Hi ha molta gent a Espanya que no entén, o no ho vol entendre, que aquí parlem una llengua diferent de la seva, i que ho fem des de fa segles; no accepten que sigui un idioma i ho consideren una frivolité per tocar el voraviu. Voldria explicar un parell d'anècdotes molt aclaridores, una personal i l'altra que li va succeir si no recordo malament a Carles Francino a la SER, que demostren la ignorància palesa vers el català a Espanya:
1.- Fa anys en una Empresa on treballava, tenien un representant o delegat a Madrid, era aquest una bellíssima persona, educat, correcte i molt agradable. Alguna tarda em convidava a prendre cafè a casa seva i hi pujava també Fernando Vizcaino Casas que vivia al pis de sota, preníem cafè i jugàvem al dominó, o a les cartes. De vegades amb Vizcaino Casas perquè no ens entengués fèiem algun comentari sobre el joc en català/valencià, i això al Laureano que així es deia l'home el mosquejava.
Un dia, no va poder més i va saltar:
"és que vosotros habláis en catalán solo para que no se os entienda, por eso os lo habéis inventado, seguro que con vuestra familia y amigos en la intimidad no lo habláis".
Varem haver de posar-nos seriosos, i haig de dir que Vizcaíno Casas va col·laborar en aquest sentit, per fer-li entendre una cosa tan simple com que parlàvem català o valencià amb la família, amics i coneguts perquè aquest era el nostre idioma natural, així de simple i senzill. I que des de petits ja ens acostumàvem a parlar la nostra llengua i més endavant també parlàvem en castellà, per educació, respecte i perquè els idiomes no fan mai nosa.
Diria que el bonàs d'en Laureano malgrat escoltar els nostres arguments carregats de lògica, no va quedar convençut del tot. I és que la ignorància, quan és "supina" és molta ignorància."
2.- Va trucar indignada una senyora al programa de Francino queixant-se que la casa Danone etiquetava els seus productes en català, a banda de castellà i algun altre, i manifestava que no pensava comprar més productes d'aquesta marca mentre estiguessin etiquetats en català. Li va contestar Francino que no era català l'idioma que acompanyava a altres en l'etiquetatge del producte, sinó portugués, i aleshores la senyora va exclamar. ¡Ah bueno! si es portugués vale."
Aquest tipus de gent, ens sols titllar de provincians i poc viatjats, sense adonar-se'pn quje s'estan emmirallant amb ells mateixos, i aquest és potser el seu problema: provincians i poc viatjats. Com un Tinent Coronel de l'exercit espanyol que anava amb un descapotable que se li havia avariat a l'entrada de Tossa de Mar venint de Llagostera, que en aturar-me per si necessitava ajuda, em parlava en castellà molt poc a poc i sense articles, pensant que em costaria d'entendre'l. Recordo, un cop aclarida la confusió idiomàtica, que ens vàrem fer tots dos un panxó de riure i vàrem acabar més tard prou pets en una terrassa de Tossa.
Mai cap problema. Mai. De veritat. Mai...afortunadament, és clar.
ResponEliminaSalut
Crec que a aquestas alçadas es un problema casi be superat. Pero encara queda alguna rancunia.
ResponElimina- Al meu pas per la Armada Española en van voguer arrestar un parell de cops per mantindre conversas privadas en catalá. Encara que corria l´any 1.981 i el catalá ja era idioma oficial a l´estat, el mandos intermitjos de l´armada malfiaban de cualsevol idioma que no poguessin entendre, tret de l´anglès, que era el idioma de comunicacions táctiques, encara que no l´entenien gaire tampoc ( van a arribar a disparar un torpede per la banda equivocada degut a un error d´interpretació, amb el conseguent risc, bronca y conya posterior ).
- 1.983. Dues senyores aragonesas, van reclamar molt ofesas a la dirección del hotel de Salou on jo hi era, ¡¡ que TV3 emitís pel.licules en catalá !!.
Com cantaba el mestre Serrat, temps era temps....
Salut.
Ara pensava en que a Palma de Mallorca com la majoria de militars eren mallorquins es xerraba molt mallorquí i català, sense cap mena de problema. Encara recordo alló de: a set seves ordres Tinent.
Eliminaparlo de quan hi vaig fer la mili al 1969
Eliminacoses més rares s'han vist, per cert que SALOU és lloc de vacances pels aragonesos.
ResponEliminaEls caps cuadrats que tenia per sobre, eren una barreixa de murcians i gallecs, amanits amb algùn madrileny.
ResponEliminaSalut