Una senyora que afirma ser vident, o sigui que ja veiem una miqueta per on va la cosa, diu que és filla de Dalí. I, sense presentar cap prova més o menys indicativa com una foto, una carta, un objecte, un detall de la relació, el testimoni d'algú més o menys tafaner d'aquests que hi ha als pobles on s'acaba sabent tot... no sé alguna cosa més o menys sòlida, aconsegueix que una jutgessa li faci cas. Una vident, per cert, que el 2005 ja va tenir la poca vista de querellar-se contra Javier Cercas amb l'argument que el personatge Jasmine que apareix a Soldados de Salamina estava basat en ella. Una vident que no va saber veure que la jutgessa desestimaria la seva demanda de 600 mil euros. 
Una vident que el novembre del 2011 no va poder predir que acabaria detinguda pels Mossos després de fer-se passar per una clienta a qui va robar les dades per donar-se d’alta en una línia de mòbil i estafar-li 1.052€. Una vident que va tenir molt ull triant un advocat que va dur la demanda d'un cambrer que reclamava ser fill del rei Joan Carles (que no va ser ni admesa a tràmit) i que ha estat lletrat de Josep Anglada, president de Som Identitaris i regidor de Plataforma Vigatana a Vic.

Total, que la responsable del Jutjat de Primera Instància número 11 de Madrid ha ordenat exhumar el cadàver de Dalí i a partir d'aquí s'ha muntat un esperpent sense límits amb frases que passaran a la història freak del nostre país: “era com de fusta” o “tenia el bigoti a les 10 i 10”. IN-SU-PE-RA-BLE!

I tot això amanit amb grans experts en Dalí, que ho són perquè un dia van veure Port Lligat a Google Maps, i fent afirmacions de l'estil: “Dalí riuria molt amb aquesta història” o “Dalí s’ho estaria passant molt bé amb tot això”. Sí, segur? ¿Un pobre home que mig mort ja observava amb mirada trista i espantada com passejaven públicament la seva decrepitud d'una manera indigna i totalment irrespectuosa, ara riuria veient com es vulnera la seva dignitat? A vostè li agradaria que 30 anys després de la seva mort passegessin la seva memòmia (la unió de memòria i mòmia) pels mitjans de comunicació com si fos un bacallà sec? I que remenessin el seu cadàver perquè una vident ha vist que és una bona manera de poder passejar-se per totes les televisions fent un caixa-cobri d'ego i d'euros? Sí?. No, aquesta dissortada història no és surrealisme, és una putada contra qui no es pot defensar i que ara és la mofa i la befa de la societat perquè és un tros de fusta amb el bigoti a les 10 i 10. 
Aixó ho explica Iu Forn al nacional.cat. Oblida potser conscientment citar a qui el va embalsamar, que estaba emocionat per que el ridícul bigoti del gran dibuixant i regular pintor, continúa marcant les 10 i 10. I què?, si Dalí tocaba més quarts que hores com el seu bigoti. Per cert que l'embalsamador ha xalat amb tot això, ha disposat de més de cinc minuts de gloria per deixar uns quants titulars i dir unes quantes bajanades i obvietats óbvies als mitjans.
Em sembla que els dels execrables de Rac1 encara no l'han tret, pero ja seria hora la temporada següent que un dissabte parlessin de Dalí, pels de la ESO Salvador Dalí era un presumpte geni. 
En tot aquest sainet el que podría arribar passant si la vident és realment (que ho dubto) filla de Dalí, és que a l'Estat Espanyol li costaria molts dinerons donar-li la legítima, potser per aixó ja parla de retallar el FLA. Tot plegat no és surrealista, és patètic, trist i fins i tot ridicul. A fer la mà la vident i l'anec del gran masturbador.