ÚLTIMS ESCRITS :

L'ÚNICA PREOCUPACIÓ DE ZOIDO


En els últims tres dies, 1374 persones han arribat a Itàlia travessant la Mediterrània a la recerca de refugi, segons informen a Público. En el que va de 2017, ho han fet més de 80 mil. Xifres que se sumen a les desenes de milers de persones que el país transalpí acull des de fa mesos en camps i centres de detenció saturats. Per si això fos poc, de les més de 39 mil persones que els Estats membre de la Unió Europea es van comprometre a reubicar des d'aquí, només 6.896 han estat efectivament traslladades. I el govern de Paolo Gentiloni ha dit prou i demana als seus col·legues europeus, Espanya inclosa, primer, que compleixin amb els compromisos de reubicació de refugiats, i segon, que el repartiment de la càrrega comenci molt abans, després dels rescats.

Espanya es va comprometre a acollir a 9.323 persones procedents de Grècia i Itàlia. A dia d'avui, només 144 refugiats han estat reubicats des del país transalpí enfront dels 742 des de territori grec. Alfonso Dastis, ministre d'Exteriors espanyol, culpa el tediós sistema de les dificultats d'Espanya per complir els seus compromisos. No obstant això, la Comissió Europea ha criticat la falta de voluntat de les autoritats espanyoles en no poques ocasions, tot i que reconeix que ha incrementat els seus esforços en els últims mesos.
Per la seva banda, el ministre d'interior, Juan Ignacio Zoido, confia que la Comissió Europea rebaixi les quotes, davant les dificultats dels estats membres, tot i ser ridícules respecte a les xifres de refugiats. L'executiu europeu fa mesos que insisteix en el fet que, tot i que complís el termini al setembre sense aconseguir els objectius fixats, el compromís es renovaria. El Comissari Avramopoulos ha amenaçat a més amb processos d'infracció contra els països que no compleixin el que s'ha acordat.
En qualsevol cas, tampoc ha agradat a Madrid la proposta d'Itàlia de compartir la responsabilitat del desembarcament de persones procedents dels rescats a la Mediterrània. Consideren que no és la solució i que, en qualsevol cas, aquesta crisi, com la grega, ha de tenir una resposta europea. Els ministres d'Interior que es reuneixen dijous que ve, probablement, hauran de debatre la posició italiana.
D'altra banda, Itàlia ha demanat de nou l'ajuda dels seus socis europeus per afrontar una situació que el govern qualifica d'emergència. Emmanuel Macron, president de França, va dir durant una roda de premsa en el passat Consell Europeu de juny que Itàlia ja va avisar un cop i Europa no va acudir a la crida en plena crisi dels refugiats. Que el fracàs en la gestió migratòria és una falta de voluntat i solidaritat. I té raó. El que queda per veure és si aquesta vegada els Estats membres de la Unió Europea responen a les demandes d'Itàlia o de nou, el projecte europeu s'ofega en promeses incomplertes.

Mentre Espanya i Europa maregen la perdiu, més de 60 mil persones esperen a Grècia i Itàlia a ser acollides, encara que a Europa i Espanya no els deuen importar molt, de fet l'única i màxima preocupació del ministre Zoido és a veure si aconsegueix rebaixar la xifra de refugiats a acollir, i això si els acull.

2 comentaris:

  1. Yo tengo otras preguntas y un montonón de dudas, Francesc.
    ¿De donde salen las colonias de subsaharianos que viven y cohabitan en Barcelona, Maresme, Costa Dorada y Costa Brava ?.
    Los hay a miles, a miles, no a cientos, a miles. Nadie les pide documentación, nadie. Sólo se limitan q quitarles las mercancías y los dejan en libertad. No hay retorno a su tierra.
    En Gracia, en la iglesia del Carmen, en la Iglesia de Sant Agustí Nou, en la de la calle Sant Anyoni Abad...nadie les retorna. Nadie pide papeles, nadie les dice que se vayan.
    Pasees por donde pasees , Paseo d Gracia, Maremagnum, Rambles, Port, Port nou, Colom, Plaza España...están a cientos, Francesc, a cientos, los veo y sirvo casi cada día...Nadie, a no ser que hayan cometido una fechoría los echa del país. Nadie.
    ¿Esos cuentan o no cuentan como residentes con derecho a sanidad y a los servicios sociales?, que me consta que los tienen.
    Hay cosas que no me cuadran, de verdad.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Aquests són els que entren per l'estret, i aquest és un altre problema que tampoc s'ha sabut solventar, drets sanitaris si que en tenen, és un dret universal. També és cert que ningú s'ha preocupar d'integrarlos laboralment, començant per ells mateixos, precisament aquest matí he estat parlant amb un noi africà que treballa a l'Ajuntament, i coses de la vida, amb una noia musulmana que fa feines a una casa particular, assegurada i respectada.
    Com sempre, tot és molt confús.

    salut

    ResponElimina