BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

EMPRENEQUÈ?


"Emprenedor és una persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial. La paraula prové del llatí prendere i que era usada en documents del Consolat de Mar com acordar o iniciar.
En l'edat mitjana fou utilitzat per a designar els arquitectes d'obres civils i religioses. Posteriorment s'emprà per a designar els militars mercenaris. A començaments del segle XVIII el terme entrepreneur ja era corrent per a referir-se als empresaris i comerciants, especialment a partir del model de John Law.
Richard Cantillon (1680-1734), fou el primer en destacar el paper de l'entrepreneur en l'activitat econòmica. El seu emprenedor és algú que compra a preus certs i ven a preus incerts i per tant Cantillon veu la seva principal funció com la d'assumir risc.
Durant la major part del segle XVIII i XIX els economistes de l'escola britànica no realitzen distincions entre l'emprenedor, l'empresari i el capitalista, ja que normalment les tres funcions les exercia la mateixa persona.
Els economistes francesos i alemanys associaren el risc amb el benefici i així Johann Heinrich von Thünen considerà que a l'emprenedor li corresponia el benefici que quedava un cop pagats el capital i la tasca d'organitzar els factors productius. Knight (1921)seguí posteriorment una línea similar, distingí entre el risc (sobre el que es possible establir una prima d'assegurança) i la incertesa (allò que és del tot desconegut) i determinà que aquesta darrera era la que definia l'activitat emprenedora.
L'escola històrica alemanya també s'interessà pel fenomen i pel paper de les minories (jueus, estrangers,...) desenvolupant aquesta funció. També utilitzaren el concepte de creativitat destructiva per indicar que la creativitat dels emprenedors destruïa els vells negocis (per exemple la substitució de les mules i bous pels tractors)
Per a Schumpeter l'emprenedor és fonamentalment un innovador, algú que combina nous mitjans de producció. Aquesta acció li permet obtenir uns beneficis, ja que trenca momentàniament l'equilibri de mercat. A llarg termini els seus beneficis van desapareixent ja que altres empresaris el copien, retornant l'economia a una situació d'equilibri.
Els economistes austríacs també han defensat el paper de l'emprenedor en el desenvolupament econòmic. Von Mises (1949) destaca que més que emprenedors hi ha accions emprenedores, és a dir accions que incorporen incertesa. Kirzner (1973)considera que l'economia no es troba mai en situació d'equilibri, ja que els venedors no coneixen perfectament les intencions de compra dels compradors. Els emprenedors són agents que es troben alerta i que detecten les diferències entre les necessitats dels compradors i allò que realment es produeix i per tant actuen com arbitratgistes. D'aquesta manera es converteixen en agents que fan tendir l'economia cap al seu punt d'equilibri."

Tot això ho expliquen a la Viquipèdia, lo qual vol dir que - i simplificant - un emprenedor pot ser el paquistaní que posa la botiga de cal mai tanquis on ven pa 3 baguettes a 1 euro. Un 'mantero' a la costa a l'estiu, o Millet i Montull (grans emprenedors o més aviat prenedors), o sia i resumint: Emprenedor és nomès un eufemisme més dins una época en que res es diu pel seu nom. Així: el jefe de Personal, ara és el cap de recursos humans, el del transport, és el cap de logística, etc etc. Dit d'una altra manera, un emprenedor és el que abans era el Jefe o Amo, després va passar a ser Cap o a ser nomenat empresari, i ara és Emprenedor. Els emprenedors, solen tenir despatxos compartits amb altres de la seva mateixa espècie, no per que sigui moda, sinó per estalviar, i són els reis del crowfunding.

Aquestes coses no passen perque si, la necessitat d'incentivar, d'inventar quelcom que que generi productivitat condueix a aquestes definicions gairebé literaries i romàntiques, com la de 'Emprenedor'. Ah! Colón era també un Emprenedor, va emprendre un llarg i confús viatge, clar que tambè és un emprenedor Santiago Segura. De fet, l'estrany és quem emprenador es digui en llengua vernácula i no tingui un nom en anglés, com Community mánager, Runner, o altres anglicismes que tan agraden a la modernor. Afegir només que tambè hi ha emprenedores, i moltes, per cert.

Res, ni cas quan us parlin d'emprenedors, i fugiu de la mitificació de la paraula que a la pràctica remet al no res, la poca cosa o el de sempre, i recordeu que no hi ha res que no hagi succeit abans; ja ho deia Madame Bovary. Bé, la ploma de Gustave Flaubert li ho feia dir.

2 comentaris :

  1. Y los recién nacidos también lo son...emprenden un camino confuso que nadie sabe a donde irá a parar, salvo los salvapatrias.
    Salut

    ResponElimina
  2. ben vist, visca la empreneduria! ay, el que ja no hi ha són aprenents, i cada vegada menys gent que tingui un ofici.

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes