L'11 d'octubre de 2013, van morir 268 persones, entre elles 60 nens, al mar Mediterrani. Fugien de la mort i la devastació que deixava al seu pas la guerra a Síria i es van trobar amb la indiferència dels que no van voler ajudar. Al vaixell viatjaven un total de 480 persones que van sol·licitar ajuda per telèfon a les autoritats italianes, els qui van trigar cinc hores a socórrer-los.

El setmanari italià L'Espresso ha publicat les trucades entre un home de l'embarcació que s'identifica com a metge, Mohaned Jammo, amb la Guàrdia Costanera italiana. La primera trucada d'auxili informa Roma que a l'embarcació hi ha "100 nens, 100 homes i 100 dones" i que "l'aigua està entrant" i el vaixell "enfonsant-se". La responsable italiana, després de conèixer la seva posició, els facilita el telèfon de les autoritats de Malta perquè, segons diu ella, l'embarcació es troba "més a prop de Malta".

Jammo truca a Malta però allà l'informen que la seva ubicació està molt més propera a Itàlia que a Malta. Davant tal contradicció, torna a trucar a Itàlia: "Si us plau, doneu-vos pressa, l'aigua està entrant. Ens mouen les onades, l'hi juro, l'aigua està entrant, estem en una autèntica emergència. El vaixell s'està enfonsant", explicava Jammo a la seva interlocutora a Roma. Ella, insistia una i altra vegada en que es posés en contacte amb Malta, malgrat que el patruller italià Lliura es trobava a una hora i mitja de distància de l'accident, molt més a prop que qualsevol vaixell maltès.

Era l'última trucada que realitzaria Jammo en nom de tota la barcassa. El telèfon es va quedar sense saldo i ja ningú més va tornar a trucar-los, tot i tenir el seu número guardat i la insistència del doctor sirià que no els "abandonessin". El vaixell estava naufragant, ja que un grup de milicians havia disparat a la nau perquè pel que sembla pretenien robar i segrestar als passatgers, segons explica L'Espresso. Al final, la barcassa no va poder suportar més i va bolcar.
Des de la primera trucada d'auxili, al migdia, fins que les autoritats italianes van anar al seu rescat, van passar cinc hores en què les autoritats malteses van demanar insistentment a Itàlia que prestessin auxili. Malta tenia un avió a la zona i estava veient com s'enfonsaven els migrants i el vaixell de rescat d'Itàlia no arribava. "Però podeu donar-vos pressa? La gent està a l'aigua! "Demanaven des de Malta. Com es dedueix de les converses, Malta no va enviar cap vaixell de rescat a la zona perquè trigaria molt més que l'italià, que estava a escasses 15 milles de la tragèdia.

Aquest naufragi es va produir poc després del de Lampedusa del 3 d'octubre de 2013, en què van morir al voltant de 360 ​​persones, el que va suposar un punt d'inflexió en la gestió de l'emergència migratòria. Les xifres, però, continuen sent demolidores i evidencien una tragèdia que la Unió Europea no ha sabut solucionar. I és una vergonya, de fet les autoritats italianes varen cometre un crim amb la seva obscena omissió, i a banda de les persones es varen ofegar 60 Aylans, però ningú s'ha preocupat massa, més enllà de l'angoixa de l'instant en assabentar-se de la noticia, perqué malauradament és el pa de quasi cada dia i per la seva proliferació ja no és noticia de portada a cap mitjà.  
  • L'11 d'octubre de 2013, van morir 268 persones, entre elles 60 nens, al mar Mediterrani. Fugien de la mort i la devastació que deixava al seu pas la guerra a Síria i es van trobar amb la indiferència dels que no van voler ajudar. Al vaixell viatjaven un total de 480 persones que van sol·licitar ajuda per telèfon a les autoritats italianes, els qui van trigar cinc hores a socórrer-los. I aquesta tragèdia humana es podia haver evitat. És una vergonya per Europa i els europeus.