DOS TRISTOS CONTES


El senyor Keuner i la marea

Caminant per una vall, va advertir de sobte el senyor Keuner que els seus peus xipollejaven a l'aigua. I al punt es va adonar que la seva vall era en realitat un braç de mar i que s'acostava l'hora de la marea. Es va aturar immediatament per veure si descobria alguna barca, i no es va moure del lloc mentre l'esperava. Però, al no aparèixer cap, va abandonar les seves esperances i va confiat més aviat en què l'aigua no seguís pujant. Només quan li va arribar a la barbeta, va abandonar també aquesta esperança i es va llançar a nedar. Havia descobert que ell mateix era una barca.


*  *  *

El noi indefens

Un transeünt va preguntar a un noi que plorava amargament quina era la causa de la seva angoixa.

-Havia reunit dues monedes per anar al cinema -va dir l'interrogat-, però se m'ha acostat un noi i me n'ha agafat una -i va assenyalar a un noi que estava a certa distància.

-I no has demanat ajuda? - va preguntar l'home.

-És clar que sí -va replicar el noi, sanglotant amb més força.

-I ningú et va escoltar? -va seguir preguntant l'home, alhora que l'acariciava tendrament.

-No -va gemegar el nen.

-I no pots cridar més fort? -va preguntar l'home.

-No -va replicar el noi, mirant-lo amb ulls esperançats, ja que l'home va somriure.

-Llavors, dóna'm la que et queda -va dir l'home, i agafant-li l'última moneda de la mà, va prosseguir despreocupadament el seu camí.

Bertolt Brecht

3 comentaris:

  1. De B.B no me gustan todas sus narraciones. Le queda siempre ese sabor amargo de la Alemania de la guerra, no se si porque le marcó en su juventud como partícipe ( y que él no ocultó nunca) de ser uno de las juventudes, o por el idioma en si, que trasmite dureza y poca sutileza.
    A grandes rasgos me pasa con Heinrich Böll. Quizá por eso les llamaban "literatura de escombros".

    Un abrazo

    ResponElimina

  2. No vas desencaminat, l'epoca influeix en les narracions i tant Bretch com Böll venien d'on venien, i això marca.

    ResponElimina