L'APM ha parlat sobre Podem, aquest cop sí, després de callar durant anys en assumptes molt més greus. Aquests que han anat minant la credibilitat del nostre prestigi. Pablo Iglesias ha demostrat en múltiples ocasions ser un bocamoll. Ha interpel·lat en públic a periodistes, els ha acusat d'escriure mentides per créixer en el seu treball o ha fet comentaris impresentables sobre la seva manera de vestir. Sens dubte, ni ell, ni alguns dels seus col·legues de Podem, poden donar lliçons d'elegància en el seu tracte amb els mitjans. Però almenys una cosa és certa, ni Iglesias, ni Errejón, Echenique, Montero o Maestre han ocultat mai la seva posició crítica davant del treball periodístic. Ja fa dos anys, al Congrés de Periodisme Osca, vaig tenir l'oportunitat de preguntar-li durant un debat a Echenique per aquest assumpte. I sí, les seves opinions podien ser inquietants, però no es va amagar i, la veritat, en algunes qüestions relatives al rigor, a les televisions públiques i de la influència del poder econòmic tenia raó.

 Això ve a tomb de la nota que l'Associació de la Premsa de Madrid (a la qual pertanyo des de fa més de 30 anys) va emetre ahir per queixar-se del assetjament de Podem a un grup de periodistes que pel que sembla han demanat empara a la citada associació . Sorprèn el to planyívol i ploraner del comunicat. També que no es doni ni una sola dada, ni un sol nom, ni una pista de a quin assumptes tan greus i preocupants s'estan referint. I més que sorprendre, posa vermell, que algun il·lustre mitjà amb ínfules globals obri durant hores la seva portada digital reproduint la nota sense afegir ni context, ni enfocament ni reaccions.

 I també crida molt l'atenció que els periodistes que se sentin representats per aquesta nota -jo, per descomptat no-tinguin la pell tan fina. Aquest no és un ofici còmode. I si no que l'hi preguntin als nostres col·legues de Mèxic, El Salvador, Hondures, Guatemala, Colòmbia, Perú ... Ells, que es juguen la vida a cada paràgraf, sí que tenen motius per estar preocupats. Però, sincerament, crec que el que ens hauria d'ocupar als periodistes espanyols tenen més a veure amb la decència i el rigor a l'hora d'exercir el nostre treball que amb Podem o Pablo Iglesias.

 L'APM ha parlat, aquest cop sí, després de callar durant anys en assumptes molt més greus. Aquests que han anat minant la credibilitat del nostre prestigi. Aquests que a nosaltres mateixos ens preocupen i en ocasions avergonyeixen. De la manipulació grollera i pertinaç de la informació en les televisions públiques al desgavellat i interessat tractament dels atemptats de l'11-M. Del repartiment dels diners de la publicitat institucional als mitjans afins a la llei mordassa del PP de Mariano Rajoy ... I que mai van merèixer tanta solemnitat.

 Aprofitem doncs la nota de l'APM per fer autocrítica i obrir un debat que ens permeti recuperar l'essència del nostre treball. Tinguem la gallardia d'enfrontar-nos amb sinceritat a la difícil realitat en la qual ens ha tocat exercir-lo, per la crisi, pels EROs, i en comptes de tirar-li la culpa als altres, mirem dins de les nostres empreses, pensem en els nostres directors o consellers delegats. I també ampliem el focus, sortim de Barcelona o Madrid i recordem-nos dels col·legues que treballen en províncies i que moltes vegades sense tanta carrincloneria s'han d'enfrontar a pressions més properes i aclaparadors. I no esperem res de polítics (em dóna el mateix el partit) ni d'associacions. Només el nostre compromís diari servirà per tirar endavant aquest ofici tan bell.

Gumersindo Lafuente - eldiario.es

Hienes no els han dit, que hom sàpiga, i no deixa de ser curios que siguin els subjectes abjectes del Pp qui defensin a l'APM, vaja uns per fer-ho.