LA MANÍA DE PARLAR EN CATALÀ 29.8.17

Hi ha molta gent a Espanya que no entén, o no ho vol entendre, que aquí parlem una llengua diferent de la seva, i que ho fem des de fa segles; no accepten que sigui un idioma i ho consideren una frivolité per tocar el voraviu. Voldria explicar un parell d'anècdotes molt aclaridores, una personal i l'altra que li va succeir si no recordo malament a Carles Francino a la SER, que demostren la ignorància palesa vers el català a Espanya:

1.- Fa anys en una Empresa on treballava, tenien un representant o delegat a Madrid, era aquest una bellíssima persona, educat, correcte i molt agradable. Alguna tarda em convidava a prendre cafè a casa seva i hi pujava també Fernando Vizcaino Casas que vivia al pis de sota, preníem cafè i jugàvem al dominó, o a les cartes. De vegades amb Vizcaino Casas perquè no ens entengués fèiem algun comentari sobre el joc en català/valencià, i això al Laureano que així es deia l'home el mosquejava.

Un dia, no va poder més i va saltar:

"és que vosotros habláis en catalán solo para que no se os entienda, por eso os lo habéis inventado, seguro que con vuestra familia y amigos en la intimidad no lo habláis".

Varem haver de posar-nos seriosos, i haig de dir que Vizcaíno Casas va col·laborar en aquest sentit, per fer-li entendre una cosa tan simple com que parlàvem català o valencià amb la família, amics i coneguts perquè aquest era el nostre idioma natural, així de simple i senzill. I que des de petits ja ens acostumàvem a parlar la nostra llengua i més endavant també parlàvem en castellà, per educació, respecte i perquè els idiomes no fan mai nosa.

Diria que el bonàs d'en Laureano malgrat escoltar els nostres arguments carregats de lògica, no va quedar convençut del tot. I és que la ignorància, quan és "supina" és molta ignorància."

2.- Va trucar indignada una senyora al programa de Francino queixant-se que la casa Danone etiquetava els seus productes en català, a banda de castellà i algun altre, i manifestava que no pensava comprar més productes d'aquesta marca mentre estiguessin etiquetats en català. Li va contestar Francino que no era català l'idioma que acompanyava a altres en l'etiquetatge del producte, sinó portugués, i aleshores la senyora va exclamar. ¡Ah bueno! si es portugués vale."

Aquest tipus de gent, ens sols titllar de provincians i poc viatjats, sense adonar-se'pn quje s'estan emmirallant amb ells mateixos, i aquest és potser el seu problema: provincians i poc viatjats. Com un Tinent Coronel de l'exercit espanyol que anava amb un descapotable que se li havia avariat a l'entrada de Tossa de Mar venint de Llagostera, que en aturar-me per si necessitava ajuda, em parlava en castellà molt poc a poc i sense articles, pensant que em costaria d'entendre'l. Recordo, un cop aclarida la confusió idiomàtica, que ens vàrem fer tots dos un panxó de riure i vàrem acabar més tard prou pets en una terrassa de Tossa.

SHAKESPEARE A BARCELONA 20.8.17

El terrorisme no és guerra tot i que els amos de la fam i del terror s'entestin en el contrari. El terrorisme és teatre de guerra i el que ha passat a Barcelona forma part d'una funció amb assaig previ, un acte on les arrels les podem trobar en Shakespeare i en la seva obra Coriolà, un drama històric que té una lectura de lluita de classes molt més encertada que el 18 de Brumari de Marx.

En el primer acte, un grup de ciutadans s'amotina. Estan disposats a morir per la seva llibertat abans que de fam. El seu principal enemic és Cayo Marcio, propietari dels preus i de la feina. Per això els ciutadans es reuneixen, disposats a donar-li mort. Però quan van a posar-se a això, apareix Menenio Agripa, un il·lustre que segons expliquen sempre ha estimat el poble. El tal Menenio Agripa intenta treure les intencions als ciutadans, canviant el rumb de les seves queixes amb paraules plenes de bon semblar cap a l'Estat romà. En això que apareix Cayo Marcio, embolicat en supèrbia i pregunta què passa i l'il·lustre Menenio Agripa el posa al corrent de les demandes dels ciutadans.
Li explica que el que els ciutadans volen és blat al preu que ells criden ja que la ciutat està ben proveïda de gra. Però Cayo Marcio no entra en raons encara que vegi perillar el seu cap. La seva supèrbia li impedeix transigir amb un poble disposat a acabar amb la seva vida. Llavors, com succeeix en les millors tragèdies, un missatger el ve a salvar amb la notícia que un enemic exterior s'aproxima. Són els volscos, que s'acosten en peu de guerra. Un mal major.

Això passa al principi d'una obra que, si la portem a l'actualitat de Catalunya, amb la seva lluita a favor de l'independentisme, ens trobem amb un cert paral·lelisme. Sobretot si fem una lectura shakespeariana després de l'atemptat. Perquè en els últims temps s'ha intentat confondre independència amb nacionalisme, s'ha enterbolit l'aspiració a la llibertat d'un poble amb banderes, merda i cadenes burgeses. S'ha desconcertat a la gent fent-la creure que internacionalisme i globalització signifiquen el mateix, igualant llengua amb llenguatge. En definitiva, s'ha atordit a una opinió pública que no té arrel de cultura política, sense fer distincions entre materialisme i idealisme. El teatre del terror, assajava el seu acte previ.

Per si quedava algun dubte, els amos de les fams i els seus portaveus, assenyalen que l'enemic no és el mercat global que té segrestat el mercat local, què va. L'enemic assenyalat és un mal major, un Islam al qual atribueixen els crims d'una Jihad que no és altra cosa que un enemic de disseny; expressió terrorista del mercat global quan entra en crisi.

Montero Glez 

eldiario.es

ELS MISERABLES DE 'EL MUNDO' 19.8.17

Puigdemont: 'Los atentados no van a cambiar la hoja de ruta sobre el 'procés'' EL MUNDO - El presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha asegurado hoy que los atentados no van a cambiar la hoja de ruta sobre el procés y ha calificado de 'miserable' mezclar los planes independentistas del Govern con los atentados terroristas de ayer en Barcelona y de esta madrugada en Cambrils (Tarragona).

Ja han llençat el titular ignominiós els del tabloide el Mundo, i són tan inùtils que ho enllacen amb un vídeo d'Onda cero on el president Puigdemont en cap moment no diu res del full de ruta, ans al contrari.

Us deixo el video que despulla i retrata als miserables de ElMundo.

EL PROCÉS, INTACTE 19.8.17

A ran de l'atemptat terrorista d'abans d'ahir, s'han dit moltes bestieses o exageracions. com això de Barcelona ciutat de pau i acollida, com si no ho fossin les altres ciutats europees, o la tan lloada actitud de la gent, dels taxistes, hotels, etc. Cony! com a Londres, Brusel·les, o qualsevol altre ciutat, la gent reacciona sempre en general generosament a tot arreu quan hi han aquests atemptats terroristes. No cal magnificar una actuació davant d'una situació condicionada pel pànic moral del moment.

No ha donat exemple de res de nou Barcelona, o ha donat el mateix que altres ciutats en la mateixa situació, a banda de molt exhibicionisme posterior per les Rambles. I després tenim els aplaudits mossos d'esquadra. Home! han fet la seva feina que per això están, i el més important, no han aconseguit el que era important, evitar l'atemptat, i si! ja sé que és molt difícil d'evitar aquests tipus d'atemptats, i aqui no hi entra el no accés a Europol (aquests nois no estàven fitxats), però a vola pluma se m'acut que potser s'hauria de vigilar més qui lloga furgonetes o camions - per exemple - i de passada potser posar els 'bolardos' a llocs com les Rambles, que és de pur sentit comú, i ja sé que no és responsabilitat dels mossos, ni de l'Alcaldesa, com s'ha afanyat a aclarir, sino de la Generalitat.

Quan hi ha aquests atemptats és molt difícil mantenir el cap fred i no caure en l'excés en tots els sentits, com criticar al President de la Generalitat per dir que el pla independentista continúa intacte, clar, quina raó hi ha perque no sigui així, de fet ja hi ha hagut insinuacions a l'altra banda apel·lant a la unitat etc etc. Quan Sánchez o Rivera apel·len a aparcar diferencies, treballar junts per la unitat, etc etc, són molt més oportunistes i obscens que el president de la Generalitat en les seves declaracions, que no comparteixo quan la seva finalitat, però que respecto.

UN MACABRE TATUATGE 17.8.17

Llegeixo a el periódico que s’està fent molt popular entre els nois britànics que assolen Magaluf un tatuatge consistent en una frase que afirma: 'I stole Madeleine McCann' (Jo vaig robar Madeleine McCann). No sé qui és el tarat mental que ha tingut aquesta lamentable idea, però ha de ser algú que ha vist una possibilitat de negoci en la seva repugnant iniciativa. I em costa entendre que algú, per molt borratxo i envilit que estigui, vulgui tatuar-se una frase que ironitza sobre una desgràcia horrible, l’estranya i mai resolta desaparició d’una nena anglesa en una zona turística de Portugal fa uns quants anys. 

Espero que cap dels tatuats es trobi amb els pares de la noia, perquè si li parteixen la cara no podrà dir que no s’ho ha buscat. Però el que realment em preocupa encara que un ja està molt acostumat a exabruptes a les xarxes socials i que els imbècils insensibles considerin que les seves grolleries estan protegides per la llibertat d’expressió– és que algú tingui una idea tan macabra i que els seus clients s’hi apuntin perquè la troben tan enginyosa. 

Jo diria que aquests eixelebrats no saben res de res, que ni saben que ja estan morts,  i que la seva línia de moral es va trencar fa temps, si és que alguna vegada en van tenir alguna: es tracta d’una nova mostra d’idiotesa perjudicial en un món on cada dia proliferen més i contra les quals –és impossible legislar contra l’estupidesa– només hi ha lloc per lamentarse de que en una societat suposadament modern a hi hagi excrements així. 

LA NIT AMERICANA 8.8.17

Si algu en sabia, si algu estimaba el cinema, aquest era François Truffaut, aquest vídeo de l'escena inicial de la Nit Americana és un homenatge al cinema, una obra mestra, que recomano fefaentment visioneu, potser després de l'escena inicial de Sed de Mal de Welles, aquesta és fins i tot la millor escena inicial de la historia del cinema, amb el gran i meravellós travelling que Truffaut ens va deixar, per sempre.

La pel·lícula explica al llarg de les sis setmanes que dura el rodatge del melodrama Je vous présente Pamela, filmat a un estudi de cinema de la ciutat de Niça, Truffaut recrea el procés col·lectiu d’elaboració d’una pel·lícula: les situacions reals de la vida dels actors i de l’equip tècnic, la relació entre el director i el seu equip, els seus conflictes personals, situacions d’estrès i enveja, etc. Malgrat les diferències de l’equip professional, tots ells comparteixen no obstant una passió: el seu interès comú per la pel·lícula, per la qual estan disposats a sacrificar-se.

Entre els protagonistes de la pel·lícula destaquen Alexandre (Jean-Pierre Aumont), una estrella en hores baixes; Séverine (Valentina Cortese), que ha deixat enrere els seus dies com a aclamada diva; Alphonse (Jean-Pierre Léaud), un jove galan i atractiu; i Julie Bakcer (Jacqueline Bisset), una jove actriu britànica que es recupera d’una crisi nerviosa que ha tingut com a origen la controvèrsia generada arran de la seva unió matrimonial amb el seu doctor, molt més gran que ella.

Entrellaçats dins el guió, apareixen diversos episodis protagonitzats pels membres de l’equip tècnic i el director Ferrand (Truffaut), que combaten per entregar a temps la pel·lícula mentre, allunyada de les càmeres, la vida dels actors pateix uns alts i baixos que no deixen inalterada la progressió del rodatge.

El títol de la pel·lícula es deu a una tècnica de filmació per la qual, mitjançant uns filtres especials adjuntats a l’objectiru de la càmera, s’aconsegueix crear un efecte de nit malgrat que l’escena sigui en realitat rodada durant el dia i amb llum natural. Aquesta tècnica és anomenada en anglès Day-for-Night (o bé Nit americana). font:wikipedia.

EL JORN DELS MISERABLES 8.8.17

La vaga de zel encoberta. parcial i indefinida a partir del dia 14 dels vigilants de seguretat de l'aeroport del Prat, no ha acabat i com es veia a venir, ha acabat finalment en bronca política. Una actitud dels polítics que passa dels pasatgers, els vaguistes i l'empresa adjudicataria, i no se si el Govern espanyol és conscient del perjudici a la imatge turìstica de Barcelona, o potser sí?

Pensat que AENA, El ministeri de Foment o algú de l'Administració de l'Estat ha provocat expressament o ha atiat aquest conflicte per perjudicar Catalunya, pot semblar agossarat, però també ho és sostenir per part del miserable que titlla de miserables als altres, un tal Rajoy, que la Generalitat no ha volgut solucionar el conflicte per desprestigiar Espanya.

Massa càrrecs públics a banda i banda, Millo entre ells no han fet els deures i ningú a més baix nivell ho ha fet per a ells, mentre els viatgers deixats de la ma de déu i dels homes polítics feien i fan cues interminables mentre perden els seu vol en bastants casos, i el pitjor és que no es revolten, mesells, fan cua com bens amb el cap abaixat cap l'escorxador. Em temo que uns i altres hem i han perdut la dignitat i el respecte propi i alié. És el jorn dels miserables, i Rajoy dels primers per les seves lamentables declaracions d'ahir davant el Bourbon jr.

UN ENS CONTAMINANT 7.8.17

El portaveu d’Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, va dir l'altre dia a  RAC1 que a partir de la segona setmana d’agost “serà molt bèstia el que vindrà” i creu que “hi haurà una campanya i una guerra bruta total i absoluta”. Rufián diu que “la veritat serà accessòria” i que el cas de Xavier Trias serà “una anècdota”.

De fet la veritat ha traspassat fa temps, ja no existeix, ens ha deixat la posveritat que és la mentida institucionalitzada,  es pot donar el cas que hi hagi gent que no digui cap veritat, que tot el que diuen es mentida rere mentida, amb una manipulació obscena d'aquesta veritat. Andrea Levy, per exemple, avui ha estat parlant una bona estona a RAC1 i no ha dit ni una sola veritat, alumna avantatjada d'altres il·lustres del Pp s'ha limitat cínicament a mentir i manipular des de la primera a l'última paraula. Confesso que n'ha après, abans quan era tertuliana era fins i tot una persona, ara ja no, ha passat a ser un ens contaminant, o una anécdota de persona. No ha arribat al paroxisme histèric de Rosa Díaz, però tot és qüestió de temps.

LA INICIATIVA MINERVA 7.8.17

La Iniciativa Minerva, o com provocar una guerra civil "científicament" calculada - Carlos Santa María - actualidad.rt.com.

Un recent estudi estableix que la derrota de Hillary Clinton es va deure en gran part al fet que els votants de la classe treballadora en les zones més pobres i amb més nombre de baixes en les guerres de l'Iraq i l'Afganistan no van donar suport al Partit Demòcrata, a qui van identificar com el principal partit de la guerra i el militarisme. Així, es va confirmar l'afirmació realitzada des d'aquesta columna, segons la qual el públic llatinoamericà de països vassalls creia erròniament que Hillary Clinton i Barack Obama eren capdavanters de la pau, desconeixent la deportació de més de tres milions d'immigrants i confiant en la seva segura elecció .

Cal confirmar que la manipulació mediàtica es recrea amb anàlisi metodològica per descobrir eines de control del comportament humà, i el Pentàgon ha utilitzat als científics socials des de fa dècades per tal d'exercir pressió o domesticació. En aquest sentit, s'ha creat el programa Minerva per neutralitzar el descontentament social mundial causat pels diversos problemes sociopolítics vigents i aguditzats per les elits bèl·liques.
Minerva és una iniciativa d'investigació del Departament de Defensa dels EUA que finança amb milions de dòlars a universitats per modelar la dinàmica, els riscos i punts d'inflexió dels disturbis civils a gran escala al planeta sota la supervisió d'agències militars pròpies. Està dissenyat per a desenvolupar "idees de guerra combatives rellevants, immediates i a llarg termini", que siguin útils a alts funcionaris i prenedors de decisions en "la comunitat política de defensa", i per informar els "comandaments combatents" de la seva operativitat.

Aquest treball estratègic posseeix quatre punts bàsics: conèixer els crítics del règim nord-americà per identificar probables terroristes; seleccionar a les universitats de països insubmisos a líders destacats per tal d'involucrar-los ideològicament; emprar la ciència per descobrir lleis i processos associats a la desestabilització social; conèixer tècniques de falsificació aplicada a les xarxes i crear escenaris ficticis.
Així, l'estudi selecciona líders potencials que s'integrin decididament a grups violents o terroristes, similars a Daesh o Al-Qaida, que no trepiden a matar, cremar, assetjar a l'autoritat legítima, basats en l'estructura emocional de les persones (odi fonamentalment) , per sobre la raó. Així mateix, es vincula a les universitats on es coopta dirigents que coadjuven en processos de mobilització per desestabilitzar governs no afectes a USA.

Una meta és millorar la comprensió bàsica del Departament de Defensa sobre les forces socials, culturals, conductuals i polítiques, en països i regions d'importància per als Estats Units Entre els projectes adjudicats per al període 2014-2017 es troba un estudi dirigit per la Universitat de Cornell, gestionat per l'Oficina d'Investigació Científica de la Força Aèria dels EUA, que té com a objectiu desenvolupar un model empíric "de la dinàmica de la mobilització dels moviments socials "i de la" la massa crítica "de 'contagis socials' mitjançant l'estudi dels seus" empremtes digitals ". Pel que fa a les xarxes i pàgines virtuals, els missatges i converses de Twitter s'examinaran per identificar individus mobilitzats que puguin generar un 'contagi social'.

L'any passat, la Iniciativa Minerva va finançar un projecte per determinar qui i per què no es converteix en un terrorista, on s'involucra a les "causes radicals" promogudes per ONG pacífiques: per al Departament de Defensa, els moviments de protesta, de canvi social i l'activisme en diferents parts del món són una amenaça a la seguretat nacional dels EUA Aquest any, la Universitat de Washington i l'Oficina d'Investigació de l'Exèrcit dels EUA tractaran de descobrir l'origen, característiques, condicions i conseqüències dels moviments dirigits a canvis polítics i econòmics a gran escala, abastant 58 països en total.

Els professors universitaris David Price i James Petras coincideixen que hi ha una militarització de les ciències socials, finançant investigacions vinculades a les operacions de contrainsurgència del Pentàgon per Minerva i estudiant les emocions per avivar o sufocar moviments de base amb motivacions ideològiques. Complementa aquesta política la infiltració d'agents encoberts a Internet per manipular, enganyar i destruir reputacions, comprometent la integritat de la pròpia Internet. En conclusió, ciutadans que desconfiïn d'un règim neoliberal són agressors o violents potencials que han de ser controlats abans que comencin a "subvertir" la societat. 

Contrasta aquesta posició oficial amb la hipocresia demostrada en el cas de Veneçuela, on el règim nord-americà encoratja els grups violents a enderrocar un govern que no s'inclina als seus desitjos ni rendeix pleitesía. 

Si la "radicalització de la desobediència civil" ocorregués en els carrers de Washington, amb armes letals casolanes i un discurs colpista, serien immediatament qualificats com a terroristes. Als Estats Units, qualsevol manifestant que desobeeix la llei o intenti protestar sense permís s'enfronta la detenció i càrrecs penals. Si fes servir armes contra les forces estatals o un discurs violent contra el Govern o el president, pagaria amb molts anys de presó. Si assassinés un policia, la mort seria la seva condemna. Finalment, és factible predir que aquests estudis no seran capaços de prevenir tots els efectes interns que succeiran a Estats Units, ni els externs, ja que l'objectiu no és comprendre el que succeeix i esmenar els errors, sinó controlar i reprimir per continuar amb els seus interessos erronis, fal·libles, interventors. Només la investigació per augmentar la pau i la felicitat social ha de ser el principi de la ciència com a eina analítica.