Maria de los Dolores de Cospedal, la ministra que tan sobrades mostres ha donat, en diferit, de la seva capacitat intel·lectual, és la gran gestora d'aquest desorbitat augment del pressupost de Defensa, un 32% sobre 2016. Doneu una ullada als diners que es dedica en veritat a educació, sanitat, cultura, ciència, a la dependència o la pobresa infantil i vegeu quant de socials
És cert que s'ha vist obligada a aflorar, per mandat del Tribunal Constitucional, una herència del seu predecessor, Pedro Morenés, que utilitzava crèdits extraordinaris aprovats per Real Decret per comprar armament. El programa que ell va aprovar ascendeix, per cert, a 30.000 milions d'euros dels que resten per pagar 20.000 milions. Així i tot el pressupost real augmenta i en algunes partides de forma desorbitada, fins a un 442%.

Cospedal és la ministra idònia per als nous temps. Ha nomenat a més un nou cap de l'Estat Major de l'Aire que, segons declara, "procura tenir Déu present en totes les seves decisions". Ha destinat precisament a Morenés, exministre i vinculat a empreses d'armament, com a ambaixador a Washington encara que no pertany a la carrera diplomàtica. La mateixa ciutat on resideix Donald Trump. L'encara secretària general del PP és la persona que va definir perfectament la seva ideologia en declarar: "El primer que necessita un país és seguretat. Si no tenim garantida la nostra defensa i la nostra seguretat, tant és tenir garantit el subsidi d'atur, la sanitat pública o la millor educació".

Una cosa va canviar quan els Ministeris de la Guerra van passar a dir-se Ministeris de Defensa: els eufemismes de la neollengua. I de la propaganda i sembra de por que cualla en els ciutadans més indefensos mental o emocionalment. Fins fer-los témer més un hipotètic atemptat que la precarietat que mata cada dia. Els danys que ocasiona la pobresa i la injustícia són infinitament superiors als que causa l'acció terrorista dels fanàtics, una acció terrorista que a més no ens poden garantir que aconseguiran evitar, per més diners que es gastin en armament.

Només hi ha que fixar-se amb la diferencia entre els 5.700 milions d'euros dedicats a defensa i els 800 milions d'euros dedicats a cultura, és clar que estem davant d'indigents mentals de dretes i tambè davant una imminent guerra contra la Gran Bretanya per la cosa aquesta del penyal de Gibraltar i cal preveure que s'hauran d'enviar tancs per la Diagonal i a TV3, i això exigeix molta despesa.

De la pluja de milions que va prometre fa quinze dies don Mariano, res de res, ni a Catalunya ni a la resta d'autonomies, més és menys o menys és més, i aqui hem passat de l'augment del 0,21 dedicat a ajudes socials a l'augment del presupost de Defensa d'un 32%, mentre Rajoy el gran procrastinador, contínua estèril, impàvid i inasequible al desànim.