Sick Of Waiting, el moviment dels que estan "farts d'esperar" que Europa aculli als refugiats. és una iniciativa ciutadana, sorgida a finals d'abril, uneix a les persones refugiades que denuncien la seva situació i als que volen que siguin acollits en els seus països.
"Porto un any i mig aquí, a Grècia, empresonat. No hi ha feina. La vida no és com a la resta del món", denuncia un refugiat. Un any després de l'acord UE-Turquia sobre refugiats: "No he vingut a Europa a esperar"
Mohamed Ali, de 28 anys, agafa la seva càmera de fotos a un col·legi d'Atenes per intentar captar l'espera dels refugiats que hi s'allotgen. Els dies que passen, les fronteres que romanen tancades i aquesta crida que no arriba, la que els cita per iniciar els seus tràmits d'asil. Aquest jove sirià els retrata de manera simbòlica, en blanc i negre, mentre posen asseguts. Comparteix les imatges en el seu perfil d'Instagram. Repta als seus contactes perquè facin el mateix amb el hashtag #waitingchallenge.
Ali és un dels refugiats que participen a 'Sick of waiting', un moviment ciutadà que va néixer a finals d'abril per exigir als governs europeus que "compleixin amb els seus compromisos d'acollida" de persones refugiades.
"M'he sumat per la meva situació i la de milers de refugiats que són aquí a Grècia", explica el jove en una conversa amb eldiario.es. Segons denuncia la campanya, el 74% de les 120.759 persones refugiades a les que els països europeus es van comprometre a acollir "segueix en un llimbs esperant el seu destí".
"Estic fart d'aquesta espera. Porto un any i mig aquí, a Grècia, empresonat. No hi ha feina. La vida no és com a la resta del món. He estat esperant una nova vida durant un any i mig", assegura el jove , que va fugir de Damasc i somia amb convertir-se en fotoperiodista per "denunciar la situació" dels que pateixen les conseqüències de la guerra.
"No ens tracten com a éssers humans. Els animals són tractats millor que nosaltres. Els animals viatgen, es mouen. Però nosaltres no", sentencia el jove. Al voltant de 75.000 refugiats i migrants, entre ells gairebé 25.000 nens, romanen a Grècia, Bulgària, Hongria i els Balcans, segons Unicef.
Bassam Alrish és informàtic i viu des de 2015 com a refugiat a Alemanya, on va arribar "quan les fronteres encara no estaven tancades". Després de set hores diàries a classe d'alemany, arriba a casa i revisa les xarxes socials del moviment. "Em vaig unir a Sick of waiting perquè amb ell puc fer alguna cosa per pressionar els governs perquè el procés d'asil sigui més ràpid. És vergonyós que no puguin fer-se càrrec de 75.000 refugiats. Aquest és un moviment de la gent, no dels Governs. És la gent la que comença a moure ", comenta en una entrevista amb aquest mitjà.
Alrish, que ha tornat com a voluntari en diverses ocasions als campaments grecs, s'encarrega de gestionar el perfil de Twitter en àrab i de traduir els missatges a l'anglès. "El meu objectiu principal és aconseguir que cada vegada més gent es registri al web per mostrar que hi ha molta gent cansada d'esperar a Grècia, però també moltes persones que volen que vinguin", sosté en referència a sickofwaiting.org, una plataforma per sumar suports a les seves reivindicacions.
Al web, els ciutadans poden registrar-se com 'Welcomers' i expressar el seu benvinguda a les persones refugiades, o com 'Refugiats' si formen part d'aquest grup i volen mostrar com se senten. "Perquè estic escapant de la guerra, tinc nens i vull que tinguin una vida", diu Ahmad, de Síria. "Perquè tots hem necessitat refugi alguna vegada", afirma Marianaach, des de Suïssa.
Ja superen les 11.000 persones registrades "de més de 60 països dels cinc continents". D'aquestes, gairebé 2.000 són refugiades. Per cada missatge que deixen, un cor. "La idea és que el mapa s'ompli de cors, tants que no es vegin les fronteres", explica Daniel Yonte, un voluntari espanyol a Atenes que s'ha unit a la iniciativa.
