.

ANÈCDOTA....


Dissabte a la nit, eren quarts d'una, quan em desperta la dona. Estan trucant al timbre de la porta, no ho sents?. No sento res quan dormo, però ja m'havia despertat així que em vaig aixecar, i abans d'obrir la porta, per seguretat vaig preguntar. Qui hi ha?, queda clar que vaig preguntar qui hi ha? oi?
- Somos de la policia (eren mossos d'esquadra) abra por favor.
i, resulta que no sé per quins setze ous el pany de la porta del carrer estaba bloquejat i no podia obrir-la.
- Ho sento, s'ha encallat el pany i no us puc obrir, que voleu?
Continua el mosso en perfecte castellà....
- Vive usted solo?
- No, amb la senyora que estaba dormint fins que l'heu despertat...Vaig estar a punt de dir-els-hi que no podia obrir la porta per què la senyora estaba llençant la droga al vàter, pero igual encara s'ho cruen i m'esbotzen la porta.
- Ay, perdone (el mosso), ¿usted sabe quien vive en el segundo segunda?
- És d'una parella jove amb un nen petit que l'estan arreglant, l'han comprat al BBVA.
I com ja sabia que buscàven, els hi vaig dir..
-Si busqueu al Carlos, fa més de dos anys que ja no ocupa aquest pis, i no sé on para.
(En Carlos és una pocapena drogoadicte que ocupaba el pis embargat pel BBVA al seu germà, és quasi inofensiu encara que mai se sap, sovint el venent a buscar els mossos i arriben a la bustia citacions del Jutjat.)
- ¿Y no sabe donde vive ahora?
- Ja us he dit que no, fa temps que no es veu pel barri.
- Gracias y perdone por haberle molestado a estas horas.

Els mossos s'en varen anar, i no entenc com no varen sospitar que no els vulguès obrir la porta, ells no ho sabien que no podia, i que podia tenir amagat al Carlos, o ser el Carlos. L'endemà al matí, la Nuri va arreglar el pany, una mica d'oli d'oliva i problema resolt. El que la va extranyar va ser el paraigua de ma que hi havia darrere la porta.
- Que hi fa aquest paraigua aquí?
- Oh! era per defensar-me, no ho sabia si eren mossos, policies o malfactors, i unn paraigua és una bona arma per defensar-se.

A ran dels fets em venen al cap algunes preguntes que em faig.

- És normal que els mossos d'esquadra s'identifiquin com a policia i parlin en castellà?
- No els va sorprendre que no obris la porta adduïnt que s'havia encallat el pany?
- Després de venir tres o quatre vegades i haver-els-hi dit que el tal Carles ja no viu aquí fa un parell d'anys, encara no se n'han assabentat?
- És normal que els mossos vagin a molestar als ciutadans d'una vivenda a quarts d'una de la matinada?

Mossos d'esquadra: APATRULLANDO EL PRINCIPAT.

7 comentaris:

  1. Ni mossos ni res. Aquí hi ha marro! Segur que eren uns mafiosos que li volien fer la pell. Ja tens tema per a una novel·la negra!

    ResponElimina
  2. Salvador, eren mossos, els vaig veure per la finestra quan se n'anàven, és molt freqüent que parlin en castellà, i en aquest cas que siguin molestos i alhora incompetents que tampoc és normal. Més que tema per a una novel·la negra en tindría per una d'humor.

    salut

    ResponElimina
  3. Bueno....a lo que vamos....¿...y ....?...pudiste tirar la maría por el wc ?....¿todavía te queda algo ?....
    No es por nada....pero disssen que es tranquilizante natural.....todo hierba-buena....

    ResponElimina
    Respostes
    1. la va llençar la Nuri mentre els distreia.....

      Elimina
  4. Vaja, jo ja m'estava fregant les mans una possible invitació a porrete... deu fer quaranta anys que no n'he fumat cap! (o potser en fa més, perquè diria que no n'he fumat mai cap) ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostres, jo un a la mili i com encara no fumava s'em va posar fatal.

      Elimina