Hi ha molta gent a Espanya que no entén, o no ho vol entendre, que aquí parlem una llengua diferent de la seva, i que ho fem des de fa segles; no accepten que sigui un idioma i ho consideren una frivolité per tocar el voraviu. Voldria explicar un parell d'anècdotes molt aclaridores, una personal i l'altra que li va succeir si no recordo malament a Carles Francino a la SER, que demostren la ignorància palesa vers el català a Espanya:

1.- Fa anys en una Empresa on treballava, tenien un representant o delegat a Madrid, era aquest una bellíssima persona, educat, correcte i molt agradable. Alguna tarda em convidava a prendre cafè a casa seva i hi pujava també Fernando Vizcaino Casas que vivia al pis de sota, preníem cafè i jugàvem al dominó, o a les cartes. De vegades amb Vizcaino Casas perquè no ens entengués fèiem algun comentari sobre el joc en català/valencià, i això al Laureano que així es deia l'home el mosquejava.
Un dia, no va poder més i va saltar:
"és que vosotros habláis en catalán solo para que no se os entienda, por eso os lo habéis inventado, seguro que con vuestra familia y amigos en la intimidad no lo habláis".
Varem haver de posar-nos seriosos, i haig de dir que Vizcaíno Casas va col·laborar en aquest sentit, per fer-li entendre una cosa tan simple com que parlàvem català o valencià amb la família, amics i coneguts perquè aquest era el nostre idioma natural, així de simple i senzill. I que des de petits ja ens acostumàvem a parlar la nostra llengua i més endavant també parlàvem en castellà, per educació, respecte i perquè els idiomes no fan mai nosa.
Diria que el bonàs d'en Laureano malgrat escoltar els nostres arguments carregats de lògica, no va quedar convençut del tot. I és que la ignorància, quan és "supina" és molta ignorància."

2.- Va trucar indignada una senyora al programa de Francino queixant-se que la casa Danone etiquetava els seus productes en català, a banda de castellà i algun altre, i manifestava que no pensava comprar més productes d'aquesta marca mentre estiguessin etiquetats en català. Li va contestar Francino que no era català l'idioma que acompanyava a altres en l'etiquetatge del producte, sinó portugués, i aleshores la senyora va exclamar. ¡Ah bueno! si es portugués vale."

Aquest tipus de gent, ens sols titllar de provincians i poc viatjats, sense adonar-se'pn quje s'estan emmirallant amb ells mateixos, i aquest és potser el seu problema: provincians i poc viatjats. Com un Tinent Coronel de l'exercit espanyol que anava amb un descapotable que se li havia avariat a l'entrada de Tossa de Mar venint de Llagostera, que en aturar-me per si necessitava ajuda, em parlava en castellà molt poc a poc i sense articles, pensant que em costaria d'entendre'l. Recordo, un cop aclarida la confusió idiomàtica, que ens vàrem fer tots dos un panxó de riure i vàrem acabar més tard prou pets en una terrassa de Tossa.