“No pots ser com tothom?” diu una mare al seu fill petit. I el nen es pregunta què vol dir com tothom. I la mare no només li està parlant de normativitat, d'ordre, d'acceptació, sinó d'incomoditat, de vergonya, d'expectatives (no ets com voldria que fossis). Perquè la raresa incomoda, desorienta, ens fa perdre el referent que havíem après i que forma part d'una majoria. Perquè parteix d'un acte de comparació, del nosaltres en relació als altres. Quins són els límits dels “bons” comportaments? D'allò que és apropiat. I més enllà, quins són els límits de la lucidesa?. Quan una persona segueix els patrons de conducta establerts és acceptada i acollida pel seu entorn, diu la periodista Irene Orce, i continua, fins i tot es considera que la salut mental consisteix en adaptar-se als paràmetres convencionals d'una societat sense importar si aquesta està sana o malalta. week&SBD