Antonio Pecci, Toquinho, trobador de capçalera de la música brasilera, autor, juntament amb firmes com Vinícius de Moraes i Chico Buarque, de clàssics com Aquarela, Tarde em Itapuã i Samba de Orly, reedita el seu duo amb una veu referencial d’aquesta escena, Maria Creuza. El tàndem obre avui el Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols (Espai Port, 22.30 hores). l'entrevisten avui a el periódico:
–Aquests recitals amb Maria Creuza parteixen del disc Vinícius de Moraes en La Fusa, de 1970, en què tots dos van prendre part. ¿Què representa aquest treball per a vostè?
–Va ser un disc important. Va suposar la meva primera trobada amb Vinícius i també quan vaig conèixer Maria Creuza, i fa 47 anys que està en catàleg, i això és bastant insòlit. Se segueix venent no només al Brasil, sinó també a Espanya, el Japó… La reunió amb Maria Creuza, que va començar l’any passat, va ser un invent d’un empresari espanyol per recordar aquell disc que vam gravar fa tants anys a l’Argentina.

La història d'aquesta gravació a la Fusa, va anar així:

L'any 1969 se'n va anar Vinicius de Moraes a Buenos Aires, i el següent, actuant en el cafè La Fusa d'aquesta ciutat, al costat de Maria Creuza i Toquinho, va sorgir la idea de gravar l'espectacle que allí interpretaven. 
El disc que va resultar ser un gran èxit, per la seva qualitat, la seva espontaneïtat i l'alegria que els intèrprets transmeten a l'oïdor, es va grabar en un fals directe, o sigui, es va gravar en directe a la Fusa, però els aplaudiments del public i el dringar d'alguna copa són afegits. El vinil que tenia que és el de la foto s'ha perdut, és allo de perdre llençols en caga trasllat, però a Youtube hi ha prou material d'aquesta colla d'artistes meravellosos, i tambè d'aquesta gravació. 

Qualsevol que escolti l'enregistrament ho comprendrà immediatament. Us recomano l'audició relaxada de totes les cançons, però especialment A Felicidade, Garota de Ipanema, Minha namorada, A Tonga da Mironga Do Kabuleté, que és molt divertida, atès que comença amb un divertit diàleg entre Toquinho i Vinicius, que diu que a Àfrica, a l'escoltar “kabuleté, les tribus entren en guerres terribles, es mengen el fetge l'un a l'altre... l'última paraula és kabuleté. Anem a cantar-la li contesta Toquinho, ah! i fruiu també de o Poeta, aquesta última basada en una composició de Albinoni, i alguna més que ara no recordo. Els diàlegs que mantenen Toquinho i Vinicius són una delícia, i la veu de Maria Creuza es una cosa indescriptible, el vinil va molt buscat, tot i que em consta hi ha una versió en CD, si la trobeu agafeu-la, val i molt la pena.
I n'hi ha dos que no hi eren a la Fusa, Tom Jobim i Elis Regina i malauradament tampoc hi són ara, però aquestes "aguas de março" són una delicia i val la pena remullar-s'hi en elles.


és una gravació de l'any 74 a los Àngeles.