Sento una profunda vergonya després d'escoltar avui la declaració de Mariano Rajoy a l'Audiencia nacional, vergonya, impotència i ràbia, l'home no sap res no coneix ningú ni es cuida de res, ell només es dedica a la política, si algú sap alguna cosa és l'extresorer Lapuerta, que no pot testificar per la seva delicada salud mental. De rebot li passa la pilota a Esperanza Aguirre, i a més l'home s'en fotia dels advocats amb el seu mig somriure burleta, amb la connivència del President de la Sala.
Oblida però el Sr. Rajoy unes paraules d'Unamuno que aquí es podrien transformar en 'negaréis pero no convenceréis', per que el cas que va destapar Esperanza Aguirre no és contra el Pp, és del Pp, de la corrupció del Pp, de la corrupció més gran que s'ha donat en la pseudo-democracia espanyola que ha portat a més de 800 polítics del Pp a ser imputats, i l'home que ho nega tot, l'home que no sap, no recorda, no coneix, no li consta, n'és un dels principals responsables per activa i per pasiva.

El testimoni Rajoy no ha pogut dir-ho ni més clar, ni més alt: entre 1996 i 2003, els anys que es jutgen i l'època daurada de la Gürtel, l'eficaç i lleial Rajoy s'ocupava de la política i res tenia a veure amb les finances i els diners. Per si hi havia algun dubte, l'home ho deixa molt clar: durant aquests anys qui remenava els diners eren Álvaro Lapuerta, que ja no pot testificar, i qui ho manava tot en el Partit Popular era Aznar, que si pot testificar, que sempre presumeix de tenir molt bona memòria i no para de donar lliçons a tothom. A partir d'avui, quant vulguin saber sobre els diners al PP preguntin a ell, alies Josemari, Rajoy no hi és ni se l'espera, no sap, no recorda ni coneix, ni li consta. Barrut, això és el que és l'indigne President del Govern Espanyol, un barrut, sempre clamant pel compliment de la llei, embolcallat per la Constitució, sempre i quan no l'afecti a ell, que ni compleix, ni respecta aquesta llei i se la passa pel folre segons li conbñe i interessa.