"Bon dia, senyor ministre, ¿li consta a vostè l'existència de l'anomenada màfia del canapè?". Aquesta és la pregunta que ha formulat Irene Montero, portaveu de Units Podem-en Comú-en Marea, a la sessió de control d'aquest dimecres, al ministre de Justícia, Rafael Catalá.

 Però, què és la màfia del canapè?

 "Són els actes banals en què es prenen decisions importants per a la vida dels nostres compatriotes", segons li va explicar la pròpia Montero al fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, durant la seva compareixença a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats el passat 1 de març.
"Doncs la veritat és que no, jo els lloo la seva capacitat creativa, però no sé el que és la màfia del canapè", ha respost el ministre de Justícia, Rafael Catalá, a Montero aquest dimecres a la sessió de control. 

 "Es tractaria d'una xarxa d'influència i complaença de càrrecs judicials per apropar al poder empresarial i polític a través d'actes de canapè, com menjars en restaurants elegants, recepcions o llotges d'estadis de futbol", ha intervingut Montero.

 La jutgessa Victòria Rosell, exdiputada de Podem, ja va parlar de "màfia del canapè" en la campanya electoral del 20D. Rosell va ser víctima d'una maniobra del jutge Salvador Alba per perseguir-la judicialment. La portaveu d'Units Podem-en Comú-en Marea, com ve fent Pablo Iglesias, ha relacionat la "màfia del canapè" amb "la trama", idea esbossada pel secretari general de Podem en un post de Facebook:"L'època que vivim està marcada per la descomposició d'una trama d'interessos oligàrquics que tracta de resistir els canvis i lluita per mantenir-se al poder. trama bé podria ser la paraula que serveixi per entendre com corrupció i impunitat són significants associats a un model de desenvolupament econòmic i de governança que ha fracassat ".

 La idea de trama, de "màfia del canapè", com passava quan es parlava de la casta; dels "patriotes amb banderes d'Espanya al canell i els diners a Suïssa"; o "el pocavergonyes o nyaps que són els de dalt" compleix amb dos requisits: és un significant susceptible de omplir-se per cadascun -empresaris, polítics, estaments diversos ...- i, alhora, pot anar acompanyat de noms i cognoms, d'assenyalament de responsables.

 Montero, en la sessió de control, ha assenyalat a un grup d'empreses i empresaris com els integrants d'aquesta trama formada des dels governs de José María Aznar: "Segons arriba al Govern, Vilallonga a Telefónica, Alierta a Tabacalera, Martín Villa, a Endesa, a més dels vincles d'Aznar amb Fainé de La Caixa i del procés de concentració bancària i de les constructores, i li sonarà també Francisco González a Argentaria i Blesa a Caja Madrid ".

 En aquest sentit, Podem matiene, així, viva la hipòtesi populista en la línia que Iglesias explicava a eldiario.es: "El fonamental per entendre a Laclau és que el polític s'identifica amb l'antagonisme, i que per tant es pot identificar el polític amb el que ell anomena populisme. el polític com a construcció de l'antagonisme que s'entén en oposició a la política com gestió, com a institució. Per Laclau, la construcció de la política és això: construir d'alguna manera a partir d'aquestes demandes inconnexes que es vinculen com a cadena equivalencial al significant flotant, que és el líder, un discurs. i per això és fàcil entendre el fenomen Podem: en un moment de crisi orgànica, de profunda desafecció, Podem construeix el significant buit i l'agregació de demandes que connecta amb un nou sentit comú. Tot d'una hi ha un instrument electoral".