"Que a mi em consti, de finançament il·legal no n’hi ha hagut". "Ningú podrà provar que no són innocents". "Jo no tinc per què dubtar de les persones a les quals vostè es refereix". "Totes les donacions són legals i estan reflectides als comptes". "Hi ha una operació política contra nosaltres". "La nostra comptabilitat està auditada pel Tribunal de Comptes, que no hi ha detectat cap irregularitat". Aquestes frases són de persones diferents de partits diferents davant acusacions quasi iguals relacionades amb irregularitats financeres. Esperanza Aguirre amb el presumpte finançament il·legal del PP de Madrid, Rita Barberá amb el presumpte finançament il·legal del PP a València, Mariano Rajoy amb el presumpte finançament il·legal del PP nacional o Artur Mas amb el presumpte finançament il·legal de CDC. I ara François Fillon insisteix en que és innocent i que tot plegat és una campanya contra ell, bla, bla, bla...., com la mainada quan han fet alguna malifeta s'excusa en el: 'seño, yo no he sido'.

Tots des de diferentes faccions polítiques actuen de la mateixa manera, el primer que fan es negar-ho tot de manera categòrica, després toca la defensa del tresorer de torn, i el següent pas és presentar-se com a víctima d’una operació política, a veure si amb una mica de sort els ciutadans es deixen ensarronar i els mantenen la confiança. I a continuació s'ataca a la honestedad i transparencia de la Justicia i per suposat als mitjans. Són comportaments, actituds exactament iguals emprats per tots els líders polítics, potser és per això que diem que tots els polítics són iguals, motius prous ens en donen.