"En un viejo país ineficiente,
algo así como España entre dos guerras
civiles, en un pueblo junto al mar,
poseer una casa y poca hacienda
y memoria ninguna. No leer,
no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,
y vivir como un noble arruinado
entre las ruinas de mi inteligencia."

*  *  *

He pensat en aquest poema de Jaime Gil de Biedma, el niño bonito que mai va fotre brot - deien - en assabentar-me de la tercera i espero que definitiva dimissió de càrrecs polítics de la seva cosina Esperanza Aguirre y Gil de Biedma. Descansi - políticament - en pau, una senyora bastant curteta, ignorant que ha sobreviscut tants anys en política a base de populisme i demagogia. I ha de ser curteta i ignorant i fins i tot beneita per no haver-se assabentat de tot el merder que es movía al seu voltant durant tant de temps a la Comunitat de Madrid. O sia que a més del que he dit, mentidera i hipócrita. Otoe mentidera.