AIXÒ ÉS EL QUE CREC


Crec que hauríem de votar en un referèndum sobre la independència (i sobre moltes altres coses). Vinculant, amb garanties, pactat amb el Govern, reconegut internacionalment, amb una pedagògica campanya electoral on participin els del sí i els del no.

Crec que des del recurs al Constitucional contra l’Estatut no s’ha fet cap esforç seriós des del Govern per seduir aquest ampli sector de la població de Catalunya que es declara legítimament independentista.  

Crec que el moviment independentista va ser una revolució ciutadana cap al 2012, amb suports institucionals i de mitjans de comunicació públics, però que sense l’empenta des de la base no haurien aconseguit res, per més propaganda que els haguessin fet.

Crec que cinc anys després l’independentisme ha perdut part del seu encant. De la 'revolució dels somriures' cada vegada en queda menys. Fins i tot internament pateix tensions que de moment només ensenyen la poteta.

Crec que l’independentisme va cometre un error capital el 27-S: no reconèixer que havia perdut el plebiscit en què va convertir les últimes eleccions autonòmiques. A partir d’allà, es va deixar guiar per una màxima poc favorable: «Ara o mai». 

Crec que els líders del Govern s’equivoquen quan diuen que el que estan complint és el mandat democràtic sorgit de les urnes, quan en el seu programa electoral ni apareixia el referèndum en les condicions que l’estan plantejant.
Crec que amb els seus últims moviments unilaterals l’independentisme manté els seus mobilitzats, però no guanya suports. I igual que l’espanyolisme més ranci va ser una màquina de fer independentistes, part del mateix independentisme pot desfer-los.
Crec que igual que des del Govern espanyol no s’ha sabut seduir catalans que avui mentalment ja han desconnectat, l’independentisme no està seduint altres catalans que avui per sota mà afirmen «així no».
Crec que són molts els que s’espanten quan veuen polítics parlant en nom «del poble» com si el poble fos una cosa homogènia, una massa uniforme, quan per sort tant a Catalunya com a la resta d’Espanya el poble és divers, i ningú hauria d’apropiar-se’l.
Crec que no és seriós anunciar un referèndum d’aquesta transcendència amb només tres mesos d’antelació i sense saber ni com ni amb quines garanties es farà. Si el referent és l’escocès, la seva convocatòria es va fer gairebé amb un any d’antelació. I des del Govern central haurien de prendre nota del que va fer el Govern britànic.
Crec que davant del referèndum que s’ha anunciat, els que el convoquen i els que no volen permetre’l tensaran la corda fins a l’últim minut, com si aquesta fos la fórmula per mantenir el seu electorat motivat davant d’unes futures eleccions. El 'com pitjor, millor' pot ser una bona tàctica política, però també és una mostra d’irresponsabilitat que crec que ningú sap com acabarà. 

Jordi Évole - @jordievole - 
elperiodico.cat

10 comentaris:

  1. Simplement estic fart. De tots, de tots.
    Salut

    ResponElimina
  2. Ja en som dos, és el dia de la marmota, i cansa....

    ResponElimina
  3. Amb tot el meu respecte, sembles un marit al que la dona ha deixat en un país sense divorci!!!!!

    I amb tot el meu afecte, quan dieu que esteu farts de tots us referiu també a vosaltres?

    :-)))))

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'escrit és de JORDI ÉVOLE.
      Quan a estar fart de tot li hauries de preguntar al Miquel, jo estic encantat d'haver-me conegut, ara cansat i avorrit si, com la majoria, s'està allargant molt i es molt reiteratiu això del referendum, du dua, du dua.

      Elimina
    2. Sí, home, però si el publiques sense cap més altre comentari... I en relació a estar fart em referia només a la qüestió aquesta, no en el sentit vital de la paraula, i li respons al Miquel coincidint i dient que: "ja en som dos". Com aquell ministre de la Primera República, no recordo el nom, que en un consell de ministres va dir: "Estoy hasta los cojones de todos nosotros".

      Això del referèndum és molt reiteratiu, sí, però de qui n'és la culpa?, de qui el vol fer o de qui l'impedeix? Sembla com si es queixessin o se'n riguessin de com camina un coix, per mi molt penós, la veritat.

      En fi, no t'enfadis amb mi que no hi havia cap mala intenció en el comentari.

      Si vols riure una mica i pensar on es deu trobar l'atractiu de les protèsiques dentals:

      https://www.youtube.com/watch?v=so690Y5N9KU&index=140&list=FLBJogxCVQ7XhiC0nnhX5oPQ

      Elimina
    3. Peletero, no m'enfado pas, molt bo el tall de Woody Allen, saps, encara que no ho sàpigues, veus una peli i ja saps que és d'ell, m'ha pasat en més d'una, recordo haver començat a veure 'si la cosa funciona' i de seguida em vaig dir a mi mateix, po sia a mi, aquesta es de Woody Allen.

      Alegría que són quatre dies, i recordo haver-ho escrit: la consulta sobre la independencia de Catalunya no serà fins l'any 2.666. Bolaño dixit.

      https://blocfpr.blogspot.com.es/2013/09/2666-una-visita-inesperada.html

      Elimina
  4. si tan cansats n´esteu, perque no dieu com ho fariau, enlloc de dir el que hos agradaria que fos.Criticar es molt facil, l´esport dels juvilats. Amb aquesta mentalitat de aqui 300 anys encara esterem igual, sou els jueus del la vida de Brian.Propostes i solucions no cainisme

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALBERT, jubilats s'escriu amb b de burru. I Si estem cansats per que això s'està fent llarg, pesat, reiteratiu i tot plegat com a la comedia de Shakespeare. Molt soroll per a no res.
      No se si te n'has adonat, però hi ha molta gent que no està per la independencia del país, i és un dret tan legítim com el contrari. Y no és cainisme, és afartament de tanta estulticia

      Elimina
  5. Benvolgut Albert:
    És la primera vegada que le llegeixo per aquí.
    Fa gairebé onze anys que cada dia convers amb Francesc, cada dia.
    Si, jo sóc jubilat, però segur que una mica més actiu que vostè. No poso ni el que faig, ni amb els col·lectius que treball i dono suport, ni el que tinc en aquests cartellets que serveixen després per penjar de la paret.
    La paraula jubilat ve de "jubilo", i aquesta d'alegria, no la menyspreï ni ens menyspreï.
    Li aconsello un curs de Etica Aplicada en la UB, i l'hi aconsello perquè vostè, al que com bé sap no li he vist per aquí en onze anys, no és ningú per dir que tinc una mentalitat endarrerida pel mero fet que no pensi igual que vostè.
    Un plaer i fins a dins d'onze anys més.
    Salut

    ResponElimina