.

CONTRA L'INTERÈS GENERAL


La imatge del president del Govern Mariano Rajoy, entrant d'amagatotis a l'Audiència Nacional, (amb dos trailers de tres eixos estratègicament situats per que no hi haguessin imatges de la premsa), declarant no, no sé, no em consta, no recordo a tot amb arrogància des del seu pupitre especial, protegit per un jutge ranci i casernari, més espantat fins i tot que el propi testimoni, un testimoni, faltón, mal educat amb els advocats de l'acusació. Un testimoni sortint a corre-cuita de la cita per presumir davant les cambres oficials d'estar orgullós d'haver col·laborat amb la Justícia i d'haver estat l'artífex d'un Pacte d'estat contra la violència de gènere "valorat en 1.000 milions d'euros" és una metàfora que resumeix la històrica jornada en què va tocar fons la democràcia espanyola.
La declaració en si mateixa va ser una farsa: el president del partit més corrupte d'Europa va dir no conèixer les activitats corruptes d'una trama de la qual n'ha estat el dirigent des de fa 30 anys. Va adduir que en el període investigat, i més enllà, ell nomès es cuidava dels assumptes polítics, i no dels econòmics o comptables: com si els responsables polítics del partit haguessin estat enganyats per tresorers malvats, com si aquests líders ignoressin que el modus operandi del partit conservador ha estat, des del seu naixement i fins avui mateix, finançar-se il·legalment mitjançant un sistema codificat d'extorsió a empreses: diners B a canvi de contractes públics. Un mesquí i miserable argument, si no fos tan pueril.
Mariano Rajoy és el president d'una organització criminal que porta anys saquejant les arques públiques, governant contra l'interès general, emmordassant la dissidència i legislant per als amics i els còmplices. Que el PSOE i Ciutadans permetessin a Rajoy seguir governant va ser una vergonya a més d'una desgràcia. La compareixença judicial del president el 26 de juliol només és una baula més en una llarga cadena de despropòsits anunciats. ¿Podran o voldran els representants de la voluntat popular desallotjar aquest nefast personatge del poder i començar a revertir l'enfonsament de les institucions exdemocrátiques? Probablement la resposta sigui negativa. Però és l'única solució a aquest vergonyós espectacle, a aquesta patètica manera de tocar fons, a aquesta vergonyosa manera de seguir treballant fent com que no passa res, mirant cap a un altre costat. 
Rajoy que sempre està parlant de l'interés general dels ciutadans, el que fa és gobernar, actuar en contra d'aquest interés general, l'ùnic interés que preserva és de la organització criminal que indignamente presideix.


8 comentaris:

  1. No es un altre cosa que la manipulaciò del llenguatge perpetua que fan el nostres politics.

    Son entelèquias com "Espanya" ( ¿ a quina Espanya es refereixen ?. ), el "poble espanyol" ( ¿ els seus votants potser ?, ¿ els veins del barri de Salamanca a Madrid ? ).

    Però continuem amb el mateix problema de sempre : son uns miserables, i els que tindrian que expulsar-lis del gobern, ni tan sols son capaços d´organitzar-se per intentar-ho.

    Hem arribat a un estadi, en que els que dominen la cúpula dels partits polítics han crescut dins del sistema, no han treballat mai fora de la política, i no tenen ni pu.. idea de com es el mon fora de las sevas bombollas. I viuen exclusivament per perpetuar-sen dins del sistema, sense que els votants o el poble els espatllin el seu mon perfecte.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Espanya, bàsicament és Madrid, la unitat d'Espanya una entelequia i això s'està complicant a marxes forçades. Aquest agost serà calent. N'hi ha uns quants que no han treballat mai a l'empresa privada, sempre han estat dins del partit, com Artur Más, que una época curta en que va treballar una mica en l'empresa privada, va ser a Typel, amb.... Prenafeta que n'èra l'amo.

    ResponElimina
  3. AVUI PREGUNTES,"VENEÇUELA ES UNA DICTADURA"...ESPANYA ES UNA DEMOCRACIA?

    ResponElimina
  4. NO! NO HI HA SEPARACIÓ DE PODERS....

    ResponElimina
  5. Espanya no té fons d‘armari per lluitar contra això. Fas una pregunta retorica i la resposta és, evidentment, no. Però, per què? Per Catalunya, naturalment, pel seu repte que els unifica i fa que prefereixin una Espanya corrupta a una Espanya trencada.

    ResponElimina
  6. ja, però és que és corrupte i ja ho està de trencada, nomès queda oficialitzar-ho.

    ResponElimina
  7. Sí, però ells ho desconeixen, no saben que només cal oficialitzar-lo. Si abans era "antes roja que rota", ara és "antes corrupta que rota". Sí realment sortís tota la merda acumulada la Espanya de la transició i la monarquía no durarien ni dos dies i, gairebé, no faria falta ni fer cap referèndum, tot cauria com un castell de sorra. A més de les responsabilitats penals de molts dels que ara manen i de molts dels que estan "jubilats".

    ResponElimina
  8. En aixó tens tota la raó del món, la corrupció encara que sortís tampoc canviaria gran cosa, és considera normal o inevitable.

    ResponElimina