Els 21 ciclistes morts a les nostres carreteres des de començament d’any i els tres de l’últim cap de setmana han fet saltar les alarmes entre els responsables del trànsit i els ciclistes i obliguen a obrir el debat sobre la seguretat, les bicicletes i la carretera. El manual aconsella primer tenir un diagnòstic i després parlar amb els ciclistes. En seguretat viària no s’ha de prendre mai una mesura sense escoltar les associacions d’usuaris, que per a això hi són i a més a més hi posen les víctimes.

Els accidents solen produïr-se a primera hora del matí causats per conductors carregats d'alcohol o drogats que encara no se’n han anat a dormir, s’hauria doncs de dirigir els esforços a la sortida dels locals d’oci habituals, per dissuadir els possibles irresponsables. Aquí en les campanyes de comunicació s’haurà d’apuntar cap al que es coneix com el bevedor passiu, és a dir, que si algú dels que estan amb tu ha begut, és la teva responsabilitat no deixar-lo que condueixi com fa anys que es fa en altres països i que aquí mica en mica s'ha anat imposant, encara que no sempre com es pot veure.

S'ha de tenir en compte que el ciclista és el més débil, i malgrat que no respecti cap senyal i circuli com no deuria moltes vegades, això no és motiu per atropellar-los. Personalment, que por motius de feina he treballat molts dissabtes, i m'he creuat amb a molts ciclistes per les carreteres (dels de tota la vida) penso que hi ha pocs accidents, és més, n'hi ha que van quasi provocant-los amb xuleria, clar que la mateixa actitud i mala praxi es dona en molts conductors, més ara que condueixen badant amb el mòbil.  
L’any passat, ho expliquen a el periódico, per primera vegada les distraccions han aparegut com a primera causa de mort a les nostres carreteres. Programar el navegador conduint, manipular la maleïda pantalla tàctil que governa l’auto conduint o llegir i contestar els whatsaps conduint és un problema emergent a tot Europa. Aquí el repte és estudiar totes les possibilitats per dificultar la programació del GPS o l’ús de les aplicacions de l’smartphone per part del conductor amb el cotxe en moviment, i si a més a més podem reflexionar sobre la tirania de l’smartphone, millor.

Al final s’haurà d’insistir en els valors que hi ha al darrere de la seguretat viària, com són aprendre a conviure i a compartir la carretera, pensar que no estem sols, i tenir respecte pels altres, perquè encara hi ha alguns conductors d’automòbil que no respecten el ciclista, igual que hi ha alguns ciclistes que no respecten el vianant. Si tots hi posem de la nostra part, tots hi sortirem guanyant, però si imperen l’individualisme i l’egoisme, tots hi sortirem perdent.
El que no podem fer és dedicar-nos a buscar culpables en lloc de buscar solucions, que és un clàssic al nostre país, o dedicar-nos a parlar-ne en calent i després no fer res. En aquest cas, alguna cosa s'hauria de fer, però em temo no es farà res. Jo, continúo sortint amb la bicicleta, intentant evitar al màxim les carreteres, però tambè us diré que en 60 anys pedalant he tingut pocs ensurts. L'ùltim el setembre passat, pujava de Castellar del Vallès cap a Matadepera, baixaven tota pastilla una vintena de ciclistes en línia de quatre que no és correcte, i un avi en un 4x4 es va posar a adelantar-los, em vaig posar a la cuneta rere un plataner, tants no hi caben a la carretera; però aixó es una ciscumstància puntual, els últims atropellaments tenen un nexe en comú, matinada i drogues i això que és vell, en aquest cas, és relativament nou, i com per on paso amb la bici els caps de setmana no hi ha discoteques, fa difícil que es pugui produïr aquesta circumstància.