Diu Xavier Bru de Sala a elperiodico.cat: ¿Canvi d'hora? ¡Que sigui l'últim! - Per desgràcia dels partidaris de més Europa, sembla que els estats no poden decidir pel seu compte deixar enrere el malson de l’altre canvi d’hora. Així que haurem d’esperar la confluència de dos factors. Primer, que els alemanys es decideixin a suprimir-lo; i segon, que trobin la forma d’imposar-ho.

 Des que vaig començar aquest bloc fa més de deu anys, he anat publicant escrits comentant la inutilitat d'aquesta mesura que per cert va imposar Franco inspirat o presionat pels alemanys. Com diu Bru de Sala, espero que aquest sigui l'ùltim, pero copio i enganxo el de l'any passat:

 EL DIA DE LA MARMOTA


Aquest escrit està dedicat a Júlia Costa que l'espera amb candeletes, com cada any. El text és el mateix de fa un any, nomès ha variat el que esta subratllat en negreta.

- Des que vaig començar aquest bloc, cada sis mesos penjo el mateix comentari quan arriba l'hora de canviar l'ìdem, és ja un clàssic, com el dia de la marmota. Si res ha canviat res crec haig der tocar, i passat aquest temps segueixo sense veure les avantatjes d'aquesta decisió dels Governs (no tots) i si els inconvenients. L'ùnic que canvia és que cada sis mesos per amenitzar una mica la noticia canvien la xifra del suposat estalvi energètic. 
  • Enguany, segons els de la Gen¡alitat de Catalunya, l'estalvi és de 15 milions d'euros; la xifra d'estalvi d'energía depén de les cerveses SAN MIGUEL que s'hagi pres qui la dóna; enguany devia anar bastant seré, atés l'any 2012 deia que l'estalvi era de 18,9 milions, i ja hi havia retallades.
Aquest cap de setmana torna a tocar la collonada aquesta del canvi d'hora, d'ací l'escrit. Només recordar, perquè sempre hi ha gent que té dubtes, que la matinada del diumenge s'hauràn d'endarrerir el rellotges una hora. El més aconsellable és avançar els rellotges abans d'anar a dormir.

"Lluny de l'adaptació horària que duien a terme algunes cultures, com l'egípcia o la mesopotàmica, que dividien les hores de llum en períodes de 12 hores flexibilitzant així el temps, el primer a plantejar el canvi horari com a mètode d'estalvi va ser Benjamí Franklin. El considerat un dels pares fundadors dels Estats Units va publicar una carta el 1784 des de França en la qual relatava que els parisencs estalviaven en espelmes aixecant més d'hora. La proposta de Franklin, però, no va prosperar. No va ser fins a 1905 quan la idea va reaparèixer amb més força de mans del constructor anglès William Willett. Durant el seu habitual passeig a cavall previ a l'esmorzar, Willet va recollir en la quantitat d'hores que dormien els londinencs durant el dia. El constructor va publicar la seva idea de l'horari d'estiu dos anys més tard, però, perquè no fos tan brusc el canvi, Willet va proposar transicions de 20 minuts setmanals, però aquesta mesura mai es va afegir per la complexitat que comportava. No va ser fins el 30 d'abril de 1916, però, quan es va aplicar per primera vegada. La mesura es va institucionalitzar el 1974 arran de la primera crisi del petroli, quan alguns països, entre els quals hi havia Espanya, van decidir avançar els seus rellotges per aprofitar millor la llum del sol i gastar menys electricitat en il · luminació. Des de 1981 el canvi d'hora s'aplica com a directiva i cada quatre anys es renova successivament.

 A Japó no l'han aplicat mai aquest canvi horari. Perquè?, us preguntareu sagaçment. Doncs perquè consideren que no serveix per a res ni te cap utilitat ni representa cap estalvi, és més. alguns estudis independents gents sospitosos apunten que encara augmenta una mica el consum.

La Generalitat calcula que aquest canvi permetrà un estalvi de 18,9 milions d'euros a Catalunya. És aquesta una decisió que considero una bajanada digna de figurar a "el principi de Dilbert", i és que no m'ho crec, no se veure on es pot produïr aquest pretès estalvi de 21 milions d'euros pel canvi de l'hora d'aquesta nit.
M'agradaria em diguessin on s'estalvien aquests diners. No en les indústries, doncs poques naus si és que n'hi ha algunes, treballen amb llum de dia. No als supermercats, sempre treballen amb els llums encesos. No a les cases, la que estalviaràs de la tarda, la gastaràs al matí - malgrat que si entenc que aquí hi pot haver un petit estalvi - despatxos en general, el que guanyin per un costat el perdran per un altre i tenint en compte que la majoria comencen a les vuit o les nou del matí i aquesta hora ja hi ha llum natural - i solen acabar pels voltants de les sis o set de la tarda, poc es notarà per a no dir gens. Possiblement la meva ignorància no em deixi veure on es produeix aquest estalvi, però no dono per a més, i, com no m'en fio gens d'aquesta tropa que per un costat em diuen que estalvií aigua en rentar-me les dents i després van i perden la de Jesus és Crist d'aigua per les canonades, que posen mides inversemblants i inùtils a nivell de trànsit, que fan estudis carissims i rarissims i mes collonades variades, no fan que la meva credibilitat o confiança en les seves decissions, s'anteposin a aquesta esmentada ignorància. Perquè simplement no és veritat, una vegada més menteixen amb la seva habitual facilitat per manipular les dades segons els hi convé. I sinó, algu que hi entengui, si li plau, que m'expliqui com i on s'estalvien aquests dinerons, però sense fer trampes".


Ah! i recordeu nens i nenes, ciutadanets i ciutadanets, catalanets i catalanetes que avui s'ha d'avançar una hora el rellotge, però no cal fer-ho a les dues de la matinada, es pot fer abans d'anar a dormir, quan us lleveu demà al matí, o quan us roti.