• Escoltar a Rajoy acusar Puigdemont d'estar desconnectat de la realitat és tan desconcertant com veure a un marcià dient marcià a un altre marcià. El problema no és Catalunya, el problema és el Partit Popular - Antón Losada.
Segurament fart que el president Carles Puigdemont l'acusés d'estar desconnectat de Catalunya, Mariano Rajoy l'ha acusat d'estar desconnectat de la realitat. Un gran avanç si això fos una polèmica entre tuiters, però perfectament inútil quan es tracta de governants el treball consisteix a arreglar problemes, no en engrandir-los o crea'ls on no n'hi havia.

 Que a Puigdemont fa temps que li guia la seva preocupació per veure com el tractaran els llibres d'història, per no quedar en ella com el president que es va rendir, resulta una evidència difícilment contestable. Igualment contundent sembla la constatació que els socis en Junts Pel Sí semblen més preocupats pel repartiment de l'herència electoral que per buscar una sortida a una situació que parteix per la meitat a la societat catalana. Tampoc sembla qüestió menor l'evidència que l'estratègia judicial impulsada per Moncloa, sobre les vores mateixes de la legalitat, està dividint a l'antiga Convergència, a més d'haver-se anotat l'èxit d'enredar a la Generalitat en una absurda i inútil guerra de legalitat i procediments que mai podrà guanyar.

 A l'actual govern català se li poden fer aquests retrets i més. Sobretot se li pot recriminar no haver comprès que ni es pot ni s'ha d'impulsar un procés de separació per la via dels fets i la urgència sense una majoria molt clara que li doni suport. Però escoltar a Mariano Rajoy acusar Puigdemont d'estar desconnectat de la realitat resulta tan desconcertant com veure un marcià dient-li marcià a un altre marcià. Que ho faci des d'Euskadi i posant com a exemple el nacionalisme basc només demostra que ni a la vida, ni en la política, l'amor o l'odi són per sempre. Això no és un xoc de trens, és un duel de marcians.

 Si algú va ser precursor en utilitzar electoralment que passava a Catalunya, ho van ser Mariano Rajoy i el seu partit. Si algú ha bloquejat sempre qualsevol tipus de sortida per evitar problemes dins del partit, ha estat el PP, que sempre ha considerat l'Estat de les Autonomies un límit infranquejable i una prova d'estrès per a la seva pròpia unitat. Ningú s'ha entestat tant com Mariano Rajoy a fer oïdes sordes davant la realitat incontestable que vuit de cada deu catalans volen votar en un referèndum sobre el futur de Catalunya.

 El problema no és Catalunya, el problema és el Partit Popular. No es pot afrontar l'assumpte català, ni obrir una reforma constitucional que permeti buscar i acordar un nou compromís de convivència i un projecte comú, perquè el Partit Popular i la dreta espanyola es trencarien de manera irreversible entre els qui estan disposats a negociar un nou pacte constitucional i els que només negocien l'adhesió dels altres. Aquest és el principal bloqueig que impedeix afrontar els nostres dilemes nacionals i territorials i començar a construir un Estat espanyol capaç d'entendre el segle XXI, no entestat a quedar-se al segle XX. 

 afegitó. Ja fa temps vaig escriure que de fet estàven ancorats e inamovibles, al segle XIX.