BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

L'ARTICLE NO PUBLICAT


La Vanguardia no publicarà avui l'article de Gregorio Morán contra el moviment català. Titulada "Els mitjans del Moviment Nacional català", el periodista i escriptor ha rebut una trucada que li ha comunicat que el seu article setmanal dels dissabtes no sortirà publicat per decisió de la direcció del diari.

A les cinc de la tarda d'aquest divendres, el periodista i escriptor Gregorio Morán (Oviedo, 1947) ha rebut una trucada de la direcció del diari La Vanguardia per informar-li que el seu article titulat Els mitjans del Moviment Nacional català no es publicarà "per ordre de la direcció ", tal com ha explicat el mateix autor a aquest diari. Morán desconeix els motius pels quals la seva columna sabatines intempestives de demà és retirada, perquè no li han donat més explicacions al respecte.

Per això prefereix mantenir la cautela per si en l'últim moment el director de La Vanguardia, Màrius Carol, decideix tornar a incloure el text setmanal d'una de les firmes més lliures de la premsa espanyola. "No era més crua que altres vegades", explica l'autor de El preu de la Transició (1987) a el Español.com

No és el primer episodi de censura que pateix Morán. Quan va carregar contra la cultura espanyola a El capellà i els mandarins. Història no oficial del bosc dels lletrats, el grup Planeta va decidir que no ho publicaria després de la negació de Morán a eliminar unes quantes pàgines, per por de demandes. L'assaig va aparèixer amb el segell Akal. En realitat, l'escriptor desvetllava que Lara i De la Concha mantenien tractes i col·laboracions molt eficaços entre el grup editorial Planeta i la Reial Acadèmia Espanyola.
Morán, crític de referència, culmina en cadascun dels seus articles setmanals una carrera dedicada a destapar les clavegueres del poder espanyol en el tràngol de la dictadura a la democràcia. En els últims lliuraments els lectors de La Vanguardia han pogut gaudir d'articles en els quals analitzava l'agonia de la socialdemocràcia: "Van desaparèixer els obrers, per més que segueixin treballant en condicions miraculoses, però van quedar els caps, aquella maledicció de la socialdemocràcia alemanya durant dècades ".

També surra a l'esquerra de l'esquerra: "Plena de professors amb el sou assegurat i una jubilació que ja voldrien els mestres armers de les velles baralles. Aquesta història no dóna més de si. Les bromes de Marx a Engels sobre els socialistes de càtedra es repeteix com un fantasma recuperat ".

El passat mes de març, es va despatxar amb el referèndum català a la columna De Ítaca a la conspiració. Llavors va dir que la convocatòria li recordava "la fórmula preferida de Franco": "Els referèndums que muntes tu, els guanyes tu". I va aventurar que "abans de setembre hi haurà un cop de funcionaris de les institucions de la Generalitat. El primer a la història de la humanitat. I serem una nació, o un conjunt de pallassos sense circ ". Fidel al seu estil directe i sense draps calents, va escriure de la" independència exprés "que és" una argúcia jurídica, parida per algun d'aquests cervells ben pagats i escassos de treball , que consisteix en la llei de Transitorietat Jurídica ".

Gregorio Morán prefereix esperar que aquest dissabte "aparegui l'absent" i prendre una decisió sobre el seu futur al diari català de més tirada. "De moment, m'estic fumant un puro".

Pel que sembla, la Vanguardia volia evitar possibles querelles pel contingut de la columna no publicada, però no seria la primera vegada que Moran crea polémica i no sempre amb raó. Caldria recordar la seva relliscada amb Goytisolo, i algunes altres, però a Moran cal llegir-lo cada dissabte per l'interès del que explica desde la seva independència, tingui o no la raó. De totes maneres, que es censuri un article en un mitjà és greu i no és bo. No deixa de ser un dany col·lateral de tot el que envolta al procés. 


M'INFORMA RODERICUS: Ja ha aparegut l´article, el publiquen els de "El Periodico" digital: http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20170722/este-es-el-articulo-censurado-a-gregorio-moran-6184358 

31 comentaris :

  1. Ja ha aparegut l´article, el publiquen els de "El Periodico" en digital :

    http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20170722/este-es-el-articulo-censurado-a-gregorio-moran-6184358

    No em sembla que hi hagi res digne de una querella, pero si que pot ser algú li enviará algún "pintxo" a fer-li una cara nova.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. gracies per l'enllaç, li pasaré al Miquel.

    salut

    ResponElimina
  3. Sii, já está.
    Gracies RODERICUS i FRANCESC. Já hi és penjat.
    Pobre Conde Godó...el único que le hace vender diarios y va y le deja la exclusiva al Periódico ¡¡¡
    No vamos bien.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. s'ha liado parda, ja m'ho vares avisar ahir, ara, el que no pensaba és que li publiques el periódico.

      Elimina
  4. Algún día deberemos saber cuanto cobra en subvenciones por los anuncios, tiraje según la OJD, papel prensa y anuncios oficiales , el Sr Conde Godó con su Vanguardia.
    Quizá, cuando sepamos esto, nos daremos cuenta de que La Vanguardia es más rentable por las subvenciones que recibe que por la gente que la lee.
    De momento, conmigo, ya han perdido un subscriptor. Tengo cuenta hasta el domingo 19 de noviembre de este año.
    Despué me dedicaré a ojearla por internet , si es que quiero leer algún cronista que me interese.

