El terrorisme no és guerra tot i que els amos de la fam i del terror s'entestin en el contrari. El terrorisme és teatre de guerra i el que ha passat a Barcelona forma part d'una funció amb assaig previ, un acte on les arrels les podem trobar en Shakespeare i en la seva obra Coriolà, un drama històric que té una lectura de lluita de classes molt més encertada que el 18 de Brumari de Marx.

 En el primer acte, un grup de ciutadans s'amotina. Estan disposats a morir per la seva llibertat abans que de fam. El seu principal enemic és Cayo Marcio, propietari dels preus i de la feina. Per això els ciutadans es reuneixen, disposats a donar-li mort. Però quan van a posar-se a això, apareix Menenio Agripa, un il·lustre que segons expliquen sempre ha estimat el poble. El tal Menenio Agripa intenta treure les intencions als ciutadans, canviant el rumb de les seves queixes amb paraules plenes de bon semblar cap a l'Estat romà. En això que apareix Cayo Marcio, embolicat en supèrbia i pregunta què passa i l'il·lustre Menenio Agripa el posa al corrent de les demandes dels ciutadans.
Li explica que el que els ciutadans volen és blat al preu que ells criden ja que la ciutat està ben proveïda de gra. Però Cayo Marcio no entra en raons encara que vegi perillar el seu cap. La seva supèrbia li impedeix transigir amb un poble disposat a acabar amb la seva vida. Llavors, com succeeix en les millors tragèdies, un missatger el ve a salvar amb la notícia que un enemic exterior s'aproxima. Són els volscos, que s'acosten en peu de guerra. Un mal major.

 Això passa al principi d'una obra que, si la portem a l'actualitat de Catalunya, amb la seva lluita a favor de l'independentisme, ens trobem amb un cert paral·lelisme. Sobretot si fem una lectura shakespeariana després de l'atemptat. Perquè en els últims temps s'ha intentat confondre independència amb nacionalisme, s'ha enterbolit l'aspiració a la llibertat d'un poble amb banderes, merda i cadenes burgeses. S'ha desconcertat a la gent fent-la creure que internacionalisme i globalització signifiquen el mateix, igualant llengua amb llenguatge. En definitiva, s'ha atordit a una opinió pública que no té arrel de cultura política, sense fer distincions entre materialisme i idealisme. El teatre del terror, assajava el seu acte previ.

 Per si quedava algun dubte, els amos de les fams i els seus portaveus, assenyalen que l'enemic no és el mercat global que té segrestat el mercat local, què va. L'enemic assenyalat és un mal major, un Islam al qual atribueixen els crims d'una Jihad que no és altra cosa que un enemic de disseny; expressió terrorista del mercat global quan entra en crisi.








Montero Glez 
eldiario.es