2/3/17

L'OLIGARQUIA CANTA AL PALAU


Es repeteix en els Montull la llegenda de Sant Jordi. Un drac li demana al senyor la seva única filla i aquest a canvi li ofereix tot el que té, tret de la filla.

Resulta que després de tocar al Palau, ara cantaran. 'Montull ofereix al fiscal delatar Convèrgencia', ho deia aquest dimecres, per exemple, el titular d'aquest diari. La possibilitat d'aquesta denúncia era el tema del dia entre els periodistes en grupets a les portes de la Ciutat de la Justícia. ¿Per quina d'aquestes entrarien Millet i Montull? Ho van fer per la del darrere, la que dona a l'avinguda del Carrilet. Però en la Catalunya de l'oasi i dels miratges tot ha passat sempre per la porta del darrere.

Fèlix Millet va arribar amb la seva americana verda de quadros de sempre, la bufanda de franel·la a les espatlles i empès en cadira de rodes, com un pensionista de la Verneda. Un paquet de tabac a la butxaca. Però Millet no tenia l'expressió absent dels vells que ja no poden anar enlloc caminant, sinó al contrari, el seu gest era el de qui hi ha estat sempre i sap que no el trauran ni amb salfumant. Avançava pels passadissos assegut pontificialment amb els dits de les dues mans entrecreuats, més que com qui resa, a la manera de qui diu missió complerta. La viva imatge del corrupte emprenyat.

Per la seva part, Jordi Montull va arribar sense el bastó dels últims temps, potser perquè ja ha decidit posar-se a caminar el seu camí, i ho va fer en companyia de la seva filla Gemma, també inculpada. Sobre el jersei, la filla portava el penjoll d'un cor blau. Montull diu que per ella està disposat a cantar, perquè l'alliberin del marró dels 26 anys que li demana el fiscal Emilio Sánchez Ulled. Fèlix Millet té 81 anys; Jordi Montull, 77, i Gemma Montull, tota la vida al davant. En els Montull es repeteix la llegenda de Sant Jordi. Hi ha un drac que li ha demanat al senyor la seva única filla, i aquest a canvi li ofereix tot el que té, tret de la filla. El poble s'indigna i li exigeix que l'entregui en sacrifici igual que tothom. ¿Apareixerà aquesta vegada un cavaller que la salvi? Potser sí, en forma de pacte.

COM EN UN TANATORI

L'antesala de l'auditori, que és on se celebren les sessions del 'cas Palau', resulta en tots els aspectes el més semblant al vestíbul d'un tanatori. Doncs bé, la part del fons està aïllada per uns biombos de tancaments metàl·lics, i al darrere, a minuts del judici, a centímetres de la premsa, escenificaven una conversa secreta Montull assegut davant Millet, acompanyats tots dos dels seus respectius defensors, Gabriela de la Rosa (filla de Javier de la Rosa i al seu torn imputada en el 'cas Pujol'), i Abraham Castro, amb toga i a la gatzoneta. També hi estava present el xaval que empeny la cadira de Millet. Hi havia en aquest quadro, 'en esta apartada orilla, donde más pura la luna brilla y se respira mejor', alguna cosa d'escena del 'Tenorio'.

Una vegada començada la vista, l'advocat de Convergència, Javier Melero, va anunciar que renunciava ni més ni menys que a 36 testimonis, molts d'ells, com Jordi Turull i Felip Puig, dirigents del liquidat partit, i així s'ha començat a decretar aquest matí una nova amnistia política per a la corrupció. En això l'oligarquia catalana és com Woody Allen a 'El dormilega' quan deia: “El meu cervell és el meu segon òrgan preferit”. El que passa és que aquí el primer és la cartera.

ELPERIODICO.CAT

SHARE THIS

2 comentaris:

  1. PER PDC.AVANS CONVERGENCIA...NABUCO?
    PER EL PSOE..."IL BARBIERI DE SEVILLA"?
    PER EL P.P...."AS DE PIC"?

    ResponElimina
  2. per repetitiu i avorrit, pels tres: el Bolero de Ravel.

    ResponElimina

About Me