    ResponElimina
  5. Bé, tampoc sabem quan cobra el senyor Moran que s'ha ficat amb tothom menys amb el grup Godó, per cert, tots els diaris censuren, el que passa és que no a gent tan coneguda i a la qual el prestigi se'ls suposa, els linxs del Periódico ja s'ha apressat a incloure l'article, el pitjor és que ara li donaran més bombo que no pas si haguessin fet com sempre
    http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20170722/este-es-el-articulo-censurado-a-gregorio-moran-6184358

    ResponElimina
  6. ja m'ho ha dit Rodericus, clar, no pots criticar el mitja en el que publiques, no hauria de ser, però és. Ara, és el que dius, el que s'ha aconseguit és donar bombo i plateret a la noticia.

    salut

    ResponElimina
  7. sí, perquè fixeu-vos que l'afectat no pia o no pia gaire, més enlla de fumar-se el puro

    ResponElimina
    Respostes
    1. aquí ningú està del tot lliure de culpa, fumar mata!

      Elimina
  8. No crec que La Vanguardia vengui només pel Morán té firmes molt bones i bons informadors internacionals, a banda de la seva ideologia que sempre ha estat oportunista al màxim

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Aguirre o la cólera de dios, un soldat li pregunta al missioner, de quin costat està l'església, i aquest contesta: fill meu, sempre al costat dels poderosos, així hem sobreviscut mil set-cents mil anys. La Vanguardia, com el missioner, encara que és cert que té molt bons col·laboradors articulistes i d'opinions variades, però el problema rau en que el procés tot ho contamina.

      Elimina
  9. Sempre hi ha molta metzina en els articles de Morán tan atractius de llegir com perillosament tendenciosos. Comparar Jordi Pujol amb un assassí com Toto Riina és un despropòsit absolut. Riina, entre altres virgueries, tenia un nen, fill d'enemic, tancat a dins un pis i durant temps i temps ell o els seus sicaris l'anaven a torturar per pressionar el seu pare. El nen va acabar morint...sap els disbarats que diu Morán? Podria argumentar aquesta repugnant comparació?. Ei! No sóc pujolista ni votant de CiU.

    ResponElimina
    Respostes
    1. traspua mala bava, cert, pero té el seu dret a publicar el que consideri oportú, i si es pasa de frenada, hi ha els jutjats

      Elimina
  10. Glòria, totalment d'acord, no entenc tanta solidaritat amb aquest senyor, la veritat, no crec que tingui dret a publicar disbarats i n'hi han deixat escriure molts fins ara, per altra banda tots els diaris fan coses així i ni tan sols transcendeixen però amb ell sembla que té més 'pes', som rarets

    ResponElimina
  11. Ara es el procès però podia ser qualsevol altra cosa, encara recordo quan tothom li reia les gracietes al Sostres fins que es va passar deu voltes i el van fer fora de tot arreu, ens ho hem de fer mirar

    ResponElimina
    Respostes
    1. al Salvadoret se li va anar l'olla fa temps, ara vomita a l'ABC

      Elimina
  12. El problema es, precisament, la grapa d'aquest periodista, atractiu de llegir com manifesta Glòria i que amb aquest tema congriarà molts dimonis ocults per totes bandes.

    ResponElimina
  13. Es curiós que avui se'l defensi tant i se li hagin deixat passar tants disbarats sense dir res, en general, els outsiders agraden, és així

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els outsiders agraden fins a cert punt, en que són defenestrats. Veure'm, però em temo que aquest senyor emigrarà a algún diari de la capital de la meseta.

      Elimina
  14. de tota manera ha estat pitjor el remei que la malaltia, l'article corre per tot arreu i els que ja sabem hi suquen pa amb tot plegat, no crec que un articulista d'un diari -no ho oblidem, no escriu al seu blog, escriu a sou, també- pugui dir qualsevol cosa quan li sembla i hi tingui dret, més encara quan els qui paguen no es troben pas en el centre de les seves crítiques gairebé mai

    ResponElimina
    Respostes
    1. està escrit, no criticaràs a la mà que et dona el pinso.

      Elimina
  15. La Vanguardia és un negoci i no ha estat mai diferent, amb procés o sense. Una cosa bona que té és que sembla que paga bé i quan algú hi pot col·laborar ho fa sense manies per 'progre' que sigui, fa anys li van criticar a Joan Fuster que hi col·laborés i va esgrimir aquest factor 'econòmic', que entenc perquè tots som humans però, vaja...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Vanguardia té col·laboradors de diverses ideologíes, i bons, això és cert.

      Elimina
  16. Supongo que ya habrá acabado el puro ¡¡¡¡ Y todavía no piula ¡

    ResponElimina
  17. té un bloc personal, o nomès publica al diari?

    ResponElimina
  18. Col·labora amb una web que es diu Bez, no sé si allà cobra o no

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja l'he trobat, gràcies. No crec que cobri d'aqui, ara, com hi ha trolls arreu a banda i banda, ves tu a saber.

      Elimina
  19. Creo que nos hemos desviado un poco del eje del asunto. No es tan importante si el Sr. Morán desbarra o no. Lo realmente importante es que Marius Carol le llama para decirle que NO se publica el árticulo por miedo a una posible demanda judiciál.

    Lo de la demanda es una excusa mal hilvanada, el miedo de Carol tiene mas que ver con la amenaza que se ha hecho desde el "Govern" dias atrás de NO contratar publicidad institucional con los medios que sean hostiles al "procès", o que ellos consideren hostiles.

    Esta amenaza de retirar la publicidad institucional se hizo el pasado lunes desde los despachos del "govern". Hay que estar atento a lo que dicen estos "iluminados", a pesar del ruido de fondo que ellos mismos provocan.

    En resumen : Marius Carol "s´ha cagao".

    un abrazo.

    ResponElimina
  20. Parece la explicación más razonable. Aunque el Periódico también debe tener publicidad institucional y ha publicado el artículo.

    ResponElimina
  21. Pues no conozco al ínclito y mi opinión respecto al articulo (que si he leído) me la guardo. Un saludo

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes