En plena época en que els eufemismes estàn cínicament a l'alça, no es diuen les coses pel seu nom: el jefe de personal és el responsable de recursos humans, el transportista és el cap de logística, de la mentida s'en diu posveritat, i així podria posar una tirallonga d'eufemismes. N'hi ha tambè pels pobres però en aNglès que cola més: Maria és una 'treinteenager' que comparteix la seva 'minijob' fent 'jobsharing' i guanyant un bon 'sou emocional'. Quan arriba el cap de setmana a Maria li agrada practicar el 'nesting' en la seva Cuqui-mini-casa de 10 metres quadrats i preparar un bon sopar 'frigana' a la calor de la seva braser de cisco de carbó, convidar a algun amic, lluir algun bonic vestit de 'wardrobing' i conversar alegrement sobre el que ha millorat la seva vida des que no es queixa. Si no heu entés ni papa del que acabeu de llegir és que no t'informes mitjançant alguns grans mitjans i encara no t'has assabentat que ser pobre és super cool.
Però no us cal passar ànsia per aquestes coses. Això que acabo d'escriure, efectivament, s'assembla moltíssim al que ha escrit ja un altre senyor. No m'estranyaria gens que la semblança fos quasi literal. Però, ho repeteixo, no per això heu de veure-hi compromesa la vostra originalitat. Aquella semblança és, sempre, pura coincidència. I noteu-ho bé: dues persones només poden coincidir en algun lloc - o en alguna idea - quan vénen d'indrets distints. l'òriginalitat radica, al capdavall, en la procedència. De tota manera, també el plagiari fa el seu paper. Naturalment, si té encert en triar allò que plagia, com servidor en aquest cas a Joan Fuster.