El Tribunal Constitucional (TC) nega la indemnització a les famílies de Lasa i Zabala com a víctimes de terrorisme. Un error. Un tremendísimo error, que es produeix perquè el TC és un tribunal polític, no jurídic. Amb aquesta decisió, més de 30 anys després, sorgeix l'ombra d'una mena de GAL, aquest cop, constitucional.

José Antonio Lasa Aróstegui i José Ignacio Zabala mai van ser jutjats. Més. Encara a dia d'avui, la seva pertinença al comando Gorki no està provada ni ells sentenciats a res per un tribunal competent. Així les coses, mal que els pesi a molts -fins i tot, entenc que els pugui pesar-, han de tenir la presumpció d'innocència.

Per aquest motiu, la sentència del TC cau pel seu propi pes. Quan justifica la seva decisió perquè considera que tant Lasa com Zabala participaven en delinqüència organitzada o pertanyien a una organització dedicada a perpetrar delictes violents. Com poden afirmar tal cosa, si mai van ser jutjats? Per molts indicis que tinguin, per molt dolorós que sigui acceptar-ho, no està provat que fossin etarres.

El que sí està més que provat, en canvi, és que van ser víctimes de terrorisme d'Estat. El que sí està jutjat i sentenciat és que el que es va cometre amb ells va ser una autèntica salvatjada a l'empara d'un Govern. D'altra banda, en el cas de les indemnitzacions per a víctimes de terrorisme assassinades, el rescabalament no és per a les persones mortes, sinó per les seves famílies que, en el cas de les de Lasa i Zabala no tenen pertanyença a una organització delictiva perquè, de ser-ho, haurien d'haver estat jutjades. No ha estat el cas.

Precisament per aquest motiu i fins i tot encara que estigués provat -i jutjat- que Lasa i Zabala fossin etarres, seguiria sent injustificat que els seus descendents no cobressin indemnització. Que no la cobrin, justifica el terrorisme d'Estat de la mateixa manera que els creadors dels GAL van justificar la creació d'aquests. Igual. Quina lectura es fa d'aquesta decisió del TC? Que hi ha víctimes de primera i de segona, que amb els presumptes delinqüents o terroristes serveix l'ull per ull ...

I això obre una finestra molt perillosa en un país, com és Espanya encara que ens costi reconèixer-ho, en el qual les denúncies per tortures policials no són poques i fins i tot l'ONU ens ha donat una estirada d'orelles en alguna ocasió. ¿Tampoc s'ha d'indemnitzar a aquestes víctimes d'abusos policials, senzillament, perquè són delinqüents?


Quan es prenen decisions judicials amb criteris polítics o, fins i tot, sentimentals, el percentatge de possibilitat de cometre una injustícia és pràcticament del 100%. I aquest ha estat el cas d'aquest nou GAL, ara, constitucional. @dbollero - davidbollero.