La petició realitzada ahir per Alberto Fernández Díaz, president del Grup Popular de l'Ajuntament de Barcelona, perquè la ciutat "doni prioritat a aquells refugiats cristians que fugen de la barbàrie de la guerra i de l'integrisme islàmic" és un plantejament no ja reaccionari, sinó medieval. Concretament, de l'època de les croades, entre els segles XI i XIV, que de fet, és on habita el pensament del president del Grup Popular i també de molts dels membres del seu partit.
¿A sant de què se li acut a aquestes altures diferenciar la religió dels que fugen de la guerra i de la fam? ¿A què ve, en un Estat pressumptament aconfessional, donar prioritat a uns creients sobre altres? ¿Per què posar el focus en aquest moment en les diferències religioses? ¿I per què fer-ho en una ciutat oberta com Barcelona, en la qual, per cert, s'ha registrat la manifestació més multitudinària de tot Europa a favor de l'acollida de refugiats?
Ell és així, l'ala dreta, molt a la dreta de la Moncloa, els residus franquistes que encara queden al Pp i que no hi ha manera d'eradicar po que es civilitzin una mica. Clar que amb el germà que té, tampoc ens hauriem de sorprendre. Aquí és el PP el que, des dels temps de Fraga, va agrupar persones de tarannà liberal i democràtic juntament amb els fidels hereus del franquisme sociològic. A aquests últims dirigeix Alberto Fernández la seva ocurrència per donar prioritat a cristians sobre musulmans. Hi ha gent que és al món per que hi hagi una mica de tot, encara que no serveixi per a res, ai Alberto, Albertito, ves-te'n a fer la mà.