ÚLTIMS ESCRITS :

DE BENEIR BENEITS



Dilluns a la tarda al carrer d’Aragó. El sol no és de justícia però la humitat és d’una injustícia de les que mullen fins i tot l’ànima. Al carril dret de la via, entre Bruc i Roger de Llúria, el trànsit és més dens que l’aire. Que ja és dir. Tant, que els cotxes estan aturats. Fins aquí aparentment res d’excepcional en un dels carrers més transitats de Barcelona. Però una mirada amb més deteniment permet conjecturar que passa alguna cosa, expliquen a el periódico. Els vehicles pugen a la vorera, envolten la petita plaça que hi ha al davant de l’església de la Concepció i tornen a sortir. Ho fan beneïts. Però no s’emporten només un bany d’aigua beneita sinó també una estampeta, una medalla i una branca d’espígol. Pels de la ESO, l'aigua beneita és aigua de l'aixeta normal i corrent.

La pregunta és obligada. ¿A sant de què la processó motora? La resposta és senzilla per a algú amb fe. El sant no és cap altre que sant Cristòfor, patró dels viatgers des de l’antigor i dels conductors des de fa menys. I dilluns era el seu dia. La cua de cotxes per ser beneits era llarga, i diversa. També la de devots que ho són per convenciment, alguns, i per tradició, la majoria. No en va, els vincles que uneixen el màrtir, que se suposa nascut a Canaan i amb aspecte de gegant, amb la ciutat venen d’antic. I sumen intensitat. N’hi ha prou de llegir Joan Amades. Així un sap que, el 1592, el Consell de Cent el va invocar per acabar amb la pesta., i la pesta es deuria acabar per que pertocaba no per la intervenció del Sant, per cert, que hom dubta de la salut mental i professionalitat dels representants del Consell de  Cent si per acabar amb la pesta no se'ls ocurría res més que acollir-se a un Sant. 
La malaltia es va batre en retirada, i no ho va fer el sant, per descomptat. Amades també explica que els barcelonins creien que qui es banyava el 10 de juliol al mar no moriria ofegat en tot l’any, gràcies als poders del sant, evidentment. I estaven convençuts que veure’l donava sort per tota la vida. Se suposa que això podia passar la mateixa jornada. Perquè era el dia que sant Cristòfor arribava a Barcelona i pujava per la Rambla amb el nen Jesús sobre les espatlles per evaporar-se al final del passeig. Del que es dedueix que el tal Amades, tocaba més quarts que hores i s'ho creia tot. Ningú ha vist maio al Sant pujar Rambla amunt amb el nen, i mira que potser aquest parell varen ser els primers turistes de BCN.

La cosa de beneïr fidels al volant o al manillar ha anat molt de baixa, potser per que actualment hi ha menys beneits a beneïr, i tambè per la manca d'eficiència del Sant, atès la seva protecció sobre els vehicles beneïts és minsa, escadussera. A més, poc a poc se li anirà acabant la feina a Sant Cristòfor, cada vegada circularan menys vehicles per les ciutats (afortunadament), a banda que no sé jo si els híbrids i els elèctrics són dignes de ser beneïts, atès no són cotxes en estat pur i contaminen menys. Ves que no passi com amb el gluten a les hòsties.
Són rars aquests cristians, adoren imatges de guix, resen a un Déu inexistent i porten el seu cotxe a beneïr per un senyor vestit de marjorette amb faldilla llarga, que a més els i embruta l'automòbil net per l'ocasió llençant-els-i aigua beneïda al damunt, el molt beneit. 

4 comentaris:

  1. ¿Todavía se bendice a los coches ?...De verdad que me quedo parado..

    ResponElimina
    Respostes
    1. 'parado', parlant de cotxes sembla catxondeo. Doncs es veu que si, almenys a Barcelona, ja te nassos la beneiteria beneïta, a aquestes alçades de segle.

      Elimina
  2. Això de vestit de majorette m‘ha agradat molt, si senyor! :-)

    ResponElimina
  3. i a sobre els hi mulla el cotxe als fidels.

    ResponElimina