EN UN PAÍS MULTICOLOR - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
 EN UN PAÍS MULTICOLOR

EN UN PAÍS MULTICOLOR

Share This

  • En un país més normal, Manuel Moix mai hauria d'haver ocupat la direcció de Anticorrupció i l'episodi panameny hauria de ser l'últim abans de la seva immediata dimissió - Ignacio Escolar - eldiario.es

El cap Anticorrupció què elogien els corruptes també té una societat al paradís fiscal de Panamà, probablement per no desentonar amb els criminals als quals hauria d'investigar. Manuel Moix i els seus tres germans són els propietaris d'una companyia panamenya que és propietària al seu torn d'un enorme xalet de 500 metres quadrats amb piscina coberta i més 5.000m2 de parcel·la a Collado Villalba, a la província de Madrid. L'empresa la van muntar els seus pares i van comprar amb ella el xalet a través de Panamà, per motius que ningú ha sabut explicar. Després de la seva mort, els quatre germans Moix van heretar la companyia el 2011 i des de llavors l'han mantingut en aquest paradís fiscal.

La notícia l'ha destapat aquest dimarts Manuel Rico a Infolibre que, abans de publicar-la, va intentar sense èxit conèixer la versió dels fets de Manuel Moix. El fiscal no va voler contestar les seves preguntes, però sí va maniobrar per dinamitar l'exclusiva amb una voladura controlada: filtrant-la de forma incompleta a un altre mitjà, a El Español, que unes hores abans que Infolibre va publicar una versió interessada i inexacta sobre la societat panamenya de Moix.

Segons l'amable versió del de Moix publicada per El Espanyol, els germans no sabien de l'entramat societari panamenya de la seva família fins que van heretar. És completament fals, perquè la germana gran de Moix apareix com a representant de la companyia panamenya quan es va fer amb la propietat del xalet, el 1988.

A El Espanyol també afirmen que no han dissolt encara la societat panamenya perquè algun dels germans no poden afrontar les despeses de la liquidació de la companyia. És una altra mentida més. Dissoldre una companyia costa uns 400 euros. És a dir, que en més de cinc anys un fiscal, una advocada, una metgessa i un executiu d'un grup de comunicació -els quatre germans Moix- han estat incapaços d'ajuntar cent euros cadascun, segons aquesta al·lucinant explicació.

Dimarts al matí, Moix va assegurar a la SER que dilluns a la tarda havia trucat al fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per avisar-lo que aquesta informació sobre la seva companyia panamenya s'anava a publicar. No obstant això Maza va dir a La Sexta gairebé alhora que parlava sobre el tema de Moix que no sabia res d'aquest tema i que per això preferia no opinar. Va ser una mentida de Maza, una altra més.

Manuel Moix va informar a Hisenda de la seva herència panamenya, però a la Fiscalia no l'hi va explicar, segons ha pogut confirmar eldiario.es. El cap d'Anticorrupció va ocultar aquesta societat a l'òrgan que regula les incompatibilitats en la Fiscalia. No és un tema menor perquè l'activitat empresarial és bastant incompatible amb el treball de fiscal. Incomplir aquestes normes pot portar a l'expulsió de la carrera, i hi ha precedents similars d'fiscals que recentment han acabat així, també com a conseqüència d'una herència.

La societat panamenya de Manuel Moix ha aconseguit una estranya unanimitat: que totes les associacions de fiscals hagin demanat explicacions al cap d'Anticorrupció. També la majoritària i més conservadora: l'Associació de Fiscals (AF), que va ser l'única que va votar el nomenament de Moix. Fins ara, l'AF era el seu principal suport, a més del fiscal general. L'episodi panameny ha donat una bona excusa a la direcció d'aquesta associació per recol·locar amb el sentir majoritari de la cursa fiscal, que ha rebut amb una barreja d'indignació i estupor cadascuna de les notícies que envolten el nou cap d'Anticorrupció.

A última hora de dimarts, Moix va concedir una entrevista a la SER, on va afirmar que dissoldre l'empresa els costava 90.000 euros i no 400, i que per això no la va tancar. Quan va explicar el detall es va entendre la xifra millor, perquè la major part d'aquesta quantitat tenia a veure amb portar la propietat a Espanya, més que amb tancar la societat.

En l'entrevista Moix també va menysprear a Infolibre i va assegurar que només llegia "El Mundo, El País i El Espanyol"; que no els havia contestat a les seves preguntes perquè "no van preguntar amb educació". També va dir que no havia comunicat res davant la Fiscalia perquè no pensava que hagués caigut en cap incompatibilitat. En una de les seves respostes a Àngels Barceló, Moix va tenir una relliscada bastant revelador: "Un no pot tirar una herència a les escombraries. Haurà de aguantar amb l'herència fins que la pugui legalitzar ". Sí, el verb que va usar Moix és "legalitzar".

En un país més normal, Manuel Moix mai hauria d'haver ocupat la direcció de Anticorrupció i l'episodi panameny hauria de ser l'últim abans de la seva immediata dimissió. I és que les deixes les carrega el diable pel que es veu. Però que ningú es preocupi ni s'alteri davant tanta barra,  no passarà res, un cop més. Espanya és un país multicolor on en comptes de laborioses abelles wl que hi ha és molts abellots.

3 comentaris:

  1. Vivim una època molt interessant.

    ResponElimina
  2. home! avorrits no estem, pensa que el Pp mde més de 800 investigats o imputats, i no passa res. Si Nixon aixequès el cap...., ell que va patir un impeachment per un cas de no res com el Watergate, s'en faria creus.

    ResponElimina
  3. S'APLAGUESIM,TOTE LA MANGANCIA CATALANA,CDC,PSC,SINDICATS ELS BANCARIS SOBRE TOT,ELS PUJOL,ELS DE LA ROSA,ETC.ETC....NI A ELS GENOLLS,DE LA MERDA ESPANYOLA.

    ResponElimina

.