TRANSPORT LOW COST DE BESTIAR

Quan anys ençà vaig començar a treballar, hi anava amb l’autobús del Martí. Com vivía a la Creu Alta, baixava el bus pràcticament ple de Ca N’Oriac hi era força normal en aquells temps anar a la banda del darrere, agafat a la barra i el cos mig a fora puig el cobrador no tancava la porta, entre d’altres qüestions perquè no podía; l’esmorzar a una ma, embolicat amb una la Vanguardia i l’altre ma agafada a la barra, i així anàvem a treballar gairebé cada dia al matí.

Aixó que és impensable a dia d’avui per anar a la feina, en canvi ho hem traslladat a viatjar per oci i als aeroports, coses de la socialització de l’aviació. És enorme la quantitat de gent que viatja d’un lloc a l’altre cada dia i no nomes els mesos d’estiu amb l’aparició dels vols barats, i no van penjats de la barra com a l’autobús perquè no es possible que si no encara ho veuríem en dies punta. Aquest canvi que s’ha produït en els últims anys ha trastocat moltes pautes de comportament social a l’hora de viatjar i ha saturat els nostres aeroports malgrat l’augment de capacitat operativa dels de Reus i Girona, sobre tot aquest últim que ha experimentat un creixement espectacular. Tot aquest canvi ha provocat que la saturació arribi al punt que el personal viatger es mou i és tractat gairebé com si de transport de bestiar es tractés, i no tan sols Ryanair. I clar, com no ets res,  et tracten com aixó, com si no fossis res i et poden treure arrossegant d'un avió o separant a un nen dels seus pares i tot per overbooking, o sia que ens tracten com si fossim bestiar.

. 

Però que vols, que pots demanar si te’n vas a Praga en xancletes i per 30€; viatjar en avió, abans, era cosa de privilegiats o ocasional en els demés mortals i tot anava dins d’unes pautes tranquil-les i organitzades, però actualment amb una gent que vol que tot funcioni com un rellotge, que és incapaç d’entendre que amb tant de moviment és normal i lògic que hi hagin esperes, retards, pèrdua de maletes, etc, resulta que tot són queixes i laments. Aneu qualsevol dia d’estiu a l’Aeroport del Prat i fixeu-vos en la quantitat de gent que es trasllada cap una munió de llocs del planeta, la de vols que surten i arriben un rere l’altre, i entendreu que bellugar tanta gent és complex i qualsevol petit incident ho altera tot.

I aixó passa per que de vacances nomès en tenen els pobres, que se senten obligats a fugir per gaudir-les, i quan més lluny millor, mentre, els rics no en fan mai de vacances, viatgen com quan i on els convé. Tambè cal tenir en compte dues questions preocupants més, una la contaminació que representen tants avions volant constantment per tot arreu del planeta, i l'altre, el perill latent d'un atemptat a un aeroport, ho pensaba l'altre dia que varem anar a la T1 a buscar a la nostra neta que venia del viatge de fi de curs a Holanda, amb la quantitat de gent que hi havia a la terminal, quan fàcil és atemptar indiscriminadament. I la tensió hi és en l'ambient, en un moment determinat dues persones que parlaven en àrab varen elevar el to de veu, com si discutissin i ja es va generar un nerviós rum rum en tots els qui esperàvem l'arribada dels vols...

Abans es podia baixar d'un taxi a primera hora del matí i aturar-se davant l'aparador de Tiffany's, amb estil, mentre que ara es pot anar a fer el Breakfast de Londres a Eivissa amb xancletes...