.

LA CIVILITZACIÓ CÒSMICA


En el moment en què l'home conquesta, no només el cel, sinó «el que està més enllà del cel»; en el moment en què s'opera una gran revolució material i espiritual en l'Univers; en el moment en què la civilització deixa de ser humana per convertir-se en còsmica, la Terra rep una espècie de recompensa immediata. Els elements deixen de aclaparar a l'home. Una eterna suavitat, un etern calor envolta el Globus. El gel, signe de mort, està vençut. El fred retrocedeix. Es mantindrà la promesa d'una eterna primavera, si la Humanitat compleix la seva missió divina. Si s'integra en el Tot universal, la Terra eternament tíbia i florida serà la seva recompensa. Els poders del fred, que són els poders de la solitud i del que és caduc, seran vençuts pel poder del foc.
Un altre arquetip és el que assimila el foc a l'energia espiritual. Qui posseeix aquesta energia, posseeix el foc. Per estrany que sembli, Hitler estava convençut que, per onsevulla que ell avancés, retrocediria el fred. Això ens demostra fins a quin  punt un cap d'Estat, un alt comandament pot estar completament equivocat i arrossegar amb ell a tota una nació. 
Aquesta convicció mística de Hitler, explica en part la seva manera de conduir la campanya de Rússia. Els horbigerians, que presumien de preveure el temps a tot el planeta, amb mesos i fins i tot anys d'antelació, havien anunciat un hivern relativament benigne. Però hi havia més: per mitjà dels deixebles del gel etern, Hitler estava convençut que havia tancat una aliança amb el fred i que les neus de les planes russes no entorpirien la seva marxa. La Humanitat anava a entrar en el nou cicle del foc. Estava entrant ja. L'hivern cediria davant els seus legions portadores de la flama. Tot i que el Führer prestava una atenció especial a l'equip material de les seves tropes, només havia fet donar als soldats de la campanya de Rússia un suplement irrisori de peces de vestir: una bufanda i un parell de guants.
L'ú de desembre de 1941, el termòmetre va baixar bruscament a menys de quaranta graus sota zero. Les previsions eren falses, les profecies no es complien; els elements es rebel·laven; els astres, en la seva carrera, deixaven de treballar per a l'home just. El gel triomfava sobre el foc. Les armes automàtiques es van encallar a gelar-se l'oli. En els dipòsits, la gasolina sintètica es descomponia, per l'acció del fred, en dos elements inutilitzables. A la rereguarda, es gelaven les locomotores. Sota el seu capot i calçats amb les seves botes d'uniforme, morien els homes. La més lleu ferida els condemnava a mort. Milers de soldats, a l'ajupir-se per fer les seves necessitats, s'esfondraven amb l'anus gelat. Hitler es va negar a creure aquest primer desacord entre la mística i la realitat. El general Guderian, exposant-se a la destitució i potser a la mort, va volar a Alemanya per posar al Führer al corrent de la situació i demanar-li que donés l'ordre de retirada.
-El Fred -va dir Hitler- és cosa meva. ¡Ataqueu!
I així va ser com tot el cos d'exèrcit blindat que havia vençut a Polònia en divuit dies i a França en un mes, els exèrcits de Guderian, de Reinhardt i de Hoeppner, la formidable legió de conqueridors als que Hitler cridava els seus Immortals, tronchada per el vent, cremada pel gel, va començar a dissoldre's al desert del fred, perquè la mística fos més veritable que la terra.

Les restes d'aquest Gran Exércit van tenir per fi d'abandonar i dirigir-se cap al Sud. Quan, durant la primavera següent, les tropes van iniciar la seva ofensiva cap al Caucas, es va desenvolupar una cerimònia singular. Tres alpinistes de la SS van escalar el cim del Elbruz, muntanya sagrada dels aris, llar d'antigues civilitzacions, cim màgica de la secta dels «Amics de Llucifer», i plantar la bandera de la creu gammada, beneïda segons el ritu de l'Ordre Negra. La benedicció de la bandera al cim del Elbruz havia d'assenyalar el principi d'una nova era. A partir de llavors, les estacions obeirien i el foc venceria al gel per molts mil·lennis. L'any passat havien patit una greu decepció, però no era més que una prova, l'última, abans de la veritable victòria espiritual. I, a despit de les advertències dels meteoròlegs clàssics, que anunciaven un hivern més temible que el passat, a despit de mil senyals amenaçadores, les tropes van pujar cap al Nord, en direcció a Stalingrad, per tallar Rússia en dos...

Pawels i Bergier - el retorno de los brujos

4 comentaris:

  1. Un libro que he de volver a releer.

    ResponElimina
  2. Hitler tomo el mando y la jodio, asi de sencillo, a eso sumas que pensaba hacerse con el control en menos de dos meses de una ingente cantidad de terreno y que encima, cuando muchas poblaciones le recibieron con los brazos abiertos, este se encargo de diezmarlos y hacerles pasar al bando enemigo, sobre todo los eslavos, pues tienes el cóctel total de la estupidez, de la fanfanorreria y la negligencia militar.
    Un saludo

    ResponElimina
  3. Aquest text és esfereïdor.

    ResponElimina
  4. Va passar, els soldats alemanys morien de fred, l'equipació que duien no era adecuada, ja que hitler estaba convençut que aquell hivern no faria fred.

    ResponElimina