"Porto un any i mig aquí, a Grècia, empresonat. No hi ha feina. La vida no és com a la resta del món", denuncia un refugiat. Un any després de l'acord UE-Turquia sobre refugiats: "No he vingut a Europa a esperar"
Mohamed Ali, de 28 anys, agafa la seva càmera de fotos a un col·legi d'Atenes per intentar captar l'espera dels refugiats que hi s'allotgen. Els dies que passen, les fronteres que romanen tancades i aquesta crida que no arriba, la que els cita per iniciar els seus tràmits d'asil. Aquest jove sirià els retrata de manera simbòlica, en blanc i negre, mentre posen asseguts. Comparteix les imatges en el seu perfil d'Instagram. Repta als seus contactes perquè facin el mateix amb el hashtag #waitingchallenge.
Ali és un dels refugiats que participen a 'Sick of waiting', un moviment ciutadà que va néixer a finals d'abril per exigir als governs europeus que "compleixin amb els seus compromisos d'acollida" de persones refugiades.
"M'he sumat per la meva situació i la de milers de refugiats que són aquí a Grècia", explica el jove en una conversa amb eldiario.es. Segons denuncia la campanya, el 74% de les 120.759 persones refugiades a les que els països europeus es van comprometre a acollir "segueix en un llimbs esperant el seu destí".
"Estic fart d'aquesta espera. Porto un any i mig aquí, a Grècia, empresonat. No hi ha feina. La vida no és com a la resta del món. He estat esperant una nova vida durant un any i mig", assegura el jove , que va fugir de Damasc i somia amb convertir-se en fotoperiodista per "denunciar la situació" dels que pateixen les conseqüències de la guerra.
"No ens tracten com a éssers humans. Els animals són tractats millor que nosaltres. Els animals viatgen, es mouen. Però nosaltres no", sentencia el jove. Al voltant de 75.000 refugiats i migrants, entre ells gairebé 25.000 nens, romanen a Grècia, Bulgària, Hongria i els Balcans, segons Unicef.
Bassam Alrish és informàtic i viu des de 2015 com a refugiat a Alemanya, on va arribar "quan les fronteres encara no estaven tancades". Després de set hores diàries a classe d'alemany, arriba a casa i revisa les xarxes socials del moviment. "Em vaig unir a Sick of waiting perquè amb ell puc fer alguna cosa per pressionar els governs perquè el procés d'asil sigui més ràpid. És vergonyós que no puguin fer-se càrrec de 75.000 refugiats. Aquest és un moviment de la gent, no dels Governs. És la gent la que comença a moure ", comenta en una entrevista amb aquest mitjà.
Alrish, que ha tornat com a voluntari en diverses ocasions als campaments grecs, s'encarrega de gestionar el perfil de Twitter en àrab i de traduir els missatges a l'anglès. "El meu objectiu principal és aconseguir que cada vegada més gent es registri al web per mostrar que hi ha molta gent cansada d'esperar a Grècia, però també moltes persones que volen que vinguin", sosté en referència a sickofwaiting.org, una plataforma per sumar suports a les seves reivindicacions.
Al web, els ciutadans poden registrar-se com 'Welcomers' i expressar el seu benvinguda a les persones refugiades, o com 'Refugiats' si formen part d'aquest grup i volen mostrar com se senten. "Perquè estic escapant de la guerra, tinc nens i vull que tinguin una vida", diu Ahmad, de Síria. "Perquè tots hem necessitat refugi alguna vegada", afirma Marianaach, des de Suïssa.
Ja superen les 11.000 persones registrades "de més de 60 països dels cinc continents". D'aquestes, gairebé 2.000 són refugiades. Per cada missatge que deixen, un cor. "La idea és que el mapa s'ompli de cors, tants que no es vegin les fronteres", explica Daniel Yonte, un voluntari espanyol a Atenes que s'ha unit a la iniciativa.
"Aquest moviment és de primera mà, petites accions que tracten de denunciar el que passa aquí. I no només som nosaltres com a europeus. Són els refugiats els que diuen 'escolteu-me, que sóc aquí i vull que això es solucioni'. S'expressen en un espai que tantes vegades se'ls nega, perquè se'ls diu que s'esperin i callin ", assegura.
Yonte col·labora en el centre comunitari autogestionat de Khora, al barri de Niápoli. Allà les bones notícies vénen, assegura, quan algú rep el seu 'white card', la targeta que li permet sol·licitar una cita per Skype amb l'oficina d'asil. "És increïble. Per a la UE, són nombres que ni ells compleixen. Estan molt cansats, porten un any i mig en un llimbs, esperant que algú decideixi per ells què serà de la seva vida", recalca.
