Aquest dilluns, 20 de març, se celebra el Dia internacional de la felicitat, una efemèride que se celebra des del 2013, quan l'ONU va instaurar la data per reconèixer el paper que té aquest sentiment en la vida de les persones.
No se a qui se li va ocòrrer dins dels milers de paràsits que vegeten a l'ONU això del dia de, i en el cas que ens ocupa, avui 20 de març, celebrar el dia internacional de la felicitat.
Sembla que el 90% de la humanitat té altres problemes bàsics en un dia com avui per mirar ser feliç, altres problemes reals, físics o intel·lectuals que fan que la celebració d'aquest dia sembli una boutade, i és que possiblement sia aixó, una bestiesa o un sarcasme.
Perquè la felicitat no és un dret, com ho pot ser la llibertat, la felicitat és un estat d'ànim, un sentiment agradable de satisfacció, absència de patiment, Punset deia que la felicitat és l'absència de por, i hi ha massa hedonista confós pel mig que confon felicitat amb plaer. Deia Françoise a la Náusea de la ploma de Sartre, que la felicitat és un instant, un moment on tot és al seu lloc, on tot està bé. També hi ha qui diu que la felicitat està en saber assaborir el plaer de les coses petites i en no preocupar-se innecessariàment per les coses en general. I diuen els avis que la felicitat rau en conformar-te amb el que tens i en no desitjar res que no puguis assolir. Freud deia que hi ha dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l'idiota, l'altre ser-ho.
La felicitat pot ser la franca mirada d'un nen, o escoltar la seva rialla fresca, o potser una caricia, o a lo millor mirar fixament als ulls de la persona estimada. La felicitat pot ser demanar-se molt un mateix i exigir poc als altres, o un gol al minut 93 d'un partit de futbol.
Cioran argumentava: Qui no hagi posseit mai res, i malgrat aquest fet, hagi tingut el que necessitava, haurà estat molt a la vora de l'estat de consciencia que el pot portar a la felicitat, i crec que aquest últim és el que més s'acostaria al que podem entendre com a felicitat o estat de felicitat, en el ben entés d'un estat temporal, transitori i fugisser.