No tot és blanc o negre, i en la vida de qualsevol mandatari hi ha clarobscurs, aquesta historia de Fidel Castro n'ès un exemple, ho explica Ignacio Ramonet Director de Le Monde Diplomatique en español: 

OPERACIÓN MILAGRO

En diuen “la Ceguera”. És un conjunt de quatre moderns edificis situat al sud-oest de l’Havana (Cuba), concretament en el verd i boscós municipi de Marianao. No lluny de la mundialment coneguda sala d’espectacles Tropicana i del que va ser col·legi jesuïta de Betlem (1), on va cursar els seus estudis secundaris Fidel Castro. Oficialment es diu Institut Cubà d’Oftalmologia Ramon Pando Ferrer (2) i aquí (3) és on es va inventar, el 9 de juliol de 2004, a iniciativa de Fidel i d’Hugo Chávez, la famosa “Operación Milagro” que li ha tornat la vista a milions de persones cegues i sense recursos no només a Cuba i Veneçuela sinó a desenes de països d’Amèrica Llatina i del món.

L’hospital existia, en forma embrionària (4), abans de la revolució cubana. Es deia “La Liga contra la Ceguera” (d’aquí el nom amb el qual encara se’l coneix popularment) i havia estat fundat el 1956 per un grup d’oftalmòlegs humanitaris, finançat per un patronat de beneficència a força de donacions voluntàries de la població. Però la major part dels seus metges, després de la victòria de la revolució, van abandonar els seus pacients i van marxar als Estats Units.

Amb el personal que no va desertar i es va mantenir fidel al projecte transformador, a poc a poc, gràcies també a un grup de joves oftalmòlegs, es va reprendre el projecte. Així va ser consolidant la idea d’impulsar la creació d’un Hospital Docent Oftalmològic del tot finançat per les noves autoritats revolucionàries.

El 1988, a iniciativa del president Fidel Castro, es va crear en aquest hospital, amb els més moderns equips tecnològics, el Centre de Microcirurgia Ocular que aviat situaria Cuba en els primers llocs, a nivell mundial, en matèria de cirurgia de cataractes, miopia i glaucoma. De tot el planeta van començar llavors a anar-hi pacients per sotmetre’s a delicades intervencions. I l’excel·lent reputació del “Pando Ferrer” es va anar estenent pel món sencer.

“Com va sorgir la idea de l’ ‘Operación Milagro’?”, Li pregunto al doctor Marcelino Rios, director de l’Hospital Pando Ferrer. Acompanyats per la Dra. Eneida Pérez, que dirigeix ​​el departament de cataractes, estem al seu modest despatx en el qual destaca una gran foto en blanc i negre, emmarcada -obra d’Alberto Korda-, que mostra en primer pla Fidel Castro encenent un cigar al costat del Che Guevara.

El Dr Rios porta la seva bata blanca ben cordada per sobre d’una camisa blava, està assegut davant una taula plena de llibres i documents, i m’explica: “Tot va començar un 9 de juliol del 2004. Es compleixen ara exactament tretze anys. Jo estava ja de director. Recordo que era un divendres, ja de nit, passades les set de la tarda. Una gran part del personal, com és lògic, ja s’havia anat a casa. Començava el cap de setmana … I, de sobte, m’anuncien que arriba, d’improvís, Fidel. Imagineu! “.

El Dr Rios es posa les mans al cap i es fica els dits a la seva espessa cabellera grisa mentre, obrint ben grans els ulls, tracta de reproduir la traumàtica sorpresa d’aleshores: “No sabia a què venia el Comandant … I em vaig posar a reunir tots els doctors que, a aquesta hora, podia trobar disponibles. No eren molts, quatre o cinc a tot estirar. Entre ells hi havia la joveníssima Dra. Eneida Pérez, que no havia de tenir ni trenta anys llavors … Va arribar Fidel, amb el seu uniforme verd oliva, les seves botes altes, afable com sempre. Venia sol, sense cap ministre. Ens vam reunir en una saleta petita. Expectants … I aquí, sense molts preàmbuls, bevent-se un got d’aigua, Fidel ens va demanar, com un favor, si podíem rebre el dia següent al matí -un dissabte … – un grup de cinquanta pacients veneçolans que estarien arribant de Caracas per ser operats de cataractes … “.