"He vist un menor no acompanyat que va arribar amb 15 anys al febrer de 2016. Fins a l'abril d'aquest any no li han donat la 'white card' i fins a gener de 2018 no farà la primera entrevista per obtenir l'asil i intentar reunir-se amb el seu oncle al Regne Unit. És tremenda la quantitat de casos de famílies separades que hi ha aquí", exemplifica.
"Algunes persones estan sent deportades. Un amic que porta un any i tres mesos a Grècia ha estat detingut aquest dimecres després que li deneguessin l'asil. El van a deportar", relata per la seva part Alrish.
La iniciativa presentarà el proper 28 de juny els suports rebuts en el Parlament Europeu amb l'objectiu de denunciar que a falta de "4 mesos perquè acabi el termini, Europa només ha complert amb el 24% dels seus compromisos de reubicació i reassentament" de refugiats. Pocs dies després d'aquesta data límit, el 30 de setembre, llançaran una convocatòria a Atenes per "o bé celebrar el compliment de compromisos, o bé per seguir pressionant políticament als governs perquè compleixin", assenyala el moviment en un comunicat.
Yonte col·labora en el centre comunitari autogestionat de Khora, al barri de Niápoli. Allà les bones notícies vénen, assegura, quan algú rep el seu 'white card', la targeta que li permet sol·licitar una cita per Skype amb l'oficina d'asil. "És increïble. Per a la UE, són nombres que ni ells compleixen. Estan molt cansats, porten un any i mig en un llimbs, esperant que algú decideixi per ells què serà de la seva vida", recalca.
"He vist un menor no acompanyat que va arribar amb 15 anys al febrer de 2016. Fins a l'abril d'aquest any no li han donat la 'white card' i fins a gener de 2018 no farà la primera entrevista per obtenir l'asil i intentar reunir-se amb el seu oncle al Regne Unit. És tremenda la quantitat de casos de famílies separades que hi ha aquí", exemplifica.
"Algunes persones estan sent deportades. Un amic que porta un any i tres mesos a Grècia ha estat detingut aquest dimecres després que li deneguessin l'asil. El van a deportar", relata per la seva part Alrish.
La iniciativa presentarà el proper 28 de juny els suports rebuts en el Parlament Europeu amb l'objectiu de denunciar que a falta de "4 mesos perquè acabi el termini, Europa només ha complert amb el 24% dels seus compromisos de reubicació i reassentament" de refugiats. Pocs dies després d'aquesta data límit, el 30 de setembre, llançaran una convocatòria a Atenes per "o bé celebrar el compliment de compromisos, o bé per seguir pressionant políticament als governs perquè compleixin", assenyala el moviment en un comunicat.
 |
| asseguda solidària |
Entre Ali, Alrish i Yonte hi ha un nexe d'unió, les espanyoles Berta de la Dehesa i Maria Peñalosa, dues de les impulsores de la iniciativa que van estar com a voluntàries un any en el camp de refugiats de Katsikas, Grècia. Ara es troben a Itàlia, difonent el moviment i animant als refugiats a participar. "Sick of waiting deixa clar que no només està l'Europa que no acull i que està sent molt cruel, sinó que hi ha l'altra Europa, la de la ciutadania, la que està ajudant", afirma De la Dehesa.
"És un moviment de tots, tots som ambaixadors. La idea és que la gent s'apunti i el moviment s'escampi. Que la gent ho faci seu amb el boca a orella. Com un brot que es planta i de l'arrel neixen nous brots", assevera Yonte. I conclou: "Hi ha moltes persones cansades de que només hi hagi barreres per començar una nova vida. I també hi ha una xarxa de suport. En quin moment es produeix la desconnexió? No hi ha voluntat política, la manca de compromís respon a interessos polítics i econòmics, no a la gent". eldiario.es
"És un moviment de tots, tots som ambaixadors. La idea és que la gent s'apunti i el moviment s'escampi. Que la gent ho faci seu amb el boca a orella. Com un brot que es planta i de l'arrel neixen nous brots", assevera Yonte. I conclou: "Hi ha moltes persones cansades de que només hi hagi barreres per començar una nova vida. I també hi ha una xarxa de suport. En quin moment es produeix la desconnexió? No hi ha voluntat política, la manca de compromís respon a interessos polítics i econòmics, no a la gent". eldiario.es
Que triste que sólo tengas una oportunidad de vivir y tu destino sea esperar.
ResponEliminaÉs ben bé escapar de l'horror per acabar en un camp de concentració sense sortida.
ResponElimina