pot ser de cert interès. Res a veure amb el youtuber anomenat Reset, que li donava a un captaire galetes farcides de pasta dentífrica per riure’s dels seus recargolaments, que pujava a la xarxa per a alegria d’altres llumeneres. Definitivament, les xarxes socials contribueixen de forma molt notable a l’estupidesa que sembla estendre’s per tot arreu en l’època miserable que ens ha tocat viure. I encara que soc conscient que la denúncia de la idiotesa circumdant s’ha donat en èpoques anteriors, l’actual ofereix mostres indubtables que no anem pel millor dels camins: el cul de Kim o el gracioset de la pasta de dents resulta gairebé irrellevant en comparació amb cims de l’estupidesa contemporània com el brexit o el triomf de Donald Trump, però les petites coses, com ens recordava fa anys el Capità Enciam de TV-3, són poderoses.
Forma part de la condició humana, temo, que tot gran invent acabi sent utilitzat per fer el mal o incórrer en la imbecil·litat. És el que ha passat amb internet, que a més a més de per a moltes coses bones també serveix per a l’intercanvi d’arxius pedòfils o per potenciar modes ximples. Penso en dues de les més recents, les anomenades mannequin challenge i dead pose challenge, en la línia de la galleda d’aigua freda que la gent es tirava per sobre fa uns anys per contribuir a ja no recordo què. La primera consisteix a estar-se quiet com un pal mentre et graven, i com més gent hi hagi, millor; la segona va de fer-se el mort, i algunes mostres estan molt aconseguides, com la foto ja cèlebre dels dos penjats. La pregunta és: ¿per què triomfen aquestes xorrades? ¿Per què s’hi apunta la gent en lloc de descartar-les com a bestieses amb les quals es perd i es fa perdre el temps?
Aquestes absurdes challenges estan en la línia de les famoses flaixmobs, consistents a reunir, per posar un exemple igualment idiota, 40.000 persones a la plaça Roja de Moscou a cantar Wake me up before you go, go amb una coreografia dissenyada per a l’ocasió. I si es pot entrar al Llibre Guinness dels Rècords, que és una altra colossal aportació a la tonteria mundial, encara millor.
¿I què em diuen del Dia sense Pantalons? Cada any veiem en els telediaris un munt de gent que puja al metro en roba interior perquè, segons sembla, és una cosa divertidíssima que, a més, es pot gravar i, ho han encertat, pujar a les xarxes socials, perquè els seus participants puguin comparar els seus respectius calçotets i deduir si han arrasat o si s’hi hauran de mirar una mica més l’any que ve.

Ja sé que el brexit, Donald Trump o les proves nuclears de Kim Jong-un són molt més preocupants que les bestieses aquí registrades, però jo crec que totes aquestes gotes malaies contribueixen a fer que avui siguem més tontos que ahir, però menys que demà.









 RAMÓN DE ESPAÑA
Periodista - elperiodico.cat.