Prop de dos milions de catalans van votar ‘sí-sí’ a la independència en el procés participatiu del 9-N, i van repetir a les plebiscitàries del 27-S. Llevat que hagin perdut la il·lusió, decebuts per les anades i vingudes pel hàmster d'un procés cada vegada menys somrient, es pot esperar que l'1-O vagin en un nombre similar a les urnes, si n'hi ha. El terra de participació del referèndum unilateral se situaria, doncs, al voltant d'un terç de l'electorat. elperiodico.cat. 
En la seva nonata llei del referèndum, Junts pel Sí i la CUP no fixen un quòrum mínim per a l'1-O, però els seus portaveus reconeixen que, per presumir-se vinculant, hauria de superar els tres milions de paperetes (un 55% del cens). Descomptada l'afluència a les urnes dels convençuts, paradoxalment el que realment necessita l'independentisme és que votin els detractors de la secessió, per així dotar de pàtina democràtica el pretès referèndum. 
¿Quins incentius tenen per votar 'no' els catalans reticents o contraris a la independència? Pocs, gairebé cap. Potser, protestar contra l'immobilisme del PP, com van fer alguns el 9-N sabent que era innocu. Com ho serà l'1-O, només que aquesta vegada el 'no' tan sols contribuiria a elevar la participació i així legitimar el ‘sí’ al full de ruta rupturista, tan incert com impracticable. Per això l'oficialisme secessionista presumeix de “fer por”: vol convèncer els no independentistes que amb la seva abstenció obririen la porta a la independència.
En aquesta clau s'inscriuen els moviments de la prefectura del procés, els coneguts i els clandestins. En públic, el Govern dona per feta la independència exprés després d'un referèndum oficial, mentre uns quants, sense firmes ni membrets, maniobren per tenir cens, paperetes, urnes i locals on instal·lar-les. ¿O és que una tasca tan ingent es pot deixar per al setembre?. Com admeten cada vegada més veus del PDECat, el Govern està en un carreró sense sortida: fingeix preparar un referèndum, però en veritat espera que l'Estat l'avorti per treure les hosts al carrer i cedir el testimoni a entitats privades. Que, per enèsima vegada, apel·laran al “vot de la teva vida”, potser per que saben que la única manera d'assolir la independència és si no els deixen celebrar el referèndum.