• Bandes organitzades revenen habitatges on han accedit esbotzant la porta. 
  • Nouvinguts a l’apartament. El jove dominicà va pagar fa un mes per la clau d’un pis nou que ha estrenat ell a Terrassa 
  • (César Rangel) - MAYKA NAVARRO, lavanguardia.com.

“Aquí hi visc jo”. El cartell escrit a mà i penjat amb un tros de cinta adhesiva sobre la porta anuncia el que és previsible: que hi ha algú que hi viu. Qui? Un jove dominicà que fa un mes i mig va pagar 600 euros a un home per la clau que li permet viure en un bonic apartament que ell mateix ha estrenat d’un bloc nou de pisos de la carretera de Montcada de Terrassa. Com aquest llogater, la resta dels veïns han okupat de la mateixa manera, pagant entre 500 i 1.000 euros, segons els metres quadrats, a aquell home de qui ningú no s’atreveix a revelar la identitat.
Aquest individu és un dels molts mafiosos que els últims dos anys s’han aprofitat del greu problema de la falta d’habitatge per treure’n partit. Es tracta de gent cada vegada més organitzada que busca a internet o als registres oficials pisos buits propietat dels bancs. Són els seus preferits. Per què? Doncs perquè l’entitat trigarà a reaccionar i quan vulgui treure l’okupa, molt sovint per la pressió de la resta dels veïns, acabarà pagant una bona compensació econòmica perquè se’n vagin. Els que compren les claus d’aquests pisos okupats reben la garantia que només podran ser desallotjats amb diners o a canvi d’un altre pis. Però que no hi sortiran mai perdent.

Ningú no té estadístiques oficials sobre aquest greu problema que, de moment, només alguns ajuntaments com els de Terrassa o Mataró han començat a prendre’s molt seriosament. Els Mossos d’Esquadra fins ara no han fet cap investigació sobre aquestes màfies. És complicat. No hi ha denúncia. Ni tan sols estafa. El que okupa sap perfectament que paga per un immoble il·legal.

“És necessari desemmascarar com més aviat millor aquest tipus de màfies”, assegura la regidora socialista a l’Ajuntament de Terrassa Lluïsa Melgares, responsable de Polítiques Socials i Habitatge. El seu Consistori va ser el primer d’elaborar un cens d’habitatges buits. Amb quina finalitat? “Penalitzar amb altes multes els bancs i grans propietaris que es desentenen dels seus pisos buits”.

Melgares es refereix a dues modalitats de mafiosos. D’una banda, els que obren pisos clavant una puntada de peu a la porta i que després revenen les claus a persones que realment ho necessiten. I, d’altra banda, les entitats bancàries que, a través de mediadors, paguen als llogaters importants quantitats de diners perquè se’n vagin. “Aquest nou fenomen està provocant un efecte crida molt preocupant i consolida una situació de descontrol absolut”, insisteix la regidora de Terrassa.

En aquest municipi, per exemple, al bloc okupat recentment de la carretera de Montcada tots els nous llogaters havien rebut la visita d’un mediador. Què demanen, vostès? “Doncs depèn. Diners si la suma que ens ofereixen és interessant, o un lloguer social si ens podem quedar aquí, perquè realment la casa ens encanta i serà difícil trobar un pis nou millor que aquest”, afegeix un dels llogaters. La seva situació no és de vulnerabilitat: treballa en un restaurant i fins que va comprar la clau vivia amb els pares.

Per la regidora de Terrassa aquesta situació és intolerable perquè aquests habitatges, que el Consistori podria gestionar per a famílies que realment els necessiten, cauen en mans de gent que són fora de qualsevol control. “A les persones que fa tres anys que viuen a Terrassa, que per renda necessiten un lloguer social i compleixen unes normes cíviques de convivència amb la resta de veïns, els ajudem. A la resta no podem donar-los suport, perquè estem descobrint persones que se n’estan aprofitant”, insisteix.

Una altra dada permet ajudar a entendre millor aquest problema cada vegada més habitual en alguns municipis: els últims tres anys l’empresa STM Seguridad Integrada ha passat de ser una important manyeria a instal·lar mig centenar de portes antiokupes al dia, i només a Catalunya.

Hi ha una realitat sobre l’ocupació que queda amagada darrere de les grans entrades en blocs de bancs o administracions, que són aquells habitatges de particulars que els han aconseguit per herència o que estan desocupats per malaltia de l’amos, ja gent gran. De la nit al dia algú hi entra clavant una puntada de peu a la porta. Aquests pisos avui
dia tampoc no són gens fàcils de recuperar. I aquestes ocupacions han començat a ser tan habituals en alguns barris de Barcelona que fins i tot hi ha propietaris que lloguen o compren aquestes portes
antiokupes per als seus habitatges. “Hi ha gent que blinda la casa durant el temps que la seva mare és a l’hospital”, assegura un responsable de l’empresa.

Ja vaig explicar que al bloc on visc hi ha dos pisos ocupats, el primer per uns gitanos i el tercer uns bolivians, cap dels dos pisos es dels bancs, pertanyien a dues persones trapassades recentment, un l'herència es complexa car els qui l'han heredat viuen a Andorra i sobre la vivenda hi ha una càrrega important d'un Banc per un aval que se li ha executat, i l'altre va morir sense descendencia, testament ni ningú de familia a qui deixar el pis, llevat d'un germà que viu a Paris 'el Juanito' que està desaparegut. Aquest segon pis tenia una porta reforçada i tambè hi vàren entrar i em consta per un cas que conec que una porta antiocupes tambè li varen rebentar. 

 Això genera por i indefensió, no goses anart'en de vacances 15 dies, corres el risc real de trobar-te el pis ocupat al tornar i aqui ja tens un problema. Però el tens per que el que falla és la Justicia, o millor dit, les lleis amb les que ha de moure's la justicia, si aquestes es cambien, adequant-les a les noves circumstàncies, s'acabaria de cop amb el problema, Pis ocupat, pis desallotjat immediatament i un parell d'anys a la garjola pels delinqüents, que mira, ja tindrien vivenda, i si els ocupes no tenien els papers en regla, avall que fa baixada.  Si s'avisava del canvi de la llei i s'actuava amb celeritat i diligencia, aquest problema es resolia en un tres i no res. I seria bo que posséssin fil a l'agulla, car sinó algú a qui li han ocupat la vivenda voldrà prendre's - legítimament - la justicia per la seva ma i algú acabarà prenent mal, i després tot seran lamentacions i presses per solucionar el que a hores d'ara és ja un greu problema.