Com ja sabem que res passa per que si, i que tota informació o consells alimentaris tenen algun interés en el seu rerefons, m'agradaria saber quin interés o interessos hi ha darrere aquest bombardeig de informacions i consells que ens estan donant últimament per que no mengem carn, carn vermella o no vermella, o segons diuen ara carn que no es carn pero que sembla carn. o carn de pollastre sense pollastre. O sigui, no es pot menjar carn, ni peix que diuen porta mercuri i no se que dallonsis més.
No sé qui ha fet més mal a la cuina i al menjar, si Ferrán Adrià o els veganistes, o potser ambdós, amb mi que no hi comptin ni l'un ni els altres, seguiré menjant una mica de tot com s'ha fet sempre si s'ha pogut, verdura inclosa que és el que menys agrada en general als homínids, i per alguna cosa i causa deu ser, hervíbors no som, per més que rumiín alguns; ja dic, no sé que hi ha darrere d'aquests foscos interessos, ves que no sigui culpa de l'Artur Mas, que se les emporta totes.
Ah! i una hamburguesa, sigui natural o artificial, no és carn, és un engendre com les mandonguilles, i se n'hauria de prohibir el seu consum, per insà i antiestètic. Visca les mongetes seques amb butifarra i cansalada, acompanyades de ceba amanida amb vinagre de vi, el porró i una llesca de pa de pagés, i que no me les toquin ni desnaturalitzin, que em sentirán. Ah! i sobretot no feu ni cas dels dietistes, n'hi ha de dos tipus, els que no hi entenen gaire i els que no en tenen ni puta idea, que són els uns i els altres els qui us diran que menjar això o alló engreixa i segur que us prohibiran primer que tot el pa. Defugiu-los esperitats, són nocius i més inùtils que un arbitre asistent.
Feu-me cas: mengeu beveu i cardeu, tant com pogueu; igualment us morireu, pero tips i satisfets.
Feu-me cas: mengeu beveu i cardeu, tant com pogueu; igualment us morireu, pero tips i satisfets.
Avui et contradiré en tot menys en una cosa: se'm van posar els pèls de punta en llegir la notícia... Esclar que els pollastres que ens venen (o comprem)...
ResponEliminaAra el meu punt de vista:
1. Sóc un fan irredempt de les mandonguilles. Mmmmm! Potser algun dia n'hauria de fer un post.
2. Entro en el terreny més personal de la carn. Em pesaven els 86 quilos i vaig anar a la Seguritat Social. La dieta va ser senzilla (no explico els detalls: mengi menys. Quan vaig arribar als 70, em va dir: vigili, mengi una mica més. Ara hauria de tornar a menjar menys.
Mira, això va a constitucions, jo menjo de tot el que engreixa i estic prim, com li passaba al meu pare. Un mateix ja veu si nté una mica més de pes o no, jo ara estaba acumulant panxeta, he reduit a la meitat el consum d'alcohol, camino pel mató i v ai en bicileta per la tarda, i ja va minvant.
EliminaLes mandonguilles, com les croquetes, llevat d'unes que fan de carn d'olla, és que no puc amb elles, i recordo que de petit me les feien menjar per força, diguessim que és com un trauma infantil com em passa amb el lluç, que m'el feien bullit amb nomès una fulla de llorer.
Lo dels dietistes ho dic, perquè la majoria el primer quer fan es dir-te que no mengis pa, i no saben que el pa no engreixa, de fet res engreixa, cal nomès menjar amb mesura.
Ho explicava molt bé el traspassat professor Grande Covian, deia: vosté pot menjar mongetes, un tros de butifarra, un tall cansalada, una amanideta, uns traguets de vi i sucar-hi una llesca de pa, tot aixó per se no engreixa, pero com el que ha fet és una fartanera, aixó si que l'engreixa i si després de menjar es pren un cigaló, pitjor encara.
mai millor dit: Salut