En els últims tres dies, 1374 persones han arribat a Itàlia travessant la Mediterrània a la recerca de refugi, segons informen a Público. En el que va de 2017, ho han fet més de 80 mil. Xifres que se sumen a les desenes de milers de persones que el país transalpí acull des de fa mesos en camps i centres de detenció saturats. Per si això fos poc, de les més de 39 mil persones que els Estats membre de la Unió Europea es van comprometre a reubicar des d'aquí, només 6.896 han estat efectivament traslladades. I el govern de Paolo Gentiloni ha dit prou i demana als seus col·legues europeus, Espanya inclosa, primer, que compleixin amb els compromisos de reubicació de refugiats, i segon, que el repartiment de la càrrega comenci molt abans, després dels rescats.

Espanya es va comprometre a acollir a 9.323 persones procedents de Grècia i Itàlia. A dia d'avui, només 144 refugiats han estat reubicats des del país transalpí enfront dels 742 des de territori grec. Alfonso Dastis, ministre d'Exteriors espanyol, culpa el tediós sistema de les dificultats d'Espanya per complir els seus compromisos. No obstant això, la Comissió Europea ha criticat la falta de voluntat de les autoritats espanyoles en no poques ocasions, tot i que reconeix que ha incrementat els seus esforços en els últims mesos.
Per la seva banda, el ministre d'interior, Juan Ignacio Zoido, confia que la Comissió Europea rebaixi les quotes, davant les dificultats dels estats membres, tot i ser ridícules respecte a les xifres de refugiats. L'executiu europeu fa mesos que insisteix en el fet que, tot i que complís el termini al setembre sense aconseguir els objectius fixats, el compromís es renovaria. El Comissari Avramopoulos ha amenaçat a més amb processos d'infracció contra els països que no compleixin el que s'ha acordat.
En qualsevol cas, tampoc ha agradat a Madrid la proposta d'Itàlia de compartir la responsabilitat del desembarcament de persones procedents dels rescats a la Mediterrània. Consideren que no és la solució i que, en qualsevol cas, aquesta crisi, com la grega, ha de tenir una resposta europea. Els ministres d'Interior que es reuneixen dijous que ve, probablement, hauran de debatre la posició italiana.
D'altra banda, Itàlia ha demanat de nou l'ajuda dels seus socis europeus per afrontar una situació que el govern qualifica d'emergència. Emmanuel Macron, president de França, va dir durant una roda de premsa en el passat Consell Europeu de juny que Itàlia ja va avisar un cop i Europa no va acudir a la crida en plena crisi dels refugiats. Que el fracàs en la gestió migratòria és una falta de voluntat i solidaritat. I té raó. El que queda per veure és si aquesta vegada els Estats membres de la Unió Europea responen a les demandes d'Itàlia o de nou, el projecte europeu s'ofega en promeses incomplertes.

Mentre Espanya i Europa maregen la perdiu, més de 60 mil persones esperen a Grècia i Itàlia a ser acollides, encara que a Europa i Espanya no els deuen importar molt, de fet l'única i màxima preocupació del ministre Zoido és a veure si aconsegueix rebaixar la xifra de refugiats a acollir, i això si els acull.