“Ja dominaven vostès la cirurgia de les cataractes?”, Li pregunto a la Dra. Eneida Pérez. Venerada pels seus pacients, amable i bondadosa, considerada com una de les millors cirurgianes oftalmòlogues del món, la Dra. Eneida m’explica: “Bé, potser no tant com ara amb tretze anys més d’experiència … Però ja realitzàvem, el 2004, unes set-centes cirurgies per setmana … I ja llavors, alguns de nosaltres, exactament set, dominàvem la més nova tècnica quirúrgica, la Blumenthal (5), pel tractament de les cataractes, malaltia que és responsable, cal recordar-ho, de la meitat dels casos de ceguesa al món “.

“A l’endemà -prossegueix el Dr. Marcelino Ríos- a les set del matí, arribaven al nostre hospital els cinquanta veneçolans anunciats per Fidel. Una hora després ja havien estat operats els primers. I el dilluns següent, els nostres set cirurgians, treballant sense descans, havien operat a tot el grup. Em va cridar Fidel per felicitar-nos i preguntar-me si podíem operar a més gent … A quants més? li vaig preguntar. I aquí és quan em diu que, sens dubte, s’havia expressat malament perquè el que ell ens havia demanat era operar cinquanta veneçolans … al dia! A més, això no havia de pertorbar el servei als pacients cubans que ja operàvem normalment … “.

“Vam haver de portar a altres set oftalmòlegs de l’interior del país perquè no donàvem a l’abast … -m’explica la Dra. Eneida Pérez. Vam haver de constituir dos grups: el primer començava a les 7 del matí … Acabava al final del dia … Calculi vostè, cada intervenció en aquella època durava uns 15 minuts … I cada cirurgià operava a uns seixanta o setanta pacients al dia … En total , els catorze cirurgians operàvem a una mitjana d’uns 500 pacients cada dia … va ser un repte formidable. Vam haver de sobreposar-nos. Dos mesos després, havíem operat a uns 14.000 pacients. Gairebé totes eren persones sense recursos. Amb anècdotes molt commovedores: mares o pares que veien els seus fills per primera vegada … Cecs de naixement -perquè hi ha cataractes de naixement … – que per fi recobraven la vista i descobrien el món … Molts ploraven d’emoció. Humanament va ser una experiència fabulosa “.

“Fidel -recorda el Dr. Ríos-, un temps abans, en una reunió precedent, m’havia preguntat: ‘Quina és la millor tecnologia per a la cirurgia oftalmològica, sense contemplar preus, però òbviament que no sigui nord-americana?’. Li vaig dir, sense vacil·lar, que era l’alemanya o la japonesa. I el Comandant, tot i les reserves expressades per algun ministre, va manar importar el millor. Per donar el millor tractament al nostre poble. Això va permetre als nostres metges i a tots els nostres especialistes formar-se en les tècniques més actuals, més avançades. Sense aquests equips d’alta tecnologia i sense aquests progressos no hauriem estat a l’alçada de la problemàtica que va plantejar aquell 9 de juliol de 2004. Fidel ho tenia pensat, no tinc cap dubte, des de molt abans. Recordem que, amb Hugo Chávez, ja havien llançat amb enorme èxit, a Veneçuela, la ‘Misión Barrio Adentro’, enviant a milers de metges cubans als barris més pobres per atendre pacients que, de vegades, no havien vist un metge o un dentista en tota la seva vida. Per això, els dos comandants conceben la idea de llançar l”Operación Milagro’. Però no divulguen la iniciativa; la mantenen en secret fins a veure si tot surt bé “.

“Durant més d’un any -segueix la Dra. Eneida Pérez- vam estar operant milers i milers de pacients veneçolans. Es va establir un veritable pont aeri amb Caracas. Cada malalt venia, per raons òbvies, acompanyat d’un parent. I a aquest parent, els nostres serveis mèdics el sotmetien a un examen de salut complet, multidisciplinari. I sovint es descobria que patien diverses afeccions de salut o patiments crònics; i també se’ls tractaven. O sigui que pacient i acompanyant tornaven al seu país totalment curats “.

“Quan es va anunciar públicament l’existència de l”Operación Milagro’?”, Li pregunto al Dr. Marcelino Ríos. “Va ser -em contesta- en el marc del programa de televisió ‘Aló Presidente’ que es va realitzar aquí a Cuba, a la província de Pinar del Río, en un poblat anomenat Sandino, el 21 d’agost de 2005. Aquí és on els presidents Hugo Chávez i Fidel Castro anuncien que ja s’han operat més de 50.000 pacients i divulguen l’existència del conveni mitjançant el qual es crea la ‘Missión Milagro’, que planteja intervenir quirúrgicament a sis milions de llatinoamericans, afligits de malalties oculars, en un periode d’una dècada. Se li va posar de nom ‘Milagro’ perquè és l’expressió popular de centenars de pacients que, en recobrar la vista, exclamen sorpresos: ‘És un miracle!’. Molts d’ells ens explicaven les seves experiències de pelegrinar pels diferents serveis de salut dels seus respectius països, sense rebre resposta. I ja havien abandonat tota esperança de recuperar la vista algun dia … “.

“L”Operación Milagro’ -li pregunto al Dr. Ríos- s’ha estès a altres països a més de Veneçuela?”. “L’any següent a l’anunci fet pels Comandants Fidel i Chávez, és a dir el 2006, vam obrir diversos centres oftalmològics a Veneçuela, integrats per professionals cubans -un centenar d’ells treballadors del nostre hospital Pando Ferrer. He de precisar que, a l’ ‘Operación Milagro’, participen unes 165 institucions cubanes. I es disposa, a més, d’una xarxa de cinquanta centres oftalmològics amb 82 posicions quirúrgiques a 14 països d’Amèrica Llatina i el Carib. Perquè, en efecte, Fidel i Chávez, a partir de l’experiència cubana, van decidir ampliar el servei a altres països, incloent-hi diversos Estats del Carib, com Haití i Saint Vincent i les Grenadines. Bolívia va ser la següent nació. Després es van sumar Guatemala, Hondures, Equador, Paraguai, El Salvador, Mèxic, Argentina, Uruguai … Fins arribar a una vintena, més altres desenes d’establiments quirúrgics oberts per personal cubà a l’Àfrica i l’Àsia “.

Al món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha uns 45 milions de cecs. I, com ens ho precisava la Dra. Eneida Pérez, la meitat d’ells, és a dir uns 25 milions, ho són senzillament a causa de les cataractes. la qual cosa vol dir que, amb una simple operació quirúrgica, aquests 25 milions de persones podrien recuperar la vista. Dit d’una altra manera, aquests 25 milions de persones són cegues perquè són pobres. Perquè no poden pagar-se una intervenció quirúrgica d’alt cost, o perquè no viuen en un país amb un sistema públic de salut que presti aquesta atenció i assumeixi aquesta despesa. Aquesta és la tremenda injustícia que van voler combatre els líders de la revolucions cubana i bolivariana. Igual que tots dos van combatre i van eradicar per complet l’analfabetisme en els seus respectius països, es van proposar eradicar la ceguesa.

Alguns potser es preguntin si tot això que estic dient no és més que propaganda. Per verificar-ho, com jo era molt miop i amb unes cataractes molt complicades, vaig decidir provar en la meva pròpia persona l’ “Operación Milagro” i sotmetre a cirurgia en els dos ulls.

Després de les anàlisis pertinents, entre les desenes de pacients que omplen els passadissos de l’Hospital Pando Ferrer, em vaig sotmetre a la intervenció. Amb les seves mans d’àngel, la Dra. Eneida Pérez em va operar. Una setmana el primer ull. La setmana següent el segon. Sis o set minuts per cada vegada. Cap dolor. Increïble. Totalment ambulatori. Tot just operat, t’aixeques de la taula del quiròfan pel teu propi peus i, sense l’ajuda de ningú, marxes cap a casa. Dues hores després, et retires tu mateix l’esparadrap que cobreix l’ull operat. Miracle. Ja veus bé. Ja pots fer vida normal. Puc donar testimoni d’això. Com no pensar en els milions de persones que han viscut aquesta experiència? Com no estar eternament agraïts als dos Comandants que van impulsar aquest grandiós miracle?



 NOTES:

(1) El seu edifici l’ocupa avui l’Institut Tècnic-Militar.

(2) Ramón Pando Ferrer (1933-1958) va ser un jove estudiant cubà -dirigent estudiantil a la Universitat de las Villas i militant del Directori Revolucionari 13 de Març- que va lluitar contra la dictadura de Fulgencio Batista (1952-1959). Arrestat per soldats batistians, és torturat i assassinat. No s’han trobat les seves restes mortals.

(3) Adreça postal: Instituto de Oftalmologia Ramon Pando Ferrer, calle 76, núm 3104, entre 31 i 41, Marianao, Ciutat de l’Havana, Cuba. Tel .: +53 72654800. Lloc web: www.pando.sld.cu/

(4) El 1959, quan triomfa la revolució, encara no s’havia acabat de construir el primer edifici dels quatre que conformen avui el conjunt hospitalari.

(5) El professor Michael Blumenthal, d’Israel, és l’autor de la tècnica d’extracció de cataracta extracapsular per petita incisió realitzada manualment [Instruccions Small Incisió Cataract Surgery (MSICS)]. Llegiu el seu llibre: Cirurgia manual de cataracta amb incisió petita (Ed. Highlights, 2004).