Un grup de jubilats fent ús i desgast d'un banc públic al Parc el retiro de Madrid - - |
El pagament d'impostos suposa dedicar un percentatge dels guanys de treballadors i empreses, entre d'altres, a la Hisenda Pública. No obstant això, hi ha una substancial diferència en l'esforç relatiu d'uns i altres. En IRPF, el tipus efectiu mitjà, després de deduccions i bonificacions, va ser del 14,9% el 2015. Així ho assegura l'últim informe de recaptació de l'Agència Tributària. És a dir, més del doble del 7,3% del resultat comptable que van aportar les grans empreses en Societats aquest mateix exercici, també després de les corresponents reduccions. També per sobre del 12,2% de les pimes.
La pregunta que sovint em faig, concretament el 25 de cada mesos: per que els jubilats hem de pagar l'IRPF, pagar és un dir, el descompta el sr. Montoro de la transferència de la pensió, en el meu cas 333,64 euros cada mes, el que em sembla injust i fins i tot il·legal.
L'explicació de per que paguem o ens dedueixen l'IRPF és pelegrina, gairebé grollera: En estar jubilats deixen de ser cotitzants de la seguretat social i passem a ser perceptors, per tant no paguem seguretat social. Però seguim pagant IRPF perquè seguim usant els carrers, l'enllumenat públic, els autobusos, els bancs del parc etc... En definitiva, no paguem Seguretat Social per estar jubilats però paguem IRPF perquè no estem morts.
¿I que té a veure una cosa amb l'altra?, els nens no paguen IRPF ni els animals i també usen aquests carrers, aquest enllumenat, els autobusos o els bancs del parc. Tant me fa, això de descomptar l'IRPF als pensionistes és com a mínim alegal, i hi hauria algú que hi entengui de posar-se seriosament per eradicarlo, després de tota una vida cotitzant aquest descompte de l'IRPF em sembla injust i fins i tot obscè. Els treballadors no hem pogut dotar-nos d'aquests milionaris fons de pensions que s'han adjudicat els exbanquers corruptes, o exministres de dubtosa reputació. A Brussel·les en diuen alguna cosa sobre aixó.
Completament d´acord.
ResponEliminaSalut
a veure si et llegeixen i reflexionen, he, he
ResponEliminaLa qüestió no és que algú pagui, és que molts no paguen, deduccions, bonificacions, exencions...
ResponEliminaEl meu pare als seixanta anys estava ple de vida, amb ganes de menjar-se el món, es va jubilar, i perquè el vam obligar, als 68. Ara, gairebé tots els meus amics, amb seixanta anys estan prejubilats i arrosseguen els peus i s'inventen coses a fer per donar la sensació que són gent activa. Tot, la veritat, molt penós.
Els jubilats normals paguem IRPF, millor dit, ens el descompten directament de la pensió. Quan a l'altre questió, hi ha de tot, la gent no envelleix com vol sinó com pot o el deixen les circumstàncies, fixa't el rebesavi frances de 105 anys que encara va en bicicleta, doncs, d'aquests n'hi ha molts, jo en tinc 72 i faig exactament el mateix que quan en tenia 50, vaig amb la bici, camino, etc i no arrossego els peus ni els ous.
ResponEliminasalut, ja t'arribarà la jubilació.
Doncs me n'alegro molt que sigui així i et trobis tant ferm. Jo en tinc 62 i no em trobo igual com quan tenia 50, ja m'agradaria, però no és així.
EliminaA veure, abans pujaba amb la bici cap a Matadepera amb un plat i uns pinyons diferents d'ara, diguessim que la cadencia és més tranquil·la, poerò tambè es cert que fa deu anys que no fumo i en positiu tambè es nota.
ResponElimina