No és per anar contra corrent, ni per epatar, ni per que reconec que sóc anti mites, o sia gens mitòman, pero, caram, un carrer, que per cert por perdre l'Aristides Maillol, una estàtua i posar el seu nom al miniestadi, em sembla exagerat i a més injust amb altres jugados i entrenadors que ha tingut el Barça al llarg de la seva història. Parafrasejant Marx (no Karl sinó Groucho)...., 'y dos huevos duros'.

Irregular com a jugador a can Barça i sospitós habitual com entrenador, els fets són els que són encara que ara sembla que ningú ho vulgui veure; jo, vaig patir molt amb el sobrevalorat dream team, de Koeman, Romerito, Escaich, Korneiev i altres perles, que va guanyar tres lligues de carambola i una champions del miracle de Bakero (l'home que sempre passava la pilota enrere) a Kaiserlauten i davant d'un equip de la segona divisió italiana. Cruijff, exjugador i exentrenador va ser un corcó tocapilotes a can Barça, fins al punt que li varen retirar el títol de president honorari, per intrigant i pesat. 

Aquí vaig explicar com veia al personatge, al barrut, fa ja temps, i insisteixo, no es res personal, és que les coses són com són, o com varen ser, encara que ara es vulguin tergiversar i idealitzar; un dissabte d'aquests a Can Bundó de Rac1 tindrà un lloc d'honor entre els execrables, otoe execrable, i sinó al temps. Perdoneu, però algú ho havia de dir....