9/7/17

EL DIA QUÈ VAM PERDRE LA INNOCÈNCIA



Avui fa 20 anys, ETA va intentar segrestar un noi de 29 anys en un baixador de tren a la localitat biscaïna d’Ermua. No ho va aconseguir, perquè Miguel Ángel Blanco va utilitzar el cotxe aquell 9 de juliol de 1997, el seu últim dia en llibertat. Però l’endemà, els seus assassins el van trobar. La banda havia decidit donar un cop d’efecte després de l’alliberament d’un altre segrestat, José Antonio Ortega Lara, després de 532 dies de captiveri. I va optar per un assassinat a càmera lenta, d’una inhumanitat extrema; després de capturar el regidor popular, van fixar una condició d’impossible compliment i un límit de 48 hores. 
Dijous farà vint anys de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco. Com en un “reality show” es va transmetre gairebé en directe el seu assassinat, però va ser molt més que aixó. Aquell dia varem aprendre que no servia de res manifestar-nos tots d’una manera unitària, que la crueltat humana està molt per sobre de la bona fe de la gent, i ens el varen matar a sang freda, per que aquell 13 de Juliol de fa vint anys, sense #hastag, tots érem Miguel Ángel Blanco, i ho èrem sincerament, conscients del que li esperava, però amb la secreta i vana esperança de que aconseguiríem evitar el seu assassinat. Com moltes de les morts de la barbàrie, fou una mort inútil i amb ell varen morir moltes coses, entre elles la pròpia raó de ser d’ETA. Varem aprendre que manifestar-se, no serveix per a res més que per reforçar el mal, l’essència de la part més negativa de l’esser humà. Varem aprendre que havien matat a banda d’ell la nostra innocència.
Res va ser igual a partir d'aquell 13 de juliol de 2007, el que no esperaven els etarres és que la covarda execució de Blanco, només d’acabar el termini, provocaría una commoció social que portaria a la mateixa ETA cap al seu final. 


Mosaic de record a Miguel Ángel Blanco al congrés del PP basc del 2008.


SHARE THIS

11 comentaris:

  1. "Que bé que negocien els bascos, ells sí que en saben i no els idiotes catalans amb la merda aquesta de la independència"

    Llegit a multiples llocs amb la tramitació dels darrers PGE

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aixó es sol dir sovint, però no es negociar bé, és el xantatge de la mort, que no té res a veure amb negociar bé. Negociar bé ho feia l'avi quan el peix al cove.

      Elimina
    2. Em sembla que l‘avi, pobret, no tenia ni idea de negociar. Es creia que ho feia perquè el deixaven viure.

      Elimina
  2. Jo sí que crec en manifestacions útils. Recordo aquell dia amarg, les llàgrimes de la meva mare i l'endemà, a la feina que era cara al públic, les persianes avall durant cinc minuts i nosaltres al carrer on mostraven el seu rebuig tots els comerciants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i nosaltres al carrer on mostraven el seu rebuig tots els comerciants......i Miguel Ángel Blanco ja estava mort. Vàrem tornar de Barcelona, de la manifestació y encara no sabiem que ja l'havien matat; en arribar a Sabadell i anar a la concentració de la plaça de l'ajuntament ja corría la noticia del seu assasinat.

      Elimina
  3. Perdona, amic, perdona, es tu página....pero hay que ser muy hijo de puta, mucho para ejecutar una persona porque no piense como tu, y más en un país, DIGAN LO QUE DIGAN en donde la democrácia estaba presente en las urnas, simplemente porque los votos así lo decían.
    Muy hijo de puta.
    Mi señora lloró. Y yo también.
    Si estos tres valientes líderes de la independencia "Francisco Javier García Gaztelu, alias «Txapote», Irantzu Gallastegui Sodupe, «Nora», y José Luis Geresta Mujika, «Oker» o «Ttotto», todos miembros del comando Donosti de ETA" son los que tenían que tomar las riendas del país vasco, apañados estaban los euskaldunes. A lo único que me remontan es al lider norcoreano Kim Jong-un, o sea, el día que no le cantes el himno antes de ir a trabajar te rematan de un tiro.
    Insisto, es tu página...pero yo imagino que fuera mi hijo.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. No había leído tu comentario Miquel, pero es así, lo que dices es así. Solo hay que ver como salio mi vecino del zulo

      Elimina
  4. és així Miquel, Txapote nomès cal veure l'expressió del seu rostre, amb la cara ja paga que es sol dir. I ni tan sols s'ha penedit, que de fet si digues que s'en penedia ningú se'l creuria.
    En aquelles époques tan dures voltaba bastant pel país Basc, i tractava amb uns i altres. Mai he vist tant d'odi com el que traspuava allí, un odi visceral...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És de una gran profunda tristor. Molt profunda. Molt.
      Una abraçada

      Elimina
  5. Mi amigo X vivía en Hermua y yo le visitaba a menudo, lo viví muy cerca. Al padre de mi amigo, un industrial de la zona, le vinieron dos gilipollas de la ETA para pedirle dinero y no cedió, es más, les agarro por el pescuezo y les echo de su empresa. Más tarde le enviaron una carta con las fotos de sus hijos y sus horarios y le dijeron que o pagaba o iban a por ellos y cedió. Eso es lo que pasaba en esa zona en esos años, esta persona no era militante de ningún partido, ni hacia apología de ninguno, pasaba, simplemente pasaba.

    No hay equidistancia, no hay buen rollito, no hay disculpa esos fueron unos hijos de puta y quisieron manejar a toda una sociedad a la fuerza, en el Pais Vasco no se podía hablar de política en la calle o en los bares, es asi, es una dictadura infame donde quien no comulga con el "régimen" políticamente correcto es tildado de mal ciudadano, de mal vasco, o era ,simplemente por no simpatizar, extorsionado, apuntado o asesinado, es la Stasi de la Republica Democrática, la KGB soviética o la policía de Sadam, pero con chándal. Y aquí mucho idiota que mira a otro lado cuando ve a un hombre recluido en una situación que ni los nazis igualaron o a un chaval asesinado de esta manera, no hay equidistancia posible, aunque Carmena lo defienda. Y no quiero seguir porque me enciendo

    Un saludo

    ResponElimina
  6. Así fué Daniel, y a diferentes niveles, tenia un cliente en Pamplona que me compraba bastante, dejamos de hablar de política, era un radical fanàtico y peligroso, muy peligroso, rezumaba odio, un odio visceral.

    ResponElimina

About Me