Emocionant cerimònia de comiat a l'escriptor Juan Goytisolo al cementiri espanyol de Larache, ciutat de l'antic protectorat i on el novel·lista ha decidit ser enterrat. En el seu testament va expressar el desig que la seva tomba es cavés al costat de la del seu gran amic i escriptor francès, Jean Genet, mirant al mar Atlàntic. Pel que sembla, Genet va influir molt en la seva vida i en la seva obra. Goytisolo va visitar el cementiri molta vegades i va assenyalar on volia ser recordat. Amb ell també s'enterra una part de Marràqueix “que sempre el trobarà a faltar”, va comentar un artista de la ciutat ocre i molt pròxim a l'escriptor. 
Lola López Enamorado, amiga de l'escriptor espanyol i actual directora de l'Instituto Cervantes de Tetuan li va dirigir les primeres paraules a Juan Goytisolo rescatades de la seva pròpia obra:

 “...cómo expresar la dicha que me embargaba, apátrida, ajeno al redil de los puros, sentía la alegría un ochentón liberado de los grillos que le encadenaban a unos principios de noble fachada a los que se había opuesto sin éxito a lo largo de su vida. Libre de ser un individuo a secas, no el miembro de una tribu, de disentir de la unanimidad castiza  y de poner letra a la música consensual del día, miraba y remiraba la opaca masa de nubes que cubrían el estrecho y velaba la vista desde la otra orilla. Me había ganado el pulso el derecho de ser yo mismo sin redil alguno, tanto y tanto esfuerzo de trabajo diario y tantas y tantas páginas escritas: tanto y tantos, tantas y tantas páginas tachadas rehechas para zafarme de lo que me constreñía..."

L'adeu no només l'hi van dir els seus familiars i amics més pròxims sinó musulmans vinguts de diferents regions del país magribí i de les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla. “Aquest és un dia trist no només per a nosaltres sinó per a una gran part de la humanitat perquè Juan va ser humanitat, ja que on hi havia injustícia, allà estava Juan”, va comentar a el periódico, Aomar Mohamedi Dudú, líder musulmà de Melilla als anys 80 i protagonista de les mobilitzacions de protesta per la Llei d'Estrangeria, que va impedir molts nascuts a la ciutat ser espanyols i posseir el DNI. “Goytisolo ens va ajudar bastant”, va matisar.

 Goytisolo defensava causes igual que escrivia. No li agradaven els discursos, sinó les paraules i això és el que ha abundat en el seu comiat, nombroses paraules extasiades i redreçades amb un afecte molt especial de tots els que l'admiraven, estimaven i van disfrutar de la seva oratòria i ploma. Quasi formaba part de la plaça de Jemaa el Fna i de la terrassa del Café de France, la plaza que Goytisolo va contribuïr a que fos considerada patrimoni immaterial de la humanitat, Jemaa el Fna, la plaça dels avantpassats. Descansi en pau al costat de Jean Genet.


AL LADO DE LOS VIVOS

Porque da miedo resbalar
porque aterra caer por la pendiente
como una sucia gota
                   los maestros dijeron:
Cerrad cerrad las puertas. Apartad
esa muerte.

Y al lado de los vivos
vuestra ciudad de muertos levantó su muralla.