24/3/17

BENVINGUTS A LILIPUT


Sostenia Andreotti, a qui anomenaven Belcebú perquè era com el dimoni en baixet, que Itàlia no podia explicar-se fàcilment a un estranger perquè allà als trens més lents se'ls deia ràpids i el Corriere della Sera sortia al matí. ¿I Espanya? Si alguna lliçó ens va deixar la crisi va ser de geografia. Segons se'ns va assegurar llavors, no érem Irlanda ni Portugal, ni de bon tros Grècia. Però pot ser que Espanya, un país estranyíssim visitat cada any per 75 milions d'espanyols, sigui Itàlia. Els hi diem igual als trens tortuga i hi ha un diari de bojos que es diu La Razón. Per no parlar de Rajoy i aquesta cara d'Andreotti que se li ha posat.

Les comparacions són odioses. Andreotti era molt astut i bastant mafiós i Rajoy no és tan llest ni tan baixet. Però el cas és que el president se'ns ha italianitzat bastant i de la seva precarietat en l'Executiu ha fet virtut, fins al punt d'estar fent bones diverses màximes del il Divo, especialment aquella que el poder només desgasta a qui el té i la que governar no consisteix a solucionar problemes sinó a fer callar els que els provoquen.

Amb els seus 137 escons, el del PP ha aconseguit convèncer el món que la culpa sempre és dels altres, ja sigui dels populistes de la cua, dels irresponsables socialistes o del baliga balaga de Rivera, un tipus perdut en els dies sense vent. Després de veure tombat el seu decret de liberalització dels ports, n'ha tingut prou llançar un avís a navegants i ensenyar la clau de la bestreta d'eleccions per reconduir el motí, que no era sinó la rebequeria d'uns nens malcriats.

Pot ser que la relació amb Ciutadans no sigui sadomasoquista però si non è vero, è ben trovato. Tal és la por de mister Taronja a unes noves eleccions que s'ha volgut fer perdonar amb un xec en blanc als Pressupostos, perquè Rivera sap parlar amb els que pensen diferent i li ha trobat un cert plaer a la fusta del gallec.

Amb el PSOE del sultanat sembla que l'acord és un altre, no fos cas que els afiliats cridats a entronitzar la reina del Sud detectin que això de l'oposició útil és molt útil, sí, però al Govern i li compliquin més encara creuar Despeñaperros ara que comença a semblar-se a l'Himàlaia. La gestora hauria venut barata una abstenció, que per això estan els amics i les rebaixes, però l'exorcisme per treure del partit el dimoni de Pedro Sánchez no ho fa aconsellable. Rajoy, que és comprensiu, recorrerà al PNB i a l'únic diputat de Nova Canàries, al qual Ferraz ja li ha dit el que ha de fer arribat el moment. Per tota la resta, es va inventar el veto.

Si a Ferran VII li preparaven les boles del billar per la carambola i a Franco li penjaven de l'ham els salmons, a Rajoy li estan posant a ou. Novament li passa el que Andreotti: "Sé que sóc un home mig, però quan miro al meu voltant no veig cap gegant". Benvinguts a Lilliput. JUAN CARLOS Escudier - publico.es


SHARE THIS

0 comentaris:

LA REVOLUCIÓN ÉTICA -- POPULISMO EN VENA -- LA DEFINITIVA -- TIPOS DE CORRUPTOS -- EL MIEDO DEL CORRUPTO -- ORGULLOSAMENTE LOCO -- OCIOFOBIA -- ENREDO EN PpLAND -- CUESTIÓN DE PERSPECTIVA - - CONTRADICCIONES -- DE LA CORRUPCIÓN -- LA PANDILLA DE CHICAGO......