Un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunisme". Amb aquesta celebèrrima frase van iniciar, el 1848, Karl Marx i Friedrich Engels el Manifest comunista. Però, ¿i avui ?, "quin  fantasma recorre avui Europa?". Afirma Lidia Falcón que el fantasma que recorre Europa segueix sent el comunisme. Tot i haver estat derrotat en la llarguíssima guerra que el Capital va lliurar contra la Unió Soviètica i els seus aliats; malgrat l'enderrocament del mur de Berlín; tot i la debilitat dels països socialistes que intenten esforçadament mantenir un repartiment més just de la riquesa en les seves poblacions, sostenint heroicament les guerres que els governs capitalistes lliuren contra ells; tot i que, en concret a Europa, els partits comunistes estan o desapareguts o visiblement debilitats. Tot i les victòries tan sagnantment obtingudes pels governs "democràtics" al servei de les corporacions multinacionals, les amenaces, les calúmnies, les campanyes anticomunistes, activades per la por que tenalla a aquests polítics, se succeeixen en tots els mitjans de comunicació de nostre país.

 Avui també el fantasma que aterreix els lacais del capital es diu "populisme", sense que els propagandistes de la por a l'Apocalipsi que ens ocasionarà la victòria d'aquest moviment, hagin pogut explicar què és ni que perills concrets comporta, amb el pànic que s'instal·li en el nostre continent el chavisme o el règim bolivarià. Com abans l'amenaça de caure en les urpes bolxevics avui la situació de Veneçuela serveix als defensors del neoliberalisme per defensar el manteniment del sistema que ens exhaureix, i infondre un poderós alè de por a les ànimes senzilles dels pobles incauts.

 En els debats suscitats arran de les eleccions franceses, periodistes i polítics espanyols han mostrat les seves més ridícules hipocresies. Des assegurar que Melenchon és comunista, com afirmava rotundament, i espantat, Graciano Palomo, quan hauria, i deu, saber que aquest dirigent és un dissident del Partit Socialista Francès i que el seu moviment, que no partit, En Marche, consta de diversos partits i tendències de l'esquerra, fins comparar-lo repetidament amb el Front National, per poder així qualificar-lo de feixista. Mentrestant, Putin i Trump es freguen les mans, el ramat de xais europeu s'autodestrueix tot sol sense adonar-se'n.

 Mentrestant, a la nació més antiga del món mundial, tant uns com altres, haurien de posar les seves barbes en remull davant els indicis que els seus votants estan prenent camins semblants als dels votants francesos. Els esforços dels polítics socialistes, com Antonio Hernando i Soraya Rodríguez, i populars com Pablo Casado i Javier Maroto, per establir identitats entre Podem i Esquerra Unida amb el populisme, sinònim del Front Nacional francès, resulten patètiques i els donaran poc resultat.

 Mentrestant, els processos de corrupció porten a la presó i a la dimissió a diversos dels més conspicus dirigents del Partit Popular, i la batalla entre susanistas, sanchistas i lopecistas, deixarà en ruïnes a l'altre temps poderós PSOE, com els hi ha succeit als seus homòlegs francesos.

 En frase feliç d'un representant de Podem, són l'orquestra del Titanic que no va parar de tocar mentre s'enfonsava el transatlàntic.