La il·lusió de rebre les claus del pis que acabes de comprar, obrir la porta i entrar-hi s'ha convertit en només això, una il·lusió, per a mitja dotzena de famílies de la Llagosta. Sense poder fer res per evitar-ho, han vist com un grup d'okupes han accedit a les cases dels seus somnis i s'hi han instal·lat quan només faltaven uns dies perquè hi entressin a viure. Amb total impunitat, tot i el compromís de l'ajuntament d'ajudar els afectats. Havien de rebre les claus dels seus nous domicilis entre el 9 i el 20 de març, però, encara que això passi, les sis famílies afectades ja no seran les primeres a viure als seus pisos. Els okupes van decidir dimarts a la nit entrar-hi a viure sense permís, per la força i aprofitant que es tracta d'una promoció que fa anys que està construïda sense que ningú hi hagi pogut residir. elperiódico.

Ocupa i els seus derivats procedeix, òbviament, de la paraula ocupació. L'ocupació d'habitatges abandonats ha existit sempre, i a Catalunya aquest fet va créixer considerablement durant els anys 1960 i 70, com a forma de donar sortida a la gran demanda generada per l'afluència de població del camp a les ciutats.
Els ocupes sorgeixen a mitjans dels anys 80 a imatge i semblança dels squatters anglesos. Darrere de diversos titubejos amb la denominació (perquè no existia en català cap paraula per a anomenar l'ocupació d'habitatges i locals), adopten el nom d'ocupes, escrit amb una «k» contracultural i punk. Per als ocupes, la diferència entre «ocupar» i «okupar» resideix en el caràcter polític d'aquesta última acció, en què la presa d'un edifici abandonat no és només una finalitat sinó també un mitjà per a denunciar les dificultats d'accés a un habitatge.
Ocupar i okupar, no té cap justificació legal, sota cap concepte o excusa, una vivenda habitada o no, té un propietari i no hi ha cap dret que justifiqui l'ocupació d'aquesta vivenda, ni per fer casals okupes, ni per cap tipus de necessitat, sigui la que sigui. Ocupar no és legal. El problema és que la ocupació crea indefensió al ciutadà que té una vivenda que ha pagat amb esforç durant molts anys, i un dia se'n pot anar quinze dies de vacances i en tornar trobar-se casa seva ocupada, i aqui ja té un greu problema, no pot entrar a casa seva i tampoc pot fer fora als ocupes. Amb sort, o pagant per què marxin els ocupes, o acudint a la justicia podrà recuperar la seva pròpia vivenda, encara que en el segon cas pot tardar dos o tres anys.
S'hauria de reformar urgentment la llei de manera que la pròpia penalització fes desistir d'ocupar, perquè sinó i en certa manera qui veu ocupada la seva vivenda podría denunciar a l'Ajuntament i al Govern de connivència amb els ocupes, encara que fos per omisió. 
A l'escala de casa hi ha dos pisos ocupats, el 1er 1ª per uns gitanos amb 5 fills, i el 3er 1ª per una parella de bolivians amb un nen petit. Els propietaris d'ambdós vivendes ocupades varen traspassar fa poc i l'herència no està clara, però la qüestió és que estàn il·legalment ocupats, no paguen les despeses de l'escala, i la llum, aigua i gas de moment els paga el compte corrent dels difunts i quan s'acabin els diners, ja punxaran els ocupes la llum i el que faci falta, que d'això en saben un munt.
Fa uns anys uns nois varen ocupar la casa dels meus sogres mentre estàven de vacances, ho varem arreglar de seguida amb uns amics que els 'varen convidar' no massa amablement a marxar de seguida de la casa que havien ocupat, però això, ara ja no és possible, encara et pots trobar que et denuncíin els qui han ocupat casa teva.
Tambè en això dels ocupes, la Justicia és un catxondeo, o millor dit, la llei ho és, i potser s'hauria d'acabar amb aquesta indefensió en la que es troba qualsevol ciutadà si está més dos dies fora de casa seva, o té una segona residencia, que hi té tot el dret si l'ha pagat amb els seus diners.
Ocupa, siqui amb c o amb k, es sinònim de caradura o karadura, més que necessitat, no fotem, o ocupar en qualsevol dels casos és un delicte. I si és necessitat que ja sé n'hi ha en moltes families, aquesta no és la manera de solucionar-ho, ja se'n cuiten els ajuntaments de procurar-els-hi vivendes